El problema Tron és que de vegades tens raó i la realitat s´assembla massa al que dius. Tot i que........ no tot està fet pel mateix patró. Aguns fins i tot ens barallem per com es fan les coses i així ens va. El pitjor Tron ja no és el que dius, el pitjor és que tothom es creu amb el dret ( i m´hi incloc perquè a vegades...) de dir què és l´esquí i com s´esquia. L´esquí, com dius, són moltes coses. Els clubs (en general), només saben de córrer i de competi, no formen completament persones en la neu (malgrat s´intenta). I a vegades també mires el calendari i flipes amb la quantitat de curses. Aquí quan s´entrena? A l´estiu? Si tens pasta, no? En realitat, què és l´esquí de competi? A quin nivell? Ho deixo així a l´aire. Els nens han de fer més el jabalí, però amb control. Apart, conec uns quants que s´afarten de passar pals. Els acaba essent avorrit. I el problema tampoc acaba de ser el passar pals. El problema és que no passen pals divertits.
Jo sóc de l´opinió que els campions te´ls trobes de txurra. Si el veus ajuda´l, però no et pensis que qualsevol pot convertir-se en un crack. I menys que tú el convertiràs en un crack. La vanitat de molts entrenadors (tots en tenim, jo no m´escapo tampoc) fa que es vegin coses bastant bastant maldestres per dir-ho d´alguna manera. De vegades un es pensa que el nen esquia millor cada cop perquè l´ensenyes tu. I així és, però no sempre. Hi ha nanos amb un talent que supera qualsevol entrenador normalet (que és el que hi ha). Amb qualsevol que l´entrenès milloraria i ho faria de cojones. Els entrenadors o professors ens hem de dedicar a posar les millors condicions. No la nostra cara i la medalleta de "que guapo que sóc". Jo he vist una mica de cada. Per desgràcia m´he tingut que empassar un parell de "medallistes".
I una altra cosa. Jo me la he trobat molts, molts anys. En aquest mundillo, per dins, tothom calla. Poca gent m´he trobat jo, i penso que he tingut sort, que t´expliqui bé les coses i t´ensenyi bé a ensenyar bé. I a entrenar ja ni t´ho explico. I ja sabem del peu que calcen alguns "superentrenadores". Molt crit i mala ostia. Es fixen amb uns i els altres els deixen pels altres. I als entrenadors molts cops que s´espabilin. No són professionals? Doncs que treballin. I això tampoc és així. Conec a uns quants directors tècnics que mucho director i poco tècnic. Apart dels monòlegs. Que són més pesats que els meus. I mira que jo sóc pesadet, que ja ho sabeu...
I fins i tot tenen més raó que jo !!! Sembla impossible oi?
Ara bé, penso que alguna cosa no l´has encertat. Esport a cert nivell comporta un risc. I les lesions toquen. Tard o d´hora però toquen. Jo mateix em vaig petar ben petat i de la manera més estúpida, burda i lenta. Sí lenta noi, lenta. Del tema de les fijates, jo no ho he vist amb canalla tendre. I ho he vist en un parell de jabatos majors d´edat. Encara que també et dic que tot és possible, però ja saps que els nens tenen tendència a vacilar més del compte i generalitzar una mica a l´engròs. Els fa gràcia.
I Tron, tens una "obsessió" amb el fora-pista i les pales guapes bastant gran. Jo sé que t´agrada molt. Però ni tanto ni tan calvo. A la canalla se la treu a passejar i a tirar-se per tot. I com en tot en aquesta vida, se´t dóna millor allò que més toques. La idea és que els nanos tinguin recursos. Ara de la idea, al que hi ha....
Respecte al freeride Molinense. No és que La Molina sigui Revelstoke precisament. Sense voler faltar però sol haver-hi menys neu i de pitjor conservació (pel poc que he vist però també pel que m´han dit). Així que entenc que no es despreciï, és que hi ha el que ha.
Apart, particularment l´actitut general freerider té una contradicció. "No volem semblar uns pijos, però uns quants (bastants) ho som." Això és del que van aquests senyors. Molta postura, molta barba, molta birra, festa, porretes, jijiji, jajaja, muntanyeta, etc. I puc dir-ho perquè els conec a uns quants i ja m´hi barallo una mica.
Jo el que els critico no és el que fan, tots tenim contradiccions i coses que no acaben de lligar. Jo del que em queixo és de la poca "venta positiva" que fan de sí mateixos. Si volen que els vagi bé, que acabin de tirar-se a un circuit de proves guapo (tipu ElDorado) però que entenguin que el que fan a més nivell requereix alguna més que uns col-legues, un kicker, una pala de pow, postura i huevs. Els entrenaments d´alpí del senyor Morrison ningú se´ls mira. Els entrenaments a park del senyor Morrison ningú se´ls mira. El que li diu el metge tampoc surt.
De tornada, també estic d´acord amb tú amb el tema de com es tracta el forapi. Sembla que només es pugui fer gir curt. Si la pala és txunga, la neu una me, i és estret, doncs està claríssim. Però amb pala llarga, ampla, etc, no entenc l´obssessió de molts companys de feina pel gir curt. A mí ja m´ho diuen. No corris taaaant. I vaig a dos per hora... però bueno, a vegades hi vaig fortet, diuen vamos... Així que ja veus el nivel Maribel. Em fa gràcia la pretesa obssessió pel GS d´alguns i quan la neu és bona a fora no s´hi tiren a degüello. Però si està tou!!!
Fins que hi empotres el cap, que ja us dic que ja no és tan tou...
Per acabar, em reitero amb tot el que vaig dir en aquell post. Però entenc que no tot s´està fent bé. De fet, ara recordo quan vaig anar amb la Cris i la Carme, a la pista de l´Estadi un entrenador amb els nanos petits, petits, gas a fondo. Estava la pala plena, plena de collons de gent. Jo ja t´ho dic. No tincs huevos a tirar-me allà a saco amb tanta gent. I molts pocs sustos he tingut, molt molt pocs. I per alguna cosa és. Però tot i així, seguim. A La Molina hi ha molts, molts clubs. Però també hi ha molt babau. L´Estadi és una pista per gent de nivell. I si els clubs baixen a saco estan fent-ho per un lloc adequat. Els babaus que van a saco i no controlen són els que han de fer-s´ho mirar. I això costa. Però també entenc que a segons quins llocs els clubs haurien d´aixecar el peu i no ho fan. Aquí tothom s´ho ha de fer mirar. I jo penso que falta control i algú físicament que l´exerceixi i que eduqui. No només que foti el pal.
Jo ja ni m´hi dedico a tot això. Busco però no trobo el meu lloc. Asíng que... ja veurem.
PD:I per cert. Molta gent pensa que els profes o els entrenadors són superbons i uns supercracks. I no és veritat. Com a totes les feines hi ha de tot. I evidenment, bons bons, poquets i una massa general boneta i un reducte de cafres. Encara que sembla que la cosa s´estigui piramidant. I no és només culpa dels profes. En aquest tema hi ha molta, molta tela per tallar. Molta.