T´has avançat punyetero!!
Anava a obrir el tema després de llegir la portada de malalts...
Intentaré ser breu (cosa que mai sóc capaç de ser).
Tema velocitat. En un club d´esquí es corre. Ara bé, com apuntava al meu comentari hi ha maneres de córrer. Que ara en parlarem. Però primer fer una diferenciació clara entre l´esquí de competició i l´esquí recreatiu. Ambdòs s´ofereixen als clubs. I en els dos es corre. Evidenment els de competi van més a la idea.
Del com, on, quant i per què es corre depèn de l´entrenador. I sento dir-ho però l´esquí és un esport de velocitat i si tanta por ens fa que els nens es facin mal... millor no els apuntem. Tard o d´hora esquiant et fas mal. Un mal cop, una distensió, un lligament, un os... Qui més qui menys aquí s´ha fotut de llorus ben fotut. Ara bé, sí és cert que moltes vegades, es veuen coses que no s´haurien de veure. La veritat és que la convivència a les zones d´embarc o desembarc deixa molt que desitjar. Els nanos entren a sac a les cues, passen de tot, i els monitors els primers que passen. I això no pot ser. Van de divinos de la muerte i algún necessita el que es diu a casa meva una bona ostia. Per sort amb un parell de bones bronques els poso firmes en aquest aspecte però sempre has de vigilar.
Tema número de nens. Fins a dotze és "legal". I com que és "legal" doncs... a callar. Set-vuit són controlables. Si es porten bé deu vas passat però t´ho fas relativament bé. Però no pots córrer gaire perquè es despenjen.
On córrer?. Bona pregunta. Crec que s´hauria de confiar més en la gent que porta la canalla. Hauria de ser gent que coneix l´estació, les corves, les confluències, etc etc. I en conseqüència saber on apretar i on no. Però anem a pams. Apuntem al nen perquè corri o perquè aprengui a esquiar? Si ve a aprendre potser sí que es corre massa. Si ve a fer competi... ha de córrer, i des de fora potser et sembla exagerada la velocitat i el lloc. Però... quin coneixement tenim els demés? Jo m´hi dedico i estic titulat però clar... quanta gent i quants comentaris sentim de gent que tot i esquiar bastant no saben ben bé de què parlen. Per desgràcia bastants. I jo ho sento molt però tot té el seu lloc i la seva mesura. No em diguis que no apreti en una pista on tinc visibilitat, la coneixem tots (els nanos també), i gairebé no hi ha ningú, si estic treballant la velocitat i he d´esbravar algún que li té por. Una mica he d´apretar, si no, en sa vida lliscarà més ràpid.
Ara bé. En quina mesura col.laboren les estacions? Ben poc, crec. Com a molt et deixen un racó, i si vols pista, paga. I paga, buah! Quins preus gastem eh! Vaya... Clar, què passa. Si et deixen el racó o un tros maco de pista no et solen cobrar (almenys no té lògica), ja que portes clients i peles a l´estació. Llavors, en aquest sentit s´estiren. Prou? Home... depèn.
Quants estadis permanents hi ha? El de Boí no serveix, que és de nyigui-nyogui i és per turistes (fer veure que passes 4 pals). Quinze portes mal comptades i posades a ojímetro. Molina, Baquèira i Andorra (l´Avet i alguna cosa més?).
A Baquèira, són 150 euros per dia el coloir. Si no vaig malament de pensament són 4 coloirs, que s´han de reservar els dijous. Jo crec que està molt bé de preu. Ara, a l´estació... Les xarxes, posem dos mil metres, se´n van a quant? No sé, ara no recordo però un parell de kilos o tres cauen. (15000 euros)? No són dos duros. Monta l´infraestructura i mantingues-la, cronos (caseta + aparells), línia de canons, personal, màquina trepitjant, àrea esquiable que perds, etc etc. A l´estació no li surten els números. O no vol que li surtin, més igual. Però aquí tothom ha de posar el coll i el posen quatre. La resta a remolc i a lluir.
Del tema del que fa el professorat a pistes. Ja més general. Hi ha una rotació de personal molt gran. Professors que es tiren molts anys n´hi ha pocs. És una vida de "merda" i arriba una edat que tothom fot el camp. Vols gent preparada, titulada (que val una morterada eh!), amb culturilla de neu, amb ganes de pencar, etc etc. Paga. No pagues?. A10. I al final queden els 4 penjats que els hi va el rotllo. Apart, que més d´un ve de casa "bona" i té on caure mort. Moltíssima gent molt bona del món de la neu ha plegat molts anys perquè o tens sort o tens peles.
I tal com t´he dit tot això, també hi ha molt alarmista. Pares nerviosos. Més aviat mares. Ho sento però és així. La meva ho era. "Ay! El meu nen!". "Això no ho feu bé eh!".
I per rematar. David, si el personal vol arribar abaix fent filigranes que les faci. Encara és hora que sigui un perill. No sé. Segons aquest criteri sóc un perill i mira que jo no faig filigranes. Només et dic que he baixat un mur sencer amb botes (i no caminant precisament), sense esquís, per haver desmuntat tot un tram de xarxa. ¿Sóc un perill?. Vaig ràpid pels llocs, sóc un perill? Faig forapista amb la meva jaqueta perquè dono mala imatge si vaig amb la jaqueta de l´escola.
De què polles aneu tots plegats? Ho dic en general eh! No és per ningú en concret. Però clama el cel, les imatges promocionals de neu pols, profes petant pales i després que oju on et fots amb la jaqueta de l´escola. Per tenir nivell has de currar-te el nivell. Si surt bé, si portes jaqueta no passa res, si et fots la fava treu-te-la que no se´t vegi. Au va! Això és més vell que anar a peu.
La meva conclusió és: Si bé hi ha molt capullo, també és cert que plana per damunt de la professió un tel de persecució un xic espès. En el sentit de que se´ns exigeix tot, i estem al punt de mira de tothom. Pares, directors, estació, mitjans, etc etc. I superimportant que les estacions s´impliquen superpoc amb el tema dels clubs i l´esquí de competició. I de campanyes de conscienciació i demès millor no comencem que vamos... vamos... Caixa i au!
Ma o meno e aixo er que vui dí.
Demà ens esbatussem una estona.
Neu pols, tot obert.
