Divendres havent dinat, cotxe i cap a Benasque...4:30h....Girona està lluny.... si estigués una mica més lluny tiraria cap als Alps directament.....
Vaig fer vivac finalment al Pla de Besurta, passant una mica de fred però amb el regal d'una nit completament serena i la llum de la lluna plena, impagable....
A les 5:15 començo a pujar cap a la Renclusa amb el frontal on arribo just a les 6 del matí.
Després d'una petita paradeta "tècnica" continuo pujant. La neu, present i continua des de la Renclusa, em fa pensar en que ràpidament podré posar-me la split als peus, però la crua realitat és una altra. La neu estava tant dura i el pendent tant fort que sense ganivetes és del tot impossible, per tant, amb la planxa a l'esquena fins a uns 2.400m més o menys.
Vaig pujant fins que finalment el pendent es redueix i el sol comença a estovar lleugerament la capa més superficial, fet que em possibilita, a la fi, posar-me la split als peus....quin alivi!
Aquí no hi ha molt a explicar....pujar pujar, suar suar...vaig anant cada cop més cap al cantó dret de la conca, que m'agrada bastant més que la via normal, sobretot menys freqüentada, i per fi veig de nou el cim de la Maladeta i de la canal de la Rimaya. També es veu com el dia anterior, just desprès dels xàfecs, un valent es va atrevir a pujar per baixar rebentant el paquetet que s'havia dipositat en alçada.
Segons anava pujant la realitat de que no trobaria pols s'anava imposant. La neu caiguda el dia anterior havia estat bastant humida i la nit, serena, l'havia glaçada, per tant, ens hauríem de conformar tots amb la neu primavera habitual que, sincerament, a mi ja m'agrada, i més a 29 de Maig...
Tercera i ultima parada abans d'arribar al peu de la Rimaya... Aproximadament a uns 2.800m
Aquest últim tram de pujada es fa realment dur, no pel pendent, sinó perquè sembla que no s'acaba mai. Aquí l'alçada ja comença a notar-se... i tinc alguns problemes amb una de les diagonals.....un altre cop necessitaria les ganivetes que no tinc...per tant... encaro pel dret el pendent i amb cura de no relliscar tiro cap a munt sense cap diagonal, con un par.... i aconsegueixo arribar al peu de la Maladeta, de la canal de la rimaya..
Desprès de descansar bastant temps, perquè havia arribat un pel destroçat, em recupero i tot i que m´havia fer a la idea de no pujar, ara ja ho veig diferent i decideixo tirar amunt amb grampons, piolet i la split a l'esquena.
Un cop superada la canal, on m'ho vaig passar genial tirant de piolet vaig arribar al cim de la Maladeta on les vistes son espectaculars.
Aquí es veu la meva motxilla amb la split perquè tampoc tenia sentit que ho puges tot a dalt, no? el lloc on està és el començament de la canal.
I per a que no es digui
Aquí vaig haver de deixar el meu piolet a una noia que hi havia pujat sense material apropiat i estava "acollonida".....i jo em pregunto.... "pa que te metes"? en fi....la seva parella em va gravar amb la meva càmera mentre baixava la canal de rimaja amb una neu bastant intractable per la qualitat, tirant a dureta sense ser-ho del tot i destrossada pel pas de la gent. En fi, una baixada de supervivència, però ja sabeu com sòc jo, que si ho puc baixar, ho baixo, que per això he vingut jeje
Un cop avall i després de descansar fent temps a que em tornessin la càmera i el piolet vaig començar a baixar per la glacera amb una neu bastat bona, molt ondulada al principi, però de qualitat tremenda per no ser pols....
Atents al video, que....tot i marejant (qué le vamos a hacer) es veu en directe la pinya que em clavo al final.....i comentada i tot! jeje
Bé, un cop baixat el primer terç, paradeta, i mirada enrera.....maques eses....
La resta de la baixada no té misteri...neu que es va transformant, cada cop mes, fins a esser una cosa lliscant, pessada però que no enganxa gaire, que no es poc, per la cota i la data....
Des de la Besurta
i tornant direcció a Llanos
