Quan fa tres anys l'Ajuntament de Barcelona va fer públic el seu interès per organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern de l'any 2022 molts van pensar que era poc menys que una extravangància del llavors alcalde, Jordi Hereu. No obstant, sense fer soroll, la proposta ha seguit el seu camí i els treballs previs estan molt avançats. «Per a uns jocs d'hivern la capital catalana necessitava un domini esquiable, alta muntanya. Amb la inclusió de les estacions catalanes del Pirineu ens va semblar un projecte molt interessant, factible i positiu per al conjunt de Catalunya», recorda Ferran Miralles, coordinador de la secretaria d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
L'Oficina de la candidatura Barcelona-Pirineus 2022, explica Miralles, fa més d'un any que porta a terme «una feina discreta però molt potent» amb estudis i propostes en ferm en matèria d'urbanisme, mobilitat i medi ambient que presentaran al Comitè Olímpic Espanyol el pròxim mes d'octubre. «No són simples intencions. La candidatura treballa amb compromisos», matisa Miralles, que considera que Barcelona respon al perfil de seu olímpica moderna. «En l'última dècada s'han escollit ciutats potents. Asseguren bones comunicacions, aeroports internacionals, hotels i tota mena de serveis», afegeix el coordinador.
El punt més fort de la candidatura catalana podria ser l'anomenada marca Barcelona. «La nostra carta més important és la mateixa ciutat, i el seu caràcter compacte perquè disposem d'unes molt bones pistes d'esquí a una hora i mitja en cotxe», afirma Òscar Cruz, president de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, que considera que el projecte català és sòlid i dóna solucions a totes les exigències del Comitè Olímpic Internacional (COI). Segons el parer de Miralles, és important subratllar que el projecte de Barcelona-Pirineus 2022 «no requereix inversions faraòniques» perquè traurà rendiment de les infraestructures ja existents i les poques actuacions que es duguin a terme «tindran en compte el seu llegat» per evitar despeses inútils.
Pla de futur
En el cas que sigui escollida la candidatura catalana, l'estació d'esquí central seria la Molina. «Serien 30 dies de competició, entre Olímpics i Paralímpics, però les proves posarien al mapa el Pirineu català en general. Els campionats previs, per exemple, es podrien celebrar en altres estacions», aclareix Miralles. Surti o no la candidatura, explica Cruz, l'esport d'hivern a Catalunya haurà guanyat un pla estratègic amb el 2022 a l'horitzó: «Aquest document marca les línies per promocionar al nostre país la pràctica dels esports de neu i gel, perquè fins ara han estat relacionats amb l'oci i falta donar una empenta a la competició».
Reflexionant sobre l'article
D'entrada dir que parlar d'estacions catalanes patina una mica, més que res si tenim en compte que nomes dues de les 15 estacions (Entre alpí i nòrdic) hi viuran proves en cas que s'atorguessin els Jocs a la candidatura. Això no és certament una crítica a la candidatura donat que certes estacions no tenen cap mena d'opció (Podriem citar-ne per exemple Vallter, Vall de Núria o Port del Comte) pel que fa a morfologia de la muntanya i d'altres tenen el greu hàndicap de la distància i el fet d'afegir una segona subseu com seria l'abastament comentat cas de Baqueira Beret i l'Aran. Desafortunadament l'Aran és massa lluny de Barcelona i això no es pot "arreglar", la distància és la que és i al COI no li agraden aquestes coses, presentar una candidatura incloent l'Aran implica directament un suspens.
Pel que fa a les estacions d'esquí nòrdic cal dir que cap d'elles acompleix una norma clara i concreta, els circuits de fons i biatló han d'estar situats per sota dels 1.700 metres d'alçada al complet, tot i que a Salt Lake City 2002 s'hi va arribar a competir a 1.767 metres. Un problema dels grossos de la candidatura, però pel que hem pogut esbrinar aquest problema s'ha de resoldre amb un cert bon criteri. Però cal dir que la seva localització és ben a prop de la Molina. Per tant, parlar de conjunt del Pirineu català com fa el Senyor Miralles em sembla fora de tota lògica, aquí la gran beneficiada seria la Cerdanya, ens agradi o no això és així.
Un altre tema és que a nivell de marca hi hagi un reforç positiu, però aquí l'única empresa que a dia d'avui en pot treure un sucós benefici és Catalana Occident i els seus altres socis a Baqueira Beret, i el dia que Alp2500 sigui una marca reconeguda i explotada com cal, tot i el handicap que suposa la manca de llits calents a una comarca com la Cerdanya, tema que amb els Jocs crec que es podria aprofitar per resoldre d'una vegada per totes.
Després indica que tota aquesta feina que s'està fent es presentarà al COE a l'octubre... bé, potser no cal presentar-la al COE, hi ha una data marcada en vermell abans de l'octubre i és que el 7 de setembre es decidirà la seu olímpica d'estiu 2020, si Madrid és la tria dels membres del COI és absolutament inviable que al 2022 s'hi facin un jocs d'hivern a Barcelona.
Pel que fa al pla de futur, bé aquí n'hi ha per llogar-hi cadires. D'entrada dir, com diu el Sr Miralles, que els campionats previs als Jocs es podrien dur a terme a d'altres estacions és, com a mínim, una patinada monumental, precisament aquestes competicions prèvies s'hi fan per poder calibrar la capacitat de les seus triades i millorar posibles errades si n'hi haguessin, si ja les fessin on no es farien els Jocs no té cap mena de sentit que la FIS, la FIBT o l'IIHF atorguin les mateixes a les estacions veïnes a les seus fixades pels Jocs. La FIS te per costum allotjar uns campionats del món, unes finals o al menys una aproximació a totes les proves a disputar a la seu olímpica, per exemple com es va fer el 2012 a Sotxi amb proves de velocitat (Descens i supergegant) i tècniques (Eslàlom d'una supercombinada), també s'hi va disputar una Copa del Món de salts al desembre de 2012 o les proves de Copa del Món de bobsleigh i skeleton que s'hi van fer el passat mes de febrer a l'estació rusa.
Fuente: