La neu motor a Catalunya

La neu mou l'economia

El sector de la neu va moure a Catalunya uns 440 milions d'euros la passada temporada. El ratio de despesa és de vuit euros gastats en d'altres serveis per cada euro que el client es gasta en forfets, l'any passat el global de les estacions catalanes van facturar aproximadament 55 milions d'euros en concepte de forfets.

L'any pasat es van despatxar a Catalunya 1.870.000 díes d'esquí el que suposa un increment d'un 15,6% respecte a la 2006/07, que tot sigui dit va ser una de les pitjors de l'història. Per aquest any l'objectiu és arribar als dos milions de dies d'esquí apropant-se als 2,3 que va despatxar Andorra la pasada temporada. La pasada temporada l'increment de vendes va ser general a tota Europa amb un increment del 12,4%, cal destacar la pujada a Espanya que va ser del 34,6% i l'única davallada va ser la d'Itàlia amb un descens del 4,6%, a Andorra l'increment va ser del 20% i el més destacat va ser la pujada d'Alemanya amb un 43,8%. Pel que fa al nombre total de dies d'esquí venuts tot i que França va tenir un increment superior al d'Aústria segueix darrera d'aquesta amb 55 M pels 55,1 M d'Aústria, Suïsa va vendre 31 M, Itàlia 26,8 M i molt per darrera Espanya amb 8 M i Andorra amb 2,3 M. De fet la temporada es va tancar amb un balanç molt positiu a nivell mondial superant els 350 milions de jornades d'esquí.

Com s'encara la nova temporada?

Tot i que les dades macroeconòmiques no conviden gaire a l'optimisme la temporada s'afronta amb optimisme, amb previsions de tornar a assolir la barrera dels dos milions de dies d'esquí. Em comentaven ara fa uns dies un article al respecte d'aixó d'una temporada a mitjans dels 90 que als EUA s'afrontava en mig d'una forta crisi, peró la neu va acompanyar i aixó va fer que els resultats al final de la campanya fossin molt millors de l'esperat al començament. Així doncs si el blanc element ens acompanya no s'esperen fortes davallades a les estacions sino tot el contrari.

On si que potser es pot esperar una davallada és en el ratio de despessa de serveis al voltant de la neu, si ara parlavem de 8 vuit euros per cada euro gastat al forfet probablement donat que les butxaques seran una mica més buides els usuaris es miraran més a l'hora de gastar-se els diners als serveis que rodejen el món de la neu com restauració, allotjament, etc...

L'esquí i el territori

Com ja deiem al començament la neu és un factor decisiu per a la riquesa de les valls pirinenques, certament no sempre entesa de la millor manera, no nomes pels ingressos que generen en si mateixes les estacions sinó pels factors que fan que a les valls on hi han estacions d'esquí sigui molt més fàcil trobar feina i per tant s'aconsegueix fixar població als pobles que en molts d'altres casos estarien condemnats a un envelliment imparable de la població amb tot el que aixó significa.

Les estacions catalanes donen feina directament a 2.300 persones i de forma indirecta a unes 17.000, aixó tal com deiem fa que per exemple la mitjana d'edat de la població a la Val d'Aran o la Cerdanya hagi baixat. La renda per càpita va crèixer a les comarques amb més capacitat d'atreure esquiadors un 36,2% en el període 1973 - 1996, un creixement superior al global de Catalunya.

També cal destacar que a aquestes valls influenciades per les estacions el desenvolupament d'infraestructures que vertebren el territori (Carreteres, comunicacions, sanitat, etc...) està més justificat que per a d'altres que desgraciadament no poden fixar la seva població ni un fluxos poblacionals temporals com els que generen les estacions que fan que aquestes inversions siguin més necessàries.

Neu produïda: Mites i realitats

Una de les principals crítiques que sovint emeten molts desconeixedors del medi és la producció de neu, la producció de neu garanteix el negoci no nomes a les estacions sino a tots els que viuen indirectament de les mateixes, és per aixó que si calculem la "despessa" d'aigua per a la producció de neu amb la quantitat de llocs de treball que irriga aquesta aigua ens adonarem que cada metre cúbic fet servir dona feina a moltes més persones que d'altres usos que no han de patir les crítiques salvatges que ha de patir aquest.

L'aigua no es gasta, aquest és un dels altre mites que alguns volen convertir en dogma de fe, la producció de neu l'únic que fa és canviar l'estat líquid de l'aigua per un estat sòlid i temporal. A més a més l'aigua que s'enmagatzema per a aquesta producció no és res més que sobrants d'altres usos prioritaris com l'aigua de boca o la de regadiu, aigua aquesta que si queda generalment contaminada per fosfats i d'altres productes usats a l'agricultura en canvi l'aigua del desglaç de la neu no ha de rebre cap tipus de tractament de depuració afegint una nova factura a les arques de l'estat.

Neu artificial o produïda?

Mai heu demanat una beguda amb gel artificial? Segur que no, així doncs per que hem de parlar de neu artificial? Millor parlar de neu produïda com ja fa anys que fan els nostres veïns francesos que parlen des de sempre de la niege de culture. Tampoc cal convertir aixó en un drama peró potser així per aquella gent que no coneix aquest món no els hi sonaría pas tan malament quan senten parlar de la neu que no cau del cel.

Dades de la temporada

Per aquets nova temporada que ja ha començat podriem destacar entre d'altres aquestes dades:

Inversions per la temporada

Aquesta temporada s'han invertit més de 22 milions d'euros dels que prop d'un terç han estat invertits en la producció de neu, a totes les estacions s'han instal.lat nous aspersors i moltes han modernitzat part de la xarxa per fer-la més eficient substituint aspersors per d'altres de nova generació o millorant les sales de control. Pel que fa als remuntadors cal destacar el segón tram del telecabina de Vaquèira-Beret i les noves cintes de debutants a diverses estacions tot per un valor aproximat de 2 milions d'euros. Aquesta temporada el gruix de l'inversió s'ha fet en serveis auxiliars a les estacions i gran part d'aquestes inversions han partit directament de les administracions públiques per un total d'uns 13 milions d'euros, cal destacar el pàrquing cobert de Vaquèira que serà gratuit en part, els accesos a la Molina i Masella per la GI-400 o la variant d'Esterri. També s'ha invertit força en maquinària per a la preparació de les pistes o de l'enorme pipe que s'ha fet a la Molina.

Font de les dades: ACEM