Vista general de l'estació
Aprofitant el Derby vaig poder conèixer una nova estació del Pirineu, alguns diran que petita, certament no es tracta d'un gran domini però no per això deixa de valer la pena la visita a una estació amb tantes possibilitats. Situada a la vall de l'Aure l'accés des de casa nostra és força còmode, unes quatre hores i mitja des de Barcelona, per exemple. Aixó si, tingueu en compte que el túnel de Bielsa sol patir problemes per les allaus que es solen produïr a la vessant francesa, per aixó jo recomanaria allotjar-se a França i no pas a Osca.
La base de l'estació
La vall té moltes possibilitats d'allotjament, des de la coneguda hospitalitat del Sobrarbe fins a hotels de molta categoria a Saint Lary amb termes i circuits d'aigües passant per allotjament a peu de pistes, tot un ventall per a totes les butxaques i gustos, sobretot tenint en compte que probablement Saint Lary és un dels pobles amb més vida que conec de la vessant francesa del Pirineu.
El descens del Derby
Derby: El pollastre fuig del cuiner
Extranya arquitectura
L'extranya urbanització
Si una cosa sobta al veure l'estació són els extranys edificis que hi han a l'estació, de forma circular i que semblen talment naus extraterrestres, tot i aixó queden força integrades i dissimulades al paissatge, sense cap mena de dubte un encert, no gaire comú a França ni tampoc al Pirineu en general. L'estació és mou entre unes cotes i una orientació que li permeten gaudir de bones quantitats de neu així com d'una bona qualitat. La part principal de l'estació es mou entre els 1750 i el 2520 metres, tot i que es pot accedir a l'estació des dels 1420 metres mitjançant una vetusta cadira, la baixada des de la cota màxima a la mínima és possible fent que la mateixa gaudeixi d'un desnivell més que important a les nostres contrades de 1.100 metres baixables per una pista blava amb una bona pendent (Atenció als debutants si aparqueu abaix de tot).
Des de la cima cap a St Lary
Mercés a ser una olla quasi perfecta i la homogeneitat de les seves pendents es podria dir que es pot baixar per tot arreu, tot i que per gaudir dels fora pistes la millor zona és la del Col de Cantoural. Des de pistes negres plenes de banyeres fins a blaves que donen la volta a l'estació la varietat de pistes ens podria portar a dir que es tracta d'una estació per a esquiadors intermitjos a la recerca de nous reptes, tot i aixó els debutants podran gaudir plenament de l'estació per que poden accedir a tots els racons de la mateixa sense massa dificultat.
Baixada cap a la cota més baixa
Pel que fa als remontadors es pot dir que tenen un parc desigual, des de cadires molt antigues de dues places fins a cadires desembragables de sis que donen servei a practicament el 100% del domini esquiable peró que ens dies d'alta afluència poden patir alguns problemes de fluïdessa per que tothom va a buscar aquestes cadires.
Una vista de l'snowpark
Zona de la Vall de Badet
A la falda del Monte Perdido
