El 12 d’agost del 1982 va tenir lloc el primer vol de la línia entre Barcelona i la Seu, que inaugurava l’aeroport de la capital alturgellenca. El gener del 1983 s’havia assolit una mitjana mísera del 17% d’ocupació dels vols i poc després la infraestructura va tancar les línies regulars i va quedar com a aeròdrom pràcticament sense utilitzar. Ahir, 24 anys després del tancament, va tenir lloc el primer pas decisiu cap a la reobertura d’un aeroport amb línies regulars.
L’Institut Català del Sòl va aprovar la compra dels terrernys del futur aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell. L’espai, adquirit a la família Betriu per 8 milions d’euros, és l’equivalent al 85% (168 hectàrees) del total de la infraestructura (198). El 15% restant, segons va explicar ahir al Diari Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, "correspon a petits propietaris amb els quals es negocia sobre la base proporcional del que s’ha pagat pel terreny a la família Betriu".
La compra és el primer pas de tot un llarg procés. Nadal va indicar que per fer aterrar i enlairar avions queden quatre fases. Com a primer pas calen els plans de viabilitat econòmica i de sostenibilitat ambiental per tancar finalment el pla director. En la segona, "la Generalitat i Andorra hem de negociar el pagament conjunt de les obres de construcció". Aquests treballs comporten una pista de més de 1.500 metres, una franja de vol de 150 metres d’amplada, un carrer de rodada paral·lel a la pista, una plataforma d’estacionament d’aeronaus, una àrea terminal que inclogui torre de control, hangars i apracaments, les instal·lacions antiincendis i de subministrament de combustible, un heliport i els sistemes d’ajuda a la navegació i aterratge. La tercera fase és aconseguir els tràmits i els permisos nacionals i internacionals perquè s’homologui la nova instal·lació. L’últim pas és variable. "Hem de decidir amb Andorra quin model de gestió establim per a l’aeroport", va matisar Nadal. El conseller va apuntar tres fórmules fonamentals. La primera passaria per una gestió desenvolupada per un consorci de les administracions. Com a segona, el consorci hi podria incloure també entitats privades. Una última alternativa és donar l’explotació en concessió. En els dos últims casos es pot "crear una societat mixta amb capital públic i privat". El procés comportaria que una previsió inicial fixi la possible obertura pels volts del 2011 i acolliria fins a naus de mitjana grandària.
"Ara va de debò"
El cap de Govern andorrà va remarcar que amb la compra dels terrenys de l’aeroport "s’ha superat el gran obstacle que frenava aquest projecte", i va felicitar la Generalitat "i també el fins ara ministre Manel Pons perquè aquests dies hem vist dues grans infraestructures que ja marquen una realitat, el tren de la Pobla a la Seu i l’aeroport". Albert Pintat va destacar que l’execució d’aquest projecte "a curt termini és fonamental per a Andorra, per a l’Alt Urgell i els Pirineus en general", i va ressaltar que "fins ara no havíem volgut parlar del projecte perquè era vell i cansava, però ara va de debò i el nostre paper és el d’ajudar i cooperar i ara que té color de realitat en parlarem seriosament. Per nosaltres no es perdrà".
El titular d’Ordenament Territorial, Xavier Jordana, es va mostrar "molt content" per la compra i va assenyalar que des d’aquest moment estan "a disposició de la Generalitat de Catalunya perquè ens indiqui el camí més adient que s’ha de seguir d’acord amb la nomativa de l’Estat espanyol perquè Andorra participi en la posada en marxa d’aquest aeroport".
L’alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, va dir que l’aeroport ofereix "possibilitats de promoció industrial, comercial i turística per a la Seu i l’àmbit d’influència", i va indicar que l’administració local vol formar part de la gestió "en un model modern i descentralitzat amb una empresa mixta pública i privada".
Notícia extreta del Diari d'Andorra.