Poca gent i fred!
Amb companys que al no tenir classes, hem anat a esquiar.
Així estava la part més alta de la Pala, un pic que cada any ens avisa de la seva presència amb alguna allau, per això es van colocar aquestes proteccions.
La 1 no estava molt afectada per la pluja dels ultimos dias, ara es va a començar a recuperar. Impressiona bastant veure com trepitgen la pista penjats d'un cable amb el pisanieves.
L'arribada a la cota més alta, que no presenta mal aspecte.
Les Picardes que quant hi ha un bon paquet, a la esquerra hi han uns itineraris per fer Freeride.
Un apunt, fa 3 anys, vaig pujar amb els esquis a coll a provar el itinerari i vaig trobar un isard que vigilava Les Picardes per que ningún entrés en el seu territori. Es una sort poder veure aquesta naturalesa tan a prop de pistes, un privilegi de ser la frontera amb el Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Tot i així, he pogut treballar unes hores, primer amb Esther que portàvem a una nena de 5 anys, el seu primer día d'esquí de la temporada.
En aquesta clase he apres l'important que es per un nen que quant fa per primera vegada una pista li donem confiança.
Gracias a això, ha baixat per Bruseres bastant bè, tot i que on no hi donava el sol, es notava el descens de temperatures endurin molt la pista i exigin-li molt esforç que amb aquesta edat és complicat.
Després he pogut acompanyar a Montse, amb Faina, a la que hem pogut treballar aspectes com l'equilibri lateral, coordinació braços, malucs, genoll... Que pobreta, al final li hem dit tantes coses.. pero ha aconseguit coordinar-ho tot, per ja tenr un inici d'una bona posició en cunya.
Aquest era l'aspect del parking i taquilles al final del dia, amb "ella" la Pala present en tot momento com a icone de l'estació.
Per finalitzar, l'entrada per el pont romànic a la zona més alta del poble.
Una imatge del poble desde la mateixa perspectiva, amb el campanari vigilant.
Ski Time