Professional de l'ensenyança a França
L’escola d’esquí francesa (ESF) es va crear el 1945 i les “poulles rouges” (jaquetes vermelles) és un dels elements que s’han tornat indispensables en una estació francesa. La idea de crear una escola francesa ve del 1937, per contrarestar el domini germànic de l’època (més concretament; austríac), i popularitzar el mètode francès d’ensenyança d’aquells temps (creat per Émile Allais, Paul Gignoux i un entrenador de l’equip francès, l’austríac Toni Seelos). La formació i les escoles han estat estrictament des de sempre regulades, fins fa uns 15 anys per la ESF mateixa (l’única que estava permesa) i des de fa uns 15 anys ha estat l’estat qui ha adaptat les normatives a les normes comunitàries perquè altres escoles o monitors formats a l’estranger poguessin treballar a França també.
Formar-se a França
Començar a ser professor a França és una mica més complicat que a d'altres països, i s’ha de tenir una certa base de competició per començar (com a Itàlia). La formació pot durar de tres a quatre anys com a mínim i és una formació continuada que, si bé et permet de treballar durant forces anys sense acabar-la, t’obliga a repetir cursos contínuament en cas de no fer-ho perquè no perdis mai el fil de l’educació fins a l’obtenció del títol. Així doncs no hi ha nivells diferents amb els quals ens podem conformar, sinó que és un únic títol anomenat.
Brevet d'etat français ski alpin 1ère degré
El següent és la traducció del PDF de la pàgina de l’escola nacional d’esquí alpí (ENSA, seu a Chamonix).
Passos i cursos a seguir fins al final
A no ser que estigui indicat, l’ordre a seguir és intercanviable:
- 0.1 -TEST TECHNIQUE (examen eslàlom especial, cadascú s’entrena pel seu compte. Alguns clubs ofereixen grups de formació on s’entrena molt eslàlom per passar el test technique).
- 0.2-PRE-FORMACIÓ (2 setmanes) a partir d’aquí podem treballar en una escola d’esquí, i ens anomenaran STAGIARES. Tenim 3 anys per passar l’eurotest i la U.F. technique de primer cicle. Si no ho aconseguim, haurem de tornar a passar el test technique i la preformació. - 20 dies com a mínim de pràctiques-feina en una escola d’esquí anomenat Stage Pédagogique de sensibilisation)
- 0.3-EUROTEST (examen eslàlom gegant. La avantatja és que, a diferència del test technique, aquí és l’escola la que ens entrena –ens OBLIGA a entrenar- en períodes fluixos de feina, com el gener o el març ) 1er cicle (U.F. = unitée de formation)
- 1.1-U.F. TECHNIQUE (40hores, tècnica bàsica)
- 1.2-U.F. ANALYSE GESTUELLE, MAÎTRISE TECHNIQUE ET PÉDAGOGIQUE DE BASE (80 hores, tècnica i anàlisis bàsics)
- 1.3-U.F. ANALYSE GESTUELLE, MAÎTRISE TECHNIQUE ET CONNAISSANCE DES ACTIVITÉS ASSIMILÉES (40 hores de snowboard. A França, l’snowboard es considera una activitat assimilada, i això és tot el que li dediquen)
Després del primer i segon cicles, es fan pràctiques treballant a una escola (25 dies mínim després de cada cicle) anomenades Stage pedagogiques d’application.
A partir d’aquí deixem d’ésser stagiares per esdevenir aspirants.
2on cicle
- 2.1-U.F. CARTOGRAPHIE, ORIENTATION, SÉCURITÉ (40 hores, dirigides als cursos de fora pista que vindran després)
- 2.2-U.F. EURO SÉCURITÉ 1 (80 hores: 1 setmana de fora pista i una setmana d’esquí de muntanya)
- 2.3-U.F. ENTRAÎNEMENT ET PÉDAGOGIE DE L’ENTRAÎNEMENT (40 hores, sobretot basat en la competició, amb traçats constants de gegant i eslàlom)
- 2.4-U.F. MILIEUX ET PUBLICS PARTICULIERS (40 hores, teòrica)
- 2.5- A la fi del segon cicle i abans del tercer cicle, hem de fer la formació general teòrica i pràctica comuna, una formació de teoria i físics generals (per a tots els esports de muntanya és la mateixa) de 200 hores.
A més el segon Stage Pedagogique d’application (25 dies treballant en una escola)
3er cicle
- 3.1-U.F. TECHNICO-PÉDAGOGIQUE, ENVIRONNEMENT ÉCONOMIQUE ET RÉGLEMENTAIRE + exàmens finals (80 hores)
- 3.2-U.F. EURO SÉCURITÉ 2 (s’ha de presentar un dossier amb anàlisis d’un cert nombre de sortides d’esquí de muntanya, i són unes 40 hores de forapista. Es pot fer abans l’U.F. anterior o després)
- 3.3- Exàmen de llengua estrangera (normalment anglès, el fas quan vols després del segon cicle)
Felicitats!! ja teniu un brevet de l’estat francès. Ara només falta anar a buscar el títol, aconseguir la carta professional (vàlida per 5 anys a tot França i fàcil de renovar) al ministeri (departaments de jeunesse i sports) apuntar-vos als autònoms (URSSAF) i podreu treballar per una escola o bé pel vostre compte sense mes esforços.
Extres: Hi ha certs cursos federatius (federació francesa d’esquí) complementaris per ajudar-nos sobretot si volem treballar en clubs d’esquí: Traceur régionale (curs de traçador de curses per traçar fins a categoria aguilots), traceur nationale (per traçar el que es vulgui, fins a curses FIS) entre d'altres.
Certs punts especificats
El test technique és un eslàlom amb un temps límit per sobre del temps base (20% homes, 25% dones), amb un obridor que baixa, a diferència de l’eurotest (gegant), només abans dels corredors. Un eslàlom, més que de tècnica, de força i empenta! Un ex-corredor no hauria de tenir problemes per aconseguir-lo. El que no ho aconsegueix a la primera, té una segona oportunitat. Si no es supera, s’ha d’esperar com a mínim un mes per tornar-ho a intentar (hi ha dos períodes). La preformació són dues setmanes on t’expliquen la base de l’ensenyament, petits punts tècnics, funcionament de les escoles, etc... L’Eurotest és un dels estàndards aplicats per la majoria de formacions europees per anivellar-les i convalidar-les (cosa que pot molestar als catalans, que no el tenen inclòs en la seva formació ). És un eslàlom gegant, amb un temps límit del 18% del número 1 mundial (24% per les dones), on els obridors (amb un handicap amb el que després es calcularà el temps de base i el pertinent 18 i 24%) baixen d’inici i al final (es fa la mitja dels dos i s’agafa només el millor temps base de tots els obridors).
Veure que per culpa d’aquesta estandardització (o gràcies a això podríem dir), gent de països com Bèlgica, Gran Bretanya, Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Àustria, o Itàlia poden treballar a França un cop acabada la formació, només demanant la carta professional d’educador esportiu francesa al departament de la joventut i esport corresponents (veure més avall). Altres com els catalans han de resignar-se a enviar papers als departaments intentant que els hi convalidin algunes parts (que els hi obrin el livret de formation) per poder accedir a poder fer el test technique i l’Eurotest i la resta del programa francès. Aquest sistema és seguit també per alguns monitors de països estrangers que no volen esperar-se a acabar la formació completa al seu país abans de poder ensenyar a França.
Un cop hem passat l’Eurotest, la relació es limitarà amb l’ENSA (escola nacional d’esquí i alpinisme), que serà la que ens inscriurà en totes les formacions de primer, segon i tercer cicle.
Brevet d'Etat Français Ski Alpin 2ème degré
Abans anomenat entrenador federal, el BEE 2 és una formació amb una duració d’un màxim de 3 anys, per aquells que vulguin dedicar-se a alt nivell. És una formació sobretot teòrica, amb alguns mòduls a distància, i que tracta tot el tema de l’entrenament físic a alt nivell (copa del món, federacions) i una mica aplicat a l’esquí: Biomecànica, fisiologia, seguiment mèdic, estratègies de seguiment físic i psicològic...
Amb molta feina “per casa” (deures) i que en la pràctica afavorirà pràcticament només aquells que tinguin l’oportunitat de treballar com a entrenadors nacionals.
Per accedir-hi hi ha uns requisits força exigents (veure enllaços al final de l’article)
Sou, horaris i tipus d’escola
No hi ha monitors assalariats, tot i que molt escases hi han certes excepcions sobre aquest fet. És obligatori inscriure’s als autònoms (URSSAF) i els sous depenen del valor de l’hora, que pot ésser més o menys elevat depenent de la temporada i l’escola (si té més cursos col·lectius, més burocràcia, escola de nens, estadis d’eslàlom, màrketing...). Depenent de l’escola, el valor de l’hora varia entre 35 i 45 euros (2012). En algunes escoles, les hores de cursos privats i col·lectius es compten diferent (col·lectius són més elevades), i si és una hora “demanada” pot tenir una mica més de valor.
Un stagiare cobra entre un 25 i un 35% menys que el valor total de l’hora.
Un aspirant cobra pràcticament el mateix que un stagiare.
Un diplomat comença cobrant fins a un 20% menys del valor de l’hora, i al cap de molts anys pot arribar a cobrar pràcticament el 100% de l’hora (45 euros hora x 7 o inclús 8 hores, feu vosaltres mateixos els càlculs del que es pot arribar a cobrar en un dia en alta temporada).
A França l’esquí és força estacional. Així si durant el mes de febrer es necessiten monitors amb urgència i no hi ha cap problema per fer de 6 a 8 hores/dia, pot ésser que no tinguem feina durant forces setmanes als mesos de gener o març. També depèn de l’estació, si és més familiar i econòmica vol dir més cursos col·lectius (l’hora pel monitor és més elevada) i més estacionalitat, si és més luxosa vol dir més classes particulars i menys estacionalitat.
Sobretot allà on es concentra el luxe (Val d’Isère, Courchevel, Méribel, Chamonix, Megève,...), s’hi troben molts monitors independents, recordeu que un monitor titulat pot treballar de forma totalment independent a França, que poden arribar a facturar fins a 700 euros per un dia d’esquí (per exemple en temporada alta quan no hi ha monitors suficients). Avantatges d’ésser monitor independent: Es pot declarar molt menys (amagar-s’ho) i es pot aconseguir clients “subornant” a recepcionistes d’hotels (comissions). Els monitors independents només fan jornades completes donat que es treballa amb un perfil de clients amb un poder adquisitiu molt alt i que paguen per tot el dia encara que només esquiïn 3 hores.
Treballar per una escola vol dir obligació d’acceptar les normatives, obligació de treballar per ella exclusivament (tot i que forces escoles es deixen monitors si fa falta), una “etiqueta” determinada (uniforme), i horaris. També es pot treballar com a independent dintre d’una escola (si ens interessa pel prestigi o per utilitzar les seves infraestructures); així doncs alguns monitors paguen un fixe (uns 1000 euros per temporada més el cost de l'uniforme) i després no tenen necessitat de fer res amb l’escola. Un estatus anomenat “planning personnel” (planificació pròpia). Només els monitors amb molts anys i molts clients propis es desvien cap a aquesta opció. En cas de no tenir feina pròpia, això sí, esperaran al darrera de la llista.
Avantatges de treballar per una escola: Prestigi (uniforme, reconeixement), facilitat de cobrament (sistemes de l’escola, factures), diferents tipus de client i classes, infraestructures disponibles (estadis, pals d’entrenament, jardí d’infants, escola a peu de pista, vestidors, festes amb monitors/es joves i guapo/es...)
Les escoles amb més prestigi i més nombroses són les ESF (escoles d’esquí francès), tot i que forces estacions grans compten amb un munt d’escoles secundàries. Totes, això sí, treballen amb el mateix sistema de monitors autònoms i ajuden els seus monitors stagiares o aspirants a acabar la seva formació: Un stagiare o aspirant ha de tenir assignat un titulat que “segueixi” la seva feina, el formi i respongui dubtes dintre de la seva feina. En la pràctica aquest seguiment és pràcticament zero. Al final l’hi signarà les pràctiques per l’ENSA i llestos.
Tant si es treballa independent com per una escola, podem tenir l’opció de treballar en esdeveniments esportius (derrapadors, ajudant a traçar, posar tanques, transport de material, palejar neu, muntar curses...), amb unes tarifes normalment imposades per l’ajuntament (que és el que paga els esdeveniments), ja sigui cobrant directament de l’ajuntament (servei d’esports), o a través de l’escola o treballant gratuïtament per pagar-se el forfait. Tot depèn de l’acord de cada estació amb els monitors. També, i pel tema dels forfaits gratuïts o reduïts per monitors, podem estar obligats a assistir a determinades activitats de màrketing (baixades de torxes per exemple).
L’única opció per entrenadors a França, és ésser monitor “detaché” d’un club de esquí (vol dir monitor “desplaçat-separat” amb el club), comitè regional o de la federació. Això vol dir que tots els entrenadors, ja sigui en un club petit o en copa del món, reben el seu sou a través d’una ESF (l’escola reb els doblers dels clubs, comitès o federació i aquesta paga els entrenadors a través del sistema d’autònoms).
La majoria d’ESF financen una petita part dels pressupostos dels clubs, i ajuden així als clubs a tenir gent qualificada que es pugui guanyar la vida complementant el sou d’entrenador (inferior al de monitor) fent hores en temporada alta a l’ESF. Un sistema a tres bandes entre la federació, els ajuntaments i les ESF’s, i que a la vegada permet als pares de la vall o als mateixos monitors, tenir els seus fills entrenant al club amb una cotització-costs d’entrenaments molt subvencionats, amb monitors/entrenadors de bon nivell.
Treballar a l’estranger
La ISIA Internacional és inexistent a França; pràcticament ningú la coneix. Tot i així la majoria de monitors francesos no tenen cap problema per treballar a l’estranger, on el BEE Ski Alpin està reconegut al màxim nivell en la majoria de països, com l’Staatliche Austríac o el Maestro di Sci italià.
Enllaços
Per inscriure’s al test technique, preformació i eurotest, s’ha de fer a través del ministeri d’esports i joventut corresponent de cada regió: Pels Alps (Rhône Alpes) és www.jsra.org. Pels Alps del sud (Côte d’Azur) www.paca.drjscs.gouv.fr. Pels Pirineus orientals (Cerdanya francesa per exemple) www.languedoc-roussillon.drjscs.gouv.fr. Pels Pirineus centrals (si som del Pallars o l’Arán) www.midi-pyrenees.drjscs.gouv.fr. Per accedir a tots els departaments regionals de l’esport i joventut i veure altres formacions: www.drjscs.gouv.fr.
Un cop passat l’Eurotest, tot passa a l’escola nacional de ski i alpinisme de chamonix: www.ensa-chamonix.net
Descripció del BEE 2ème Degré i aquí els requisits per entrar al BEE 2ème Degré
Sindicat nacional de monitors d’esquí amb borsa de treball: http://www.snmsf.com
L’últim memento actualitzat de l’esquí francès és el del 2006, heus aquí totes les publicacions i preus de l’ENSA
Escrit per Esquiator Jr amb la col·laboració d'altres fonts d’informació, ajudes i correccions: Boris Melquiot (cap del grup de formació del Club des Sports Courchevel), Julien Boulanger (ex-formador de monitors de l’ENSA i obridor de tests techniques), Patrick Sandraz (BEE i entraîneur féderale), Pierre-Ives Albrieux (entrenador copa del món de dones de la FFS).
.