Vallnord acaba de tancar la temporada d'estiu i ja té la vista posada en l'hivern. El seu director general, Martí Rafel, en fa balanç i desvetlla algunes expectatives.
Com ha anat l'estiu? S'han millorat algunes xifres…
Sí. En el conjunt, estem satisfets perquè els resultats han estat en línia amb la temporada anterior. I tenint en compte l'entorn, podem dir que estem no satisfets sinó molt satisfets. És cert que alguns serveis, com el telecadira de Creussans per posar un exemple, ha venut força més viatges que l'any anterior, percentualment. Això traduït en diners és poc, i evidentment si aquest ha crescut, i d'altres activitats també, està clar que n'hi ha d'altres en les que s'han reduït les vendes, perquè en el conjunt hem acabat en la línia de l'any passat. De fet hem acabat lleugerament per sota, però en una quantitat tant petita que tampoc pots dir que has fet menys que l'any anterior. Hi ha hagut factors interessants. El temps ha acompanyat. I està clar que el cas de Pal, el Bike Park continua sent un atractiu important, aquí en el seu dia es va encertar. És un projecte que s'ha anat reforçant, ampliant i millorant al llarg dels anys i que va donant els seus fruits. I en un any com aquest de crisi, de fet teníem l'ull posat especialment en el Bike Park.
I ha aguantat.
Ha aguantat l'estrabada. De fet, la primera setmana d'agost en general va ser fluixa per tothom i anàvem mirant les caixes any contra any i ens vam preocupar una mica. És el mes més fort dels bikers. Però després per sort, el que es va fer de menys la primera setmana, en les següents es va recuperar. I això ens dóna una mica de moral de cara l'hivern, perquè veus que si les condicions són les idònies, en el cas de l'estiu ha estat el bon temps principalment, el que és aficionat a un esport com el mountainbike –que podria tenir una traducció a l'esquí–, sembla que està disposat a fer l'esforç i pujar.
Encara hi ha recorregut per créixer amb les bicicletes.
Sí, segur. El que passa és que és relativament més complicat que a l'hivern en el sentit que la gestió dels usuaris a la muntanya i el manteniment dels circuits, avui encara, se'ns fa molt més difícil que a l'hivern. Evidentment a l'hivern tenim molts anys d'experiència. Amb les bicicletes, tot i que pràcticament portem 10 anys invertint-hi, doncs encara som una mica pipiolos. Hi ha aquest fre. I també hi ha un fre molt important a salvar, que és el cost de les bicicletes adaptades pel descens. Ens enrosquem en segons quins factors però s'han de buscar els que realment són determinants. Les bicicletes de descens de veritat, les que tenen un bon recorregut de suspensió, uns bons frens, els quadres adaptats, que són l'únic tipus de bicicleta amb la que pots tenir una experiència realment positiva de l'activitat, són caríssimes, de comprar i també de lloguer.
Però els esquís també són cars.
No. Poso un exemple. Una bicicleta de lloguer de mountainbike li pot costar a la botiga de lloguer entre 2.000 i 2.500 euros, i un parell d'esquís li costarà 300 euros. Hi ha una diferència important.
Passem a l'hivern. Els resultats de l'estiu animen de cara l'hivern. Es preveu una bona temporada?
Ens anima relativament. Hi ha un tema insalvable i determinant que és la mare natura. Com començarem la temporada? Si va malament hem de preveure un escenari similar al de l'any anterior, i per tant no massa positiu. Si no hi ha neu, el client espanyol, que segueix sent clau per Andorra, no pujarà, o esquiarà menys. Aquí no hi ha un terme mig. És blanc o negre. Si comencem la Puríssima amb bon ambient de neu, amb producte de qualitat, amb percentatge de pistes obert important, tot i la crisis, aquest client espanyol que és aficionat i està disposat a fer l'esforç, el farà i això ens ajudarà moltíssim. Després hi ha els mercats internacionals, que evidentment hi posem un focus especial. No anem a descobrir la sopa d'all. Tots sabem que França com a país està funcionant millor que Espanya. Andorra Turisme en les seves campanyes de promoció hi està fent un esforç especial, i evidentment nosaltres, conscients de la situació del país i d'aquest esforç, també fem esforços addicionals en aquest mercat. I de fet, l'obertura del túnel de les Dos Valires ens apropa a l'estat francès, facilita l'arribada del client francès a les nostres valls i mirarem d'aprofitar-ho. El mercat rus tots sabem que està creixent i creixerà, i hi estem fent els nostres esforços. I el mercat britànic, a Vallnord crec que podrem mantenir les xifres de l'any anterior. Després hi ha d'altres mercats i s'estan tocant molts: països de l'est com Polònia i Israel que ja és històric.
Però ja tenen una repercussió més minoritària.
Tot suma. No pots menysprear cap mercat. Els analitzem tots amb criteris de capacitat de retorn immediat i a mig i llarg termini. Posaré dos exemples. El mercat polonès és un mercat on l'esforç d'inversió per anar a captar aquest client és relatiu. És proper, pots volar amb avió low-cost i poc més que vas i tornes el mateix dia, i pots fer-ne un seguiment acurat sense un gran esforç. Anar a la Xina o al Brasil és més costós, més enllà del potencial dels mercats. L'esforç que has de fer és raonablement contundent. I Polònia és un dels mercats més grans d'Europa en esquiadors. Ens han parlat de pràcticament vuit milions d'esquiadors i els números del país els coneixem tots, estan en positiu, està en creixement. És brutal el percentatge d'esquiadors sobre la població. Ara en vénen 2.000 i avui ja són molt importants, perquè passen set nits i són 14.000 pernoctacions. I a mig termini, en tres anys, fàcilment es podrien convertir en 6.000. En contrapartida tens un mercat com l'israelià, que per distància també és proper amb el que l'esforç d'inversió no és elevat per fer un seguiment com cal. Però allà el tema està més difícil per créixer perquè a Israel esquien 50.000 persones en números rodons. Compara vuit milions i 50.000. A Israel ja hi dediquem esforç, però ens hem d'anar enfocant.
Entenc que les inversions de Vallnord per aquesta temporada que s'enceta bàsicament és l'anar a captar francès i polonès.
No. No ens queda altra opció que no baixar la guàrdia a Espanya. No podem avui menysprear el client espanyol o pensar que com que està en crisi... No, perquè tot i la crisi seguirà sent el mercat més important durant molts anys. Hi ha realitats que són incanviables i la geografia és la que és i som on som. Al mig del Pirineu. I els accessos són els que són. Per tant el mercat espanyol, tractat amb molt d'afecte i sensibilitat. Hem preparat ofertes específiques, per exemple per les famílies nombroses, que l'any passat tenien un 15% des descompte i a partir d'aquest any tindran el 20%. Mirem de facilitar una mica i aquest client, que ha estat, és i serà clau, donar-li el tractament que es mereix. No per ser ONG, sinó per interès propi. No li donarem l'esquena a aquest client que és clau per nosaltres. Ara, les estacions fa molts anys que rodem pel món. Portem 10 anys visitant periòdicament determinats països com Irlanda, Israel, Anglaterra, Rússia, Portugal. Energia ja s'hi posa, se n'hi ha posat i se'n seguirà posant, però probablement el retorn, donada la situació i la conjuntura d'un país o un altre potser és diferent, i evidentment esperem d'aquests altres països una resposta més positiva que no pas del client espanyol.
És a dir que els esforços són més o menys com els de l'any passat.
És que ja eren molt intensos en aquests països, el que passa és que som conscients que probablement el retorn serà...
Respondran més els polonesos que els espanyols, tot i que aquests seguiran venint i seran els més importants.
No ho dubtis. Més enllà de nous mercats, es pot fer llista i veure quin mercat no estem tocant. El que passa és que l'energia que posem en cada mercat depèn d'aquests factors i d'aquest possible retorn que analitzem al curt i llarg termini. Estem anant a Escandinàvia, per si algú en té dubtes, als països baixos, Alemanya i altres països de l'est i no només a Polònia. S'ha anat al Brasil i EUA també.
Es toca tot, vaja.
Potser l'única excepció és França, que sí que aquest any fem un esforç addicional, alineats en la política general del país. Aquí hem d'anar tots a la una i si Andorra Turisme fa un esforç especial a França, els actors del sector també hem d'acompanyar i fer un esforç especial, si no, algú s'estaria equivocant. Més enllà del cas puntual de França, a la resta amb la mateixa energia i intensitat.
A part d'aquestes inversions en promoció, també hi haurà un pessic posat a la muntanya?
Sempre. Sense voler invertir, el manteniment de les estacions perquè puguin estar en òptimes condicions per operar a l'hivern ja és una inversió brutal. De coses sempre se'n fan. Evidenmtent en la situació que estem no podem parlar ni d'inversions, però sí que hi ha aquest cost importantíssim de manteniment, i sempre fas alguna coseta per intentar que el client vegi una millora. Els problemes interns, patrimonials si n'hi vols dir, són una cosa, i l'atenció i el servei al client n'és una altra. No podem matar la gallina. Un exemple, aquest estiu, a l'inici, per l'efecte del vent vam haver de destinar moltes hores que s'haguessin destinat específicament als circuits a poder obrir pas en el sidral que hi havia d'arbres caiguts a la muntanya, i a l'inici de l'estiu vam tenir bastantes queixes de l'estat dels circuits i es van contractar tres temporers per dedicar-se exclusivament a habilitar els circuits. És que la satisfacció del client la necessitem per garantir el futur de l'empresa. Evidentment es fan ajustaments, s'és molt prudent amb les inversions que es fan, ara tampoc és justificable baixar la guàrdia en la qualitat del servei al client.
Una novetat és l'augment dels preus dels forfets, i imagino que dels serveis en consonància.
A vegades les polítiques comercials o de preus s'agafen una mica a la lleugera i es va només a tocar el que es fa mal, especialment des de la premsa. Per exemple, el forfet de residents donada la situació hem hagut de fer l'augment. I la premsa destaca que aquest creix un 19%, però això s'ha de posar en un context, assenyalant el preu i els de la competència, de les altres estacions. Un forfet de residents a 160 euros, ja us dic jo que a qualsevol vall del Pirineu matarien per disposar d'aquest nivell de preu, però si comparem percentualment amb el preu de l'any anterior... El preu continua sent molt competitiu, però tenim necessitats, que sabem que no es poden traslladar al client, però crec que fer alguns ajustaments en tarifes específiques és lícit. Hem estat molt prudents i la mitjana de l'augment de preu és un 3%.
De mitjana s'apugen un 3% els preus?
Exacte. Per exemple, en serveis de restauració no s'apugen els preus, en el lloguer de material tampoc. Les famílies nombroses en comptes de tenir un 15% tindran un 20% de descompte. Pels forfets de temporada hem fet una política de descomptes per compra anticipada força agressiva que ha tingut els seus resultats. Al mes d'agost el descompte sobre el preu de fira era del 20%. El qui ha volgut ha comprat el forfet de temporada de Vallnord a un preu super competitiu.
Això els no residents.
Sí, els no residents han pogut comprar el forfet amb unes condicions molt avantatjoses.
Ja se n'han venut?
Molts.
