El govern té ara mateix dues prioritats al Pirineu: sanejar les estacions pallareses d'Espot i Portainé a través de SkiPallars, i eliminar les incerteses que planen sobre Boí Taüll.
60 per cent del PIB del Pirineu català depèn de l'esquí i els negocis indirectes. Pel que fa a l'Aran aquesta dependència és encara més gran...
Amb el segon objectiu, la Generalitat treballa amb responsables de Boí Taüll Resort per desencallar l'ampliació de pistes i instal·lacions que l'estació d'esquí ribagorçana tenia previst fer anys enrere. El primer govern tripartit de la Generalitat ho va tombar i des de llavors que els diferents intents que s'han llançat des de l'estació no han reeixit. Fins ara.
Representants del govern i de l'estació estan analitzant la idea des de fa mesos. El delegat del govern a l'Alt Pirineu i alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, afirma que les converses prèvies van a bon ritme i que la intenció del govern és que es pugui començar ja a tramitar durant aquest 2012.
El projecte té el suport entusiasta de l'alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada, que malgrat la seva militància socialista va saludar el retorn de CiU a la Generalitat com una oportunitat per desencallar l'ampliació de l'estació. Peralada és un dels tres alcaldes pirinencs que manté bloquejada l'ampliació del parc nacional d'Aigüestortes, i un dels motius que esgrimeix per fer-ho és que abans s'ha de donar sortida al creixement de l'estació que durant mig any dóna vida econòmica a la vall i el conjunt de l'Alta Ribagorça.
En contra del projecte es trobava la conselleria de Medi Ambient que durant els anys del govern d'esquerres ha estat en mans d'ICV, que esgrimia criteris ambientals per frenar una operació que afectaria terrenys al límit del parc nacional i posaria més pressió turística i urbanística en una zona de gran interès natural.
La prioritat del govern actual, però, és que l'estació de Boí Taüll no acabi sent rescatada com ho han hagut de ser Espot, Portainé i la Molina. Al govern el preocupa la precària situació del principal accionista de Boí, la immobiliària madrilenya Nozar, en situació de concurs de creditors des del 2008. Aquesta situació bloqueja possibles inversions i crea una provisionalitat que preocupa el territori i el govern català. Obtenir permís d'ampliació faria l'estació més atractiva i facilitaria que un altre inversor privat s'interessés per Boí Taüll i n'ocupés el lloc al consell d'administració.
Per a la Generalitat, això seria la solució òptima. El govern català no vol seguir els passos d'Aragó, que ha acabat creant un gran hòlding públic que és titular i gestiona totes les estacions d'esquí. Per això es vol evitar una intervenció directa a Boí i s'ha imposat un termini de quatre anys per sanejar Espot i Portainé, pas previ a posar-les un altre cop al mercat.
Rescat d'Espot i Portainé: eliminar 1 milió de pèrdues
El govern és l'actual propietari de quatre estacions d'esquí: Vall de Núria, la Molina, Espot i Portainé. La primera per herència històrica, les altres tres per evitar que tanquessin i deixessin les seves comarques sense una activitat econòmica clau. Les dos estacions del Pallars, Espot i Portainé, es gestionaven fins ara a través de la col·laboració publicoprivada a través de la societat Gran Pallars. Però el nou govern ha decidit optar ara per tenir-ne el control total a través d'Ski Pallars –empresa dependent de Ferrocarrils– i sotmetre les estacions a un pla d'austeritat que té com a objectiu que en 4 anys les tregui de la situació de pèrdues. En el darrer exercici, aquestes han estat d'un milió d'euros. Per reduir i eliminar aquesta xifra es farà una racionalització de la despesa energètica i s'obriran parcialment les pistes i instal·lacions segons la quantitat d'usuaris que hi hagi. El pla per redreçar Ski Pallars inclou també un acord comercial amb Baquèira-Beret i Tavascan per comercialitzar conjuntament els forfets i aprofitar millor les instal·lacions hoteleres de les estacions.
Si vols traduir aquest article selecciona aquí el teu idioma!!
