Història del nou trampolí:
L'actual Bergisel Schanze d'Innsbruck es va començar a construir el maig de 2001 i es va acabar al setembre de 2002, va ser inaugurat el 14 de setembre. El nou Bergisel va ser finançat per la República austriaca, el Land del Tirol, la ciutat d'Innsbruck i la Österreichischer Skiverband (Federació austriaca d'esquí) amb un cost total de 15,4 milions d'Euros. L'arquitecta responsable de l'obra va ser Zaha Hadid i el dissenyador del trampolí va ser Franz Fuchslueger. L'estadi té una capacitat aproximada de 28.000 espectadors. Els dos esdeveniments que marquen la vida d'aquesta instal.lació són el "Sommer Grand Prix" i com no el conegudíssim "Vier Schanzen Tournee" (Torneig dels quatre trampolins que completen Bischofshofen, Obertsdorf i Garmisch Partenkirchen), a més a més també s'hi disputen campeonats austriacs i s'hi entrenen els saltadors tant a l'hivern amb neu com a l'estiu sobre la catifa.
La muntanya on es situa el trampolí està tot just al final d'una morrena glacial.
A més a més s'hi fan d'altres activitats, com la misa multitudinària que el Papa Joan Pau II va celebrar davant de 66.000 fidels amb motiu de la seva visita a Innsbruck. O concerts de figures internacionals com Joe Cocker, Simply Red o Pavarotti.
Zaha Hadid:
Zaha Hadid és una de les personalitats més importants de l'arquitectura del nostre temps, coneguda per una intensa arquitectura "vanguardista" i disseny "descontruista" d'alta eficàcia. Nascuda a Bagdad, va estudiar a Londres (Architectural Association) i ha estat companya de Rem Koolhaas (Metropolitan Architecture). La Senyora Hadid ha donat classes a Harvard, Yale i d'altres importants universitats. Zaha Hadid és titular d'una catedra d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arts Aplicades de Viena.
La viga mestra:
Fischbauch (Ventre de peix): Així s'anomena la viga mestra de la construcció de la rampa de llençament. Aquesta viga estava prevista inicialment amb dos punts de suport, tot i aixó va poder construir-se sense ells segons els càlculs de l'enginyer d'Innsbruck Christian ASTE. La rampa de llençament té una llargaria de 98 metres i una inclinació de 35 graus. El contrafort de formigó de la sortida del trampolí va ser construit imitant la forma dels genolls d'un saltador.
La Torre:
L'alçada de la torre és de 50 metres sobre el nivell de terra, la punta de la torre es troba a 791 msnm. La nova torre és 13 metres més alta que la seva predecessora. Construcció: Estructura buida de 7x7 metres amb un gruix de paret de 40 cm.
Al nivell 1: Zona d'inici amb les plataformes de salt. Nivell 2: Restaurant panoràmic "Café im Turm".
Nivell 3: Terrasa panoràmica. Als nivells inferiors (Nivells -1 i -2) es troben les sales tècniques, el magatzem, les oficines del personal i una zona de preparació per als saltadors.
La pista d'aterratge:
La pendent de la pista d'aterratge arriba al 37º. La línia blava senyala l'inici de la zona d'aterratge més inclinada, la línia vermella assenyala el punt K a una distància de 120 m. Un salt sobre el punt K val 60 punts de distància, per cada metre de més o de menys s'afegeixen o es treuen punts per distància.
El carril de llançament:
El llançament és realitza per un carril de plàstic, aquest carril es rega a l'estiu i a l'hivern es cubreix amb aproximadament 30 cm de neu gelada. El trampolí te 98 metres de llargaria i una inclinació de 35 graus.
En quatre segons l'esquiador assoleix una velocitat de més de 90 km/h. Els esquís de salt tenen una llargaria de fins a tres metres depenent de l'alçada de l'esquiador i 11,5 cm d'amplada. Un vestit especial, calçat de salt, fixacions de seguretat, casc, ulleres i guants completen l'equipament de l'esquiador.
A hores d'ara el rècord d'aquest trampolí a l'hivern està en mans del norueg Daniel Forfang amb un salt de 136 m.
Funicular:
El funicular inclinat va ser construit per l'empresa Leitner (Amb seu a Sterzing, Itàlia). Va ser construit com un ascensor automàtic i pot ser cridat per el propi usuari. El recorregut de 250 metres de longitut des de l'estació de la base fins a la torre, l'ascensor transporta un màxim de 350 persones l'hora.
El temps de pujada és de prop de dos minuts. L'ascensor passa per l'edifici Kampfrichter on es col.loquen els jutges i la parada intermitja també s'hi troben les cabines de comentaristes, i a sota del trampolí s'hi troben les oficines. Paral.lel al traçat de l'ascensor trobem una escala de 455 graons que porta a la torre d'entrenadors i més enllà a la base del trampolí. A l'ascensor la zona dreta està reservada als saltadors.
La tribuna del trampolí:
Anteriorment sobre la tribuna es trobava la casa d'hostes "Buchhof". I els dos pebeters olímpics dels Jocs Olímpics que es van disputar al 1964 i 1976, a la base de les anelles olímpiques i els pebeters hi podem llegir els noms de tots els campions olímpics d'aquests dos JJOO.
A l'"Springer Stüberl" (Hotel dels saltadors) podem gaudir de la galeria fotogràfica del Bergisel i també s'hi projecta un audiovisual sobre el Torneig dels Quatre Trampolins.
Impressionants vistes:
Des de la terrasa del trampoli podem gaudir de les impressionants vistes que ofereix des de la seva posició privilegiada. Per la part de darrera podem veure la Patscherkofel, la muntanya dels habitants d'Innsbruck, en aquesta muntanya i després d'una baixada rasant i plena de riscos el "Kaiser" Franz Klammer va guanyar el 1976 la medalla d'or del descens olímpic.
També podem gaudir de les millors vistes de la ciutat d'Innsbruck i com no de la vall del riu Inn que dona nom a la ciutat (Innsbruck vol dir pont sobre l'Inn).
Entre el que també podem veure hi ha el pavelló de gel olímpic on també s'hi troben les instal.lacions de la ÖSV (Federació austriaca d'esquí).
A més a més al trampolí trobem les cabines de comentaristes:
I les cabines dels jutges:
Com ja deiem la data important al calendari d'aquesta instal.lació és la disputa del Torneig dels 4 Trampolins:
