Quan encara tenim al cap l'èxit de les dues curses que s'hi van disputar a Grandvalira toca pensar en el futur, haver entrat amb bon peu al calendari de la FIS però sense el pedigrí d'estacions com ara Sölden, Cortina, Val d'Isere o Schladming, per citar-ne algunes de les clàssiques, implica que només ets el germà pobre del calendari. De fet a hores d'ara tornar a entrar al calendari abans de 2016 és força complicat, per no dir pràcticament impossible, però s'ha d'aprofitar l'èxit mediàtic aconseguit aquest passat cap de setmana.
Un descens?
Ara mateix un descens o un supergegant a Andorra són impossibles, no hi ha cap pista homologada i per tant per arribar-hi falten molts passos, d'entrada un de ben clar: Homologar una pista per a aquestes curses, cal remarcar que difícilment es tornarà a correr al Pirineu si no és per fer un mínim de dues proves com aquests dies a Soldeu.
Així aquests dies des d'Andorra comencen a correr comentaris insistents de que s'ha de tornar a dur la Copa del Món al país, i això passa indefectiblement per aconseguir aquesta homologació per tal d'optar a qualsevol tipus de prova. Però les proves de velocitat compten amb un aventatge donat que les possibles ubicacions són menys nombrosses que per a les proves tècniques que requereixen menys complicacions per tal d'homologar-les. De fet a Grandvalira ja existeix una pista que podria homologar-se i és l'Àliga al Tarter.
La pista té la seva sortida a la Tosa dels Espiolets a 2.467 metres i el seu final es troba al Tarter a 1.710 metres, per tant tindria un desnivell de 757 metres i una llargària d'uns 3,8 quilòmetres, així es podrien acollir proves de descens femenines però per a les masculines s'hauria de veure. Per tant per acollir unes finals o uns campionats del món s'hauria de treballar alguna altra opció com ara una homologació especial o bé mirar una altra ubicació per a la pista, cosa poc probable. La sortida entre el Tossal de la Llosada (2.560 metres) i la Tosa dels Espiolets és complicada donat el relleu del terreny, però si a Sierra Nevada la pista surt del mig del no res sempre es podria intentar alguna modificació del terreny.
D'altra banda cal dir que abans d'organitzar una prova d'aquest nivell l'estació hauria de haver demostrat el seu nivell i capacitat organitzativa, un cop més, amb alguna Copa d'Europa, on entrar al calendari és més fàcil però tampoc és arribar i moldre. Així que per davant queda molt de temps i sobretot molta feina i molta inversió.
A la pista no només s'hi hauria d'instal·lar tot un sistema de xarxes de protecció, tot el sistema d'innivació per tal de garantir la seva innivació sobretot en el tram inferior a la zona de Riba Escorxada on més es noten les temporades irregulars. Apart de tot això hi ha un altre fet i és que aquesta pista talla en dos aquesta part del domini i sobretot les dues cruïlles amb Gall de Bosc, per tant tal com es va fer amb l'Avet potser s'hauria d'habilitar un túnel sota la mateixa, cal dir que la FIS no és gaire favorable a aquestes proves esguerrin la vida normal de les estacions.
Felicitacions per les curses
Des de tot arreu el comité organitzador de Soldeu 2012 ha rebut tot tipus de felicitacions, des d'Atle Skaardal, director de curses de la Copa del Món femenina fins a molts entrenadors i corredores del més alt nivell, Worley o Höfl-Riesch van felicitar l'organització i van declarar que la pista estava, sense dubte, entre les millors del circuit. A continuació us presentem l'entrevista que els amics de Worldcupsoldeu.com van fer a Atle Skaardal després d'una de les reunions de capitans que es van dur a terme a Soldeu:
Skaardal un cop a l'aeroport de Barcelona a punt d'enfilar el seu camí cap a Sotxi va trucar en Jordi Pujol, director de cursa a Soldeu 2012 i de les Copes d'Europa anteriors, per tal de felicitar-lo un cop més per l'excel·lent feina duta a terme a Soldeu 2012, així ho explicava ell mateix a ATV juntament amb l'Albert Coma, president de la FAE:
