Tot està gairebé a punt per començar la reconversió al sector de l'esquí. Enguany serà la darrera temporada amb les pautes de funcionament que hem conegut fins ara. A partir de l'any vinent, moltes coses canviaran perquè el govern ha iniciat un procés per regular els complexos de muntanya i per reordenar els marges de maniobra de les empreses pel que fa a criteris d'ajuts econòmics, ampliacions de domini esquiable i creixement urbanístic com a base per mantenir sanejades les finances de les estacions.
El Pla Director de l'Esquí, el Pla Territorial del Pirineu i la Xarxa Natura 2000, tres documents en procés final de redacció, marcaran les noves pautes. La Xarxa Natura, que hauria d'haver estat enllestida fa cinc anys, preservarà les zones d'especial interès mediambiental, on no s'hi podrà construir i just hi podrien passar remuntadors. El Pla Territorial ja defineix les zones que potencialment poden créixer amb noves urbanitzacions al voltant de les ciutats més importants del Pirineu. També concreta els eixos viaris i els espais naturals protegits. És a dir, que posa límits als processos d'urbanització que molts ajuntaments havien endegat, els quals han provocat una allau de segones residències i han fet de la construcció el motor econòmic de la zona. El tercer gran document a punt d'acabar-se és el Pla de l'Esquí, que, en dues setmanes i un cop es tanquin els darrers serrells entre departaments, el govern presentarà a ajuntaments i empreses del sector.
Sector estratègic
Segons el subdelegat de l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, el govern considera com a estratègic el sector de l'esquí, atès que ha estat el motor del Pirineu en els darrers anys. Però cal regular-ho. Sobretot, pel que fa a la participació de l'administració. El pla té diversos objectius, com ara convertir les estacions d'esquí en complexos de muntanya, desestacionalitzar-les perquè puguin obrir tot l'any i afavorir estades llargues, més rendibles que els caps de setmana. Les estacions no poden subsistir només amb els ingressos dels forfets. Cada vegada són més les empreses que tenen greus problemes financers i l'administració hi acaba intervenint. Segons Orrit, el pla busca sanejar les empreses, consolidar-les, regular els ajuts, desestacionalitzar i potenciar l'oferta conjunta.
Per tant, els ajuts aniran condicionats a plans de gestió, com si fossin contractes-programa. Es posarà fre a la urbanització com a única font d'ingressos de les empreses, ja que "s'esgota el sostre immobiliari i s'ha d'apostar pel sistema hoteler i de serveis". És a dir, que no hi haurà gaire més sòl per explotar amb segones residències.
Ara bé, no tot són flors i violes, perquè també hi ha greus problemes, com és el cas d'Espot Esquí, que va haver de tancar per les contínues pèrdues i l'endeutament de més de 6 milions d'euros només amb l'Institut Català de Finances. No obstant, el govern es quedarà l'estació si no hi ha cap altre inversor i la gestionarà mitjançant Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ja fa anys que s'encarrega de la Vall de Núria i la Molina. L'acord està pràcticament tancat i des de FGC ja s'ha escollit Joan Sala com a director del complex. L'estació de Portainé, amb un deute de 13 milions amb l'ICF anirà pel mateix camí. Rasos de Peguera ja va tancar al 2004 per problemes econòmics i les estacions petites sobreviuen com poden.
Víctor Orrit, destaca que el govern no vol ser empresari de la neu, però sí tutelar i ajudar el sector. Així, un cop evitat el tancament d'estacions -que afectaria greument l'economia de moltes comarques- el govern estudia "fórmules flexibles" per afavorir l'entrada de nous socis i inversors i fomentar la participació d'empreses locals i ajuntaments en la gestió. Es volen oferir més activitats fora de la campanya de neu i nous serveis, com, per exemple, el camp de golf que Port del Comte reobrirà després d'anys en desús.
L'esquí català, però, té grans competidors a l'Aragó, on gairebé totes les estacions són de titularitat pública; a Andorra, amb dos grans dominis i preus competitius; i al sud de França. Només un terç dels esquiadors catalans usen els complexos del país. La resta marxen a la competència, una xifra que corrobora que el sector no va bé. Portaveus d'algunes estacions expliquen que, per ser més competitius, necessiten ajuts econòmics i poder ampliar el domini esquiable. El conseller delegat de Boí-Taüll, Jordi Sabaté, afirma que, per sobreviure, necessitarien doblar superfície i arribar a les 1.000 hectàrees. Vaquèira té, des del 2002, un pla especial per créixer cap al Pallars Sobirà que ha topat amb la protecció de la Xarxa Natura 2000. Aquesta expansió no podrà anar més enllà i s'haurà de replantejar augmentar el domini esquiable cap a l'Aran. Andorra ja creix cap a França i Aragó pessiga noves zones a la Ribagorça, com és el cas de Cerler.
Al fil d'aquesta notícia, no hem de perdre de vista que el sector inmobiliari està agafant posicions dintre del sector, sobretot a la província de Lleida.
La reconversió que es prepara per a la zona i l'oportunitat de fer-hi negoci ja han provocat els primers moviments empresarials, com l'entrada de grups potents com Nozar a Boí-Taüll, l'adquisició de Vall Fosca Interllacs per part de la gallega Fadesa o el projecte de reobertura de la Tuca per part de la immobiliària madrilenya Hoque.
L'empresari Nozaleda va adquirir l'any passat a l'Agrupació Mútua la totalitat de les accions i, per tant, la propietat de Boí-Taüll Resort, un complex d'esquí i d'hotels de 550 hectàrees que té encara possibilitats de créixer, ja que disposa de 30.000 metres quadrats per explotar. L'arribada del nou grup a l'Alta Ribagorça ha estat ben valorat per part del govern, ja que, al marge d'experiències immobiliàries, té tradició com a gestor hoteler, que és el que persegueix la Generalitat. Enguany s'han invertit 6 milions en aquesta estació.
Fadesa, una de les principals immobiliàries de l'Estat, va intentar sense èxit liderar la reobertura de la Tuca, a Viella, però no va arribar a un acord amb els propietaris dels terrenys afectats. Per tant, va optar per un altre destí i va adquirir a la família Tortajada el nou projecte d'estació d'hivern de la Vall Fosca, i no només això, sinó que el que s'havia de construir amb 10 anys ara es farà amb dos pel potencial de Fadesa.
La immobiliària té previst invertir 230 milions (60.000 en l'estació d'esquí alpí i nòrdic) i construir 965 habitatges, a més d'hotels i serveis, com un camp de golf que ja està molt avançat. La previsió és obrir la temporada 2007-2008. En una segona fase es plantegen créixer del Pallars cap a la Ribagorça i enllaçar amb Boí-Taüll, tot i que aquests darrers, de moment, no en volen saber res.
La Tuca, per tant, és el projecte més endarrerit i, de moment, l'empresa madrilenya Hoque té previst lliurar a l'Ajuntament de Vielha un primer projecte abans que acabi aquest any.
Aquests darrers són els dos nous projectes del sector de l'esquí a Catalunya, però el govern ja ha anunciat que no preveu autoritzar noves iniciatives perquè prefereix consolidar l'oferta actual i gestionar les possibles ampliacions.
Notícies extretes del Diari Avui.