FGC: Un operador amb cinc estacions
FGC i la seva divisió Turisme i Muntanya s'han convertit en un dels més grans operadors d'estacions als Pirineus, i tot apunta a que encara creixaran una mica més quan, més que probablement, s'hi acabi sumant Boí Taüll a les que ja gestiona: La Molina, Vall de Núria, Espot Esquí, Port Ainé i la darrera en arribar Vallter 2000. Ara mateix existeixen quatre grans operadors als Pirineus gestionant estacions, aquests són els ens públics Aramon i FGC i les franceses N'Py i Altiservice.
N'Py és una societat de capital mixt públic i privat, una marca que ha agrupat a vuit destinacions pirinenques, set estacions: Peyragudes, Piau-Engaly, Grand Tourmalet Barèges La Mongie, Luz-Ardiden, Cauterets, Gourette, La Pierre Saint-Martin i el Pic du Midi, i que genera uns 1.000 llocs de treball directes i uns 5.000 d'indirectes. A més d'un retorn d'inversió d'uns set euros a les zones d'influència per cada euro gastat a l'estació, així doncs es tracta d'una important empresa dintre dels Pirineus francesos.
Pel que fa a Altiservice parlem d'una empresa on el capital prové de Lyonnaise-des-Eaux (grup SUEZ) que compta amb una experiència a les estacions d'esquí de prop d'un quart de segle, van començar amb Saint Lary Soulan a l'any 1990 i s'hi han anat sumant els dominis de Gavarnie, Guzet, Artouste, Luchon Superbagnères i Font-Romeu – Pyrénées 2000, compta amb 320 kms de pistes d'esquí alpí i 120 kms per a l'esquí nòrdic. L'empresa dona feina directament a uns 800 treballadors.
I per acabar hi ha Aramon, una empresa pública que és propietat del Govern d'Aragó i Ibercaja (Caixa d'estalvis associada al govern d'Aragó ). El holding aragonés gestiona cinc estacions, tres a Osca: Cerler, Formigal i Panticosa i dues més a Terol: Javalambre i Valdelinares. Creat al 2002 i amb plans d'expansió basats principalment en l'especulació inmobiliària el grup aragonés està en una situació crítica que no fa preveure una sortida de la crisi gaire fàcil pel grup. Les faraòniques obres efectuades a Formigal han deixat un forat econòmic que segons certs analistes es xifra en prop d'uns cent milions d'euros.
El propietari més gran?
"Dóna la sensació que la Generalitat es convertirà en el més gran propietari d'estacions d'Europa", va dir el diputat d'Iniciativa Joan Boada a la seva visita a Vallter 2000, una mostra més de com es parla sense saber però hi ha un fet clar que és que parlar sense saber permet fer el ridícul al més pintat, per que vull creure que es tracta de desconeixement i no pas mala intenció. I és que per molt que Boada declari que "no sé que passarà amb Boí Taüll" cal dir-li que sumant l'estació pallaresa al grup hi han estacions als Alps que en un únic domini són ja més grans que no pas el monstre que pogui significar aquest suposat conglomerat de Turisme i Muntanya, això si, totalment d'acord en la seva demanda de transparència, tot i que potser abans de demanar-la podien haver aprofitat quan eren al govern per mirar calaixos i no demanar ara que es miri tot el que es va fer al passat. Senyor Boada, ja li dic ara que Aramon o qualsevol de les dues de l'altra banda dels Pirineus són més grans... Així que estem una mica lluny de tenir la més gran operadora d'Europa... No cal que pateixi.
Un Aramon a la catalana?
Fa mesos des de la Generalitat es deia que no era pas la seva intenció però els fets s'encaparren en posar-se en contra seva. A la ja coneguda suma de Vallter 2000 hi ha el tema de Boí Taüll que és més que probable que acabi a les seves mans per que és poc probable que la Generalitat no entri a donar una sol·lució al problema d'aquest Pallars quan hi van entrar a donar sol·lució a l'altre Pallars, al Ripollès o a la Cerdanya... Difícil d'explicar i una bona colla de vots, mal binomi per fer-se el pasarells amb aquest assumpte.
Ja al mes de juliol el conseller Recoder declarava que els casos de Boí Taüll i Vallter 2000 no es podien comparar, certament hi ha un fet que li dona absolutament tota la raó i és que la situació concursal de l'estació de la Vall de Boí posa el futur de l'estació en mans del jutge que porta el concurs. Per tant és ben clar que els 40 milions de deute de Boí Taüll deixen a l'estació en una situació realment compromesa, sobretot per que a diferència del cas de Vallter 2000 el principal creditor de l'estació no és l'ICF sino diversos bancs.
A tot això no hem parlat encara de Tavascan, que no és pas de la Generalitat però si que és pública donat que pertany a l'ajuntament de Lladorre, tot i que cal dir que aquesta petita estació funciona més o menys bé en la seva forma societària actual. I una altra estació que arrosega problemes crònics és Port del Comte, l'història amb l'estació del Solsonès és complicada ja de fa anys i és que les novetats de les darreres temporades amb una imponent nova bassa d'aigua per als canons, nous canons i les renovacions de les cadires significa una inversió molt forta que els darrers anys d'escasetat de neu i l'explosió de la bombolla inmobiliària han deixat tocada a l'estació. L'aturadíssim projecte de construcció d'unes 400 vivendes al Port pot haver deixat molt tocades les finances d'una estació que ha patit molts cops en les darreres temporades, i que no oblidem que venia d'uns merders de ca l'Ample amb els anteriors propietaris i on l'Institut Català de Finances de ben segur que hi està ficat...
