El cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, va reconèixer que la relació amb la propietat de Saetde s’ha tensat més durant els seus vuit anys de mandat. I que malgrat que “des que existeix Saetde hi ha aquesta tibantor entre el soci majoritari i el comú”, aquesta “s’ha amplificat” des que les regnes les porta Joan Viladomat –en substitució del pare, el difunt Francesc Viladomat– fins al punt que la corda “s’ha trencat moltes vegades”. El cònsol va assegurar, en una entrevista al programa El matinari d’AD Ràdio, que la corporació ha rebut 72 demandes de l’empresa explotadora del Pas de la Casa-Grau Roig en aquests dos mandats. “És exagerat. Qualsevol rebut que se li passa a darrere hi ha un plet, això no és normal”, va lamentar Alís. I és que totes dues parts “perdem temps i diners”.
El mandatari encampadà va recordar que després de la família Viladomat el comú és l’accionista més important, amb un 34,2% de les accions, però que “hi ha el comú accionista i el comú corporació, i això no es pot barrejar”. En aquest sentit, va indicar que “el comú com a corporació ha de defensar els interessos de la parròquia” i que, per exemple, “el que voldria el comú és que hi haguessin activitats d’estiu a la part d’Encamp de Grandvalira i no n’hi ha cap”. El cònsol es va queixar que, en canvi, la part canillenca ho ha sabut fer molt bé. “Penso que a Canillo ho ha fet molt bé Ensisa i ara es coneix més Ensisa que Saetde”, va afirmar.
Pèrdua respecte els companys
El mandatari encampadà va manifestar que donar-se a conèixer a l’estiu comporta que els visitants després repeteixin a l’hivern, i va confiar que qui governi el comú els pròxims quatre anys sigui capaç de “convèncer el majoritari que la part d’Encamp també ha de tenir activitats d’estiu per donar vida al Pas, a Grau Roig, als Cortals d’Encamp”.
En aquest sentit, va lloar la tasca de Conrad Blanch dirigint les pistes de Soldeu-el Tarter perquè “Ensisa ha passat d’estar a un nivell molt per sota a un de gairebé igual que Saetde”. Alís va posar la marca conjunta Grandvalira com a exemple de les coses bones que han sabut fer conjuntament dues parròquies històricament enfrontades pels límits territorials. També va recordar que comparteixen deixalleria. El cònsol va indicar que les desavinences per qüestions territorials “no és una guerra, són punts que hem de discutir”. El polític socialdemòcrata va assegurar que li hagués agradat una solució pactada “al voltant d’una taula” amb els cònsols canillencs, però que “el dos han marxat” i que ho hauran d’abordar els pròxims mandataris.
