Guardes de la neu a Grandvalira

Guardes de la neu a Grandvalira
L’equip de 17 maquinistes de Canillo-Soldeu-El Tarter treballa intensament durant la nit per garantir la millor qualitat de la neu en qualsevol condició. L'experiència juntament amb la més puntera tecnologia ajuda a l'estació a mantenir les pistes a les millors condicions i cada nit abans de començar la seva feina els maquinistes reben les instruccions de tot un equip preparat i format per a mantenir sempre les pistes a les millors condicions possibles.

Surten cada vespre-nit amb un triple objectiu: allargar la vida de la neu, dibuixar una catifa blanca que atengui a les expectatives del client i vetllar per la seguretat del mateix. Coneixen pràcticament cada pam de pista. Entenen com respon la neu, la qual es transforma segons la variabilitat de la meteorologia. Anònims però distingits. Guardes de l’estació per la nit. La majoria esquiadors.

D’aquí procedeix que, una vegada cau la nit i són sobre la pista fan una lectura prèvia del comportament dels usuaris. Rectifiquen i disposen el traçat al mateix nivell. Traslladen neu a les zones més mancades, retallen sots, tapen calbes, planxen les sortides i arribades dels remuntadors i fixen un ordre de trepitjat segons prioritat, entre d’altres. Les primeres zones a enllestir són les àrees de debutants, les pistes amb més freqüentació de pas dels esquiadors, o bé els punts on hi toca més el sol.

I és que, en tota indústria de la neu, la meteorologia mana. “Lluitem cada dia perquè la neu no es degradi. Les primeres neus que compactem tindran més temps a reposar. Com més temps, més resistència oposa un cop és trepitjada pels esquiadors”, assegura el Cap de Màquines de Grandvalira Soldeu-El Tarter, Sebastià Plaza.

Cada maquinista s’expressa sobre la màquina trepitjaneu amb un tarannà singular. Comparteixen objectiu, però hi arriben de diversa forma. Amb més agilitat, precisió, tècnica... Cada un dels 17 maquinistes amb què compta l’equip de Grandvalira-Ensisa té més o menys destresa en segons quins treballs específics. A tall d’exemple, dos únics maquinistes són els encarregats del trepitjat de la pista Avet, estadi de competició de la Copa del Món Soldeu 2012.

Sebastià Plaza

Treball feixuc i vocacional

Treballar de nit a la màquina pot ser un treball feixuc. Acaba esdevenint vocacional. Hi ha dies que les condicions són veritablement dures. “Està nevant, envies a la gent a casa i els has de fer tornar a les 4 de la matinada per preparar-ho tot a contrarellotge per tal que el client a primera hora trobi bé les pistes. Qui treballa a màquines, o li agrada la feina o no repeteix, acaba marxant”, assevera el Cap de Màquines.

Una jornada de 24 hores

A primera hora del matí, el Cap de Màquines revisa la feina feta la passada nit. Comprova l’estat de les trepitjaneu i defineix amb coordinació amb el Cap de Garatge les prioritats de reparació, si es dóna el cas. Acte seguit, es calça els esquís i posa en marxa la volta de reconeixement de les pistes. Tot i que, totes les tasques han quedat recollides al sistema informàtic CGX Damage, el responsable de Màquines examina in situ que el fresat s’hagi resolt correctament i que el traçat compleixi les condicions de seguretat.

L’acompanya el seu ordinador de butxaca, una petita llibreta en la qual pren nota de les actuacions que caldrà endegar quan marxi el darrer esquiador de la jornada. Abans que la tecnologia del programa informàtic no arribi al seu smartphone, Plaza trasllada al paper tot allò que l’endemà a les 9 del matí, quan accedeixi a pistes el primer esquiador, esdevingui rigorosament perfecte.

A les 16.15h, el responsable de Màquines fa arribar als pisters la planificació per treure les balises per tal que les ratrac puguin actuar. A les 17h, és l’espai reservat per a l’anomenat briefing, moment en que Plaza reparteix les tasques als maquinistes, que es dividiran en dos torns, un que s’inicia a les 17h i finalitza a la 1:30h, i un segon, que comença a aquesta hora i s’allarga fins abans de l'obertura del domini.

Coordinació amb l’equip de canons

Una de les funcions que també executa el Cap de Màquines de Grandvalira-Soldeu El Tarter és definir les prioritats de producció de neu amb coordinació amb el Cap de Canons. De fet, un cop per setmana, tots dos es troben per examinar les pistes amb l’objectiu de fixar les necessitats de neu.

També un cop per setmana, Grandvalira-Ensisa efectua una reunió encapçalada per la Direcció Tècnica a la que assisteixen els següents responsables: Cap de Pisters, Cap d’Explotació i Remuntadors mecànics, Cap de Garatge, Cap de Snowparks, Cap de Canons i Cap de Màquines.

Màquina trepitjaneu a Soldeu

Els maquinistes estrenen radar

Grandvalira-Ensisa disposa des de fa 3 temporades d’un sistema anomenat CGX Damage que funciona amb tecnologia GPS. Aquest aparell permet organitzar l’itinerari de les màquines de forma més eficient i aconsegueix reduir el consum energètic. Fa una setmana, una de les trepitjaneu va estrenar un nou aparell radar que mesura l’espessor i detecta en tot moment el gruix de neu que hi ha sota la màquina en curs.

La maquinària
13 trepitjaneu:
  • 1 mulet POLAR 300 amb troll amb fresa frontal per fer el pipe.
  • 1 amb cabina de passatgers
  • 4 equipades amb troll (1.000 metres de cable cadascuna)
  • 2 estàndars per Bully (snowpark i posició de fresa especial)
  • 2 estàndars POLAR 600 (480cv)
  • 3 estàndars 600
El preu d’una d’aquestes màquines oscil·la entre els 300.000 i els 350.000 euros. El període actiu és d’entre 5 i 6 temporades i el consum mitjà és d’entre 25 i 28 litres de gasoil l’hora.



El perfil
Sebastià Plaza
Edat: 52 anys
Origen: Salamanca, nacionalitat andorrana
Càrrec: Cap de màquines de Grandvalira- Canillo- Soldeu- El Tarter
Anys a l’empresa: 26 anys
Equip al seu càrrec: 17 maquinistes dividits en dos torns (de 17h a 1.30h i d’aquesta hora fins a abans d’obrir les pistes al públic).
Màquines: 13
La frase: “La neu com més es treballa més rendible és i més dura en el temps

3 Comentaris Escriu el teu comentari

  • #1
    Fecha comentario:
    02/02/2012 00:38
    #1
    Els follets de la nit. ;)

    Uns cracks. :+:

    karma del missatge: 18 - Vots positius: 1 - Vots negatius: 0

    • Gràcies!
  • RX
    RX
    #2
    Fecha comentario:
    02/02/2012 17:15
    #2
    Un artículo muy interesante. :+:

    La verdad es que el equipo de preparación de pistas de Grandvalira es, junto a los de Sierra Nevada de los que mejor trabajan. Hacen aunténticas maravillas. Aún no conozco Masella, pero también tengo muy buenas referencias sobre su preparación de pistas.

    karma del missatge: 18 - Vots positius: 1 - Vots negatius: 0

    • Gràcies!
  • #3
    Fecha comentario:
    03/02/2012 17:26
    #3
    Gràcies David pel reportatge

    karma del missatge: 18 - Vots positius: 1 - Vots negatius: 0


Escriu el teu comentari





 

Si aquest missatge conté un sol insult, no et molestis a enviar-lo, perque serà el.liminat
AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada

Els comentaris aquí publicats no reflexen de cap manera l'opinió de Malalts de neu. Aquesta web es reserva el dret a eliminar els missatges que no consideri apropiats per aquest contingut. AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada, qualsevol comentari ofensiu serà el.liminat sense previ avís.



Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia y nuestros servicios analizando la navegación en nuestra web. Si continúas navegando, consideramos que aceptas la Política de Cookies x