Els professors d’esquí que realitzem el primer i segon nivell de Tècnic Esportiu d’esquí alpí, ens centrem en la correcció mitjançant l’estètica de la tècnica de l’alumnat. Si bé, com sabem si realment resulta més efectiva (ràpida)? Recordant antecedents de professors meus, podien demostrar la condició de l’esquiador general bona a través d’assistir a competicions d’àmbit comarcal el que proporcionava una prova cronometrada on els alumnes posaven a prova el seu procés d’aprenentatje.
Ara bé, el Tècnic Superior de l’esquí alpí ja es centra molt més en la competició i, per tant, en l’efectivitat contrarellotje (o prova empírica) de la técnica de l’esportista.
Així que, l’augment de clubs d’esquí o entitats esportives experimentat a Catalunya els darrers anys, i amb tendència a crèixer, s’especialitza cap a la competició i, per tant, disminuïrà el públic turista de les estacions?
Almenys a l’estació on he treballat els passats tres anys, el 99% dels alumnes entre setmana són col·legis d’arreu de l’Estat que no pretenent assolir un nivell de competició sinó una introducció a l’esport o bé uns dies de pràctica esportiva adequada al nivell de cada grup. Podríem o deuríem, els professionals del sector apropar més les posicions a la competició de base per a poder detectar o esperonar a joves a la pràctica competitiva de l’esport? Com ho podríem fer? Podria ser bo montar uns dies de marcatje amb referències per complementar l’ensenyament setmanal, entre altres opcions. O bé s’ha de continuar la línia de l’ensenyament de l’esquí estètic, com s’ha estat realitzant fins ara.
Convido a exposar opinions de professors, alumnes, pares...
Salutacions!