El fet que el 95% dels esquiadors que acull el Principat siguin forans (la proporció més alta de tots els països del món amb pistes d'esquí) és un aspecte que dóna notorietat a les pistes andorranes, però que comporta, paral·lelament, conseqüències negatives. I és que Andorra és l'única destinació europea que ha experimentat una reducció d'esquiadors des del 2008, any de l'inici de la crisi econòmica global.
És a dir, el Principat depèn dels esquiadors estrangers, els quals des del 2008 han anat perdent capital adquisitiu. Conseqüència: opten per no esquiar o per fer-ho al seu país. Ara Andorra es mou vora els 2,2 milions de forfets venuts per temporada entre les tres pistes. Abans de l'esclat de la crisi les xifres superaven els 2,5 milions. I això malgrat el repunt viscut la temporada 2009-2010, que ja no ha pogut igualar la d'aquest any.
Les dades s'extreuen de l'estudi International report on mountain tourism 2011 (PDF), que des de fa tres anys elabora el consultor suís, Laurent Vanat. L'estudi analitza i compara l'activitat de l'esquí als 70 països del món on hi ha pistes, en total 2.000 al món. Tres d'aquestes (Grandvalira, Vallnord i Naturlàndia) estan a Andorra.
Vanat pren com a referència el total de forfets venuts els últims cinc anys per comparar l'activitat entre països. A Andorra la mitjana és de 2,2 milions de dies d'esquí, una xifra similar a Finlàndia i molt lluny d'Àustria (52 milions), França (54 milions) o els Estats Units (58 milions), els països que generen més activitat. En canvi Andorra encapçala la llista d'estats amb més esquiadors estrangers i la de nombre d'esquiadors pel total de remuntadors (20,1 de percentatge, només superat pel Canadà i Corea del Sud). Finalment, l'anàlisi del consultor suís informa que el 20% dels andorrans practica l'esquí.
Els mercats amb més esquiadors del món són el Estats Units amb 13 milions, França amb 12, Alemanya amb 11,5 i el Japó amb 11,4. Sud Àfrica i la Xina, per la seva part, són els països amb menys proporció (pràcticament nula) d'esquiadors forans.
Grandvalira, la 16a millor del món
Partint del total de forfets venuts durant la temporada, Vanat elabora en el seu informe un rànquing mundial. En aquest Grandvalira, amb 1,5 milions, se situa en la setzena posició, la mateixa que ocupava ara fa un any. El Top 50 mundial l'encapçala l'estació francesa de La Plagne, amb vora els 3,6 milions, i el tanca l'espanyola Sierra Nevada amb un milió de dies d'esquí l'any. L'austríaca SkiWelt Wilder Kaiser ocupa la segona posició amb 2,2 milions.
En el rànquing també hi figuren Les Arcs, Alpe d'Huez, Saint Moritz o Tignes, aquesta just per sota de Grandvalira. Vallnord, amb aproximadament 750.000 forfets per temporada, queda fora de la llista. Tampoc hi figura, a excepció de l'andalusa Sierra Nevada, cap pista d'esquí espanyola.
En total, les més de 2.000 pistes arreu del món generen 400 milions de dies d'esquí l'any, xifra que anirà augmentant i que demostra que aquesta activitat d'oci té encara un llarg recorregut, segons Vanat. I més si es té en compte que hi ha sis milions de llits d'hotel a tot el món que en depenen.
L'Europa occidental, excloent els Alps ja que són un mercat per si sol, concentra el 12% de les pistes d'esquí i acull l'11% del total d'esquiadors. No són xifres molt elevades i menys per Andorra, que a l'hivern viu d'aquesta activitat. En canvi, però, en la comparativa d'esquiadors que el consultor realitza per analitzar les quotes de mercat mundials hi inclou el Principat. És a dir, es troba entre els 17 països més influents del món, frec a frec amb els Estats Units, Suïssa, Austràlia, França o Alemanya.
