Gens més sortir de Lausana,un poc d'autopista i ens dirijimos per una carretera que, que curiós havian flames, si si com a Amèrica del Sud, la veritat és que mai vaig arribar a saber com habian arribat allí. .
Al que anavem, que per a sorpresa d'un ignorant, vam arribar A Tach i ens trobem això:
Un pàrquing gegant on has d'aparcar el que duguis (en el nostre cas un bus) ja que aquesta prohibida la circulació de vehiculos de combustible fosil en tota la població (excepte serveis d'emergència )
Así que coges todo lo que llevas y te subes a un tren electrico:
I només arribar està el elétric/bus o el carro de cavalls, que ve a buscar-te les coses per a traertelas fins a l'hotel .
Després de tot el viatge, ens trobem amb això:
Per arribar a l'hotel.. Vem anar a sopar i a dormir després del gran viatge (1300 km en autobus...)Primer dia d'esqui, amb moltes ganes de començar, en una de les millors pistes de Suïssa.
Tot estava molt planejat, i sort vem tenir, ja que sinó arriba a ser així, ens perdem. Son unes pistes inmenses, amb molta oferta en tipus de neu, pistes, remontadors, transports, el que és bè es que prop de l'hotel, si només sortir del mateix pots arribar a pistes amb el telefèric o el tren cremallera.
Así que ens vem anar al glaciar;Aqui trobem molt bona neu.
Per, en anar baixant la pista de bumps s'anava convertin en neu cada cop més primavera.. Apunt, era una pista de bumps no llarga, llarguíssima!!
Aquesta fotografia es de fa temps, amb Josep al capdevant.
La veritat és que el primer dia vam gaudir, perquè vam veure que habian molt bones instal·lacions, bon lloc, bon dia... Però no una neu estupenda, clar era Setmana Santa... Així que va tocar visitar un poc el poble a la nit.
Tot cal dir-lo, i no és un poble en el qual de nit puguis estar fins a molt tard, encara que tampoc teniamos moltes ganes, ja que ens esperava una setmana de esqui.. Si que et podias sorprendre trobant cases com aquesta:
I el segon dia.... NEVADAA a cota baixa, que vol dir... Que a la cota alta ha caigut 0.5 m de neu como a mínim!!!
Aquest és l'hotel nevat.
Una mica del poble nevat..
Un petit tribut a tots els alpinistes caidos intentant escalar el bec que va trigar més a ser arribat a, per la por que va imposar als alpinistes. No va anar fins al 14 de Juliol de 1865 que la cordada va arribar el cim, encara així el descens no va ser fortuït i van morir una part considerable de l'expedició.
Així que ràpidament i sobretodo primerenc, ens vam posar el material vam agafar el telecabina, i cap a pistes!!
Com no el primer va ser anar a provar pales, petar les quals es podian (sempre sense posar a ningú en perill)
Y un tren en medio de pistas curioso..
No tenim moltes fotos de la nevada, ja que estava tan bé la neu, i com més temps passava, més pales estaven petadas, no perdíem temps a fer fotos... Encara que l'última baixada, si que vam tenir temps d'acostar-nos al San Bernardo, amb la bota per a l'alpinista i fer-nos una bona foto.
Van Ser passant els dias, cada vegada millors de esqui.. Un dels dias vam estar en el sector italià que allí es diu Cervino.
Perquè aquestes pistes són especials, en un moment passa d'estar en Suïssa a parlar amb italians i trobar-te amb aquest restaurant italià, on vam menjar uns espaguetis al pesto i pizzes exquisites
Bé entrada la tarda, vam tenir una sorpresa tot el grup, que no esperabamos, vam agafar el teleférico, abans de vespre, i vam arribar a una cota mitja (2000 m) on ens van deixar uns trineus per a començar a aprendre a usar-los.
Després entràvem al restaurant per pendrens una fondue.
Per a en la nit fer una baixada d'una hora per una pista fins a arribar al poble.. Impressionant! Un dels últims dias, ens vam anar a altra glacera, a uns 3820 m. que si no recordo malament estava en la glacera Grotto. Quan arribaves amb el teleférico, record que si estaves en el sòl, i t'aixecaves de cop, et marejaves, creo que és per la falta d'oxigen..I vam entrar en unes coves de gel amb imatges com aquestes;
I ja abans de tornar a La Pobla de Segur, una última foto per al record d'unes pistes imprescindibles per a qualsevol esquiador, snowboarder i amant de la muntanya en general.
Espero que us hagi agradat l'articulo i que us hagin entrat ganes d'anar, jo he de tornar, ja que t'enamora. I per a anar tancant, una foto de la muntanya que vigila a tot el qual entra i el qual sals d'aquestes pistes mítiques.
Ski Time