El fenomen va començar --com tants altres-- als Estats Units, on, només a les muntanyes de Colorado, hi ha unes 145 estacions d'esquí abandonades o que no han arribat mai a inaugurar-se. Són els denominats lost resorts o estacions perdudes i els que han esquiat per les seves pistes asseguren que l'experiència és per no oblidar-la. Pel silenci, per la sensació de soledat, per la qualitat de la neu verge. La moda --com també tantes altres-- ha començat a despertar interès entre els esquiadors catalans, la majoria aficionats experts, amb un gran domini de l'esquí. L'antiga estació de Llessui, tancada al públic des del 1987, n'acull algunes desenes cada cap de setmana, si el temps ho permet.
"La gent de la comarca coneix el lloc des de fa anys i no és estrany veure-hi grups de joves esquiant. Encara que últimament també vénen aficionats de fora, normalment de Barcelona", expliquen els veïns del petit poble, que ara depèn de l'Ajuntament de Sort (Pallars Sobirà). Aquest hivern, a més a més, la vella estació compta amb l'al.licient afegit d'una neu pols excel.lent. "Aquí no han caigut grans precipitacions, però sí que hi ha hagut nevades pràcticament cada setmana i això ha fet que la capa de neu s'hagi anat renovant", va explicar divendres passat, des del seu restaurant Casa Kiko, el qui va ser un dels últims directors d'aquesta estació, Francisco Rafel.
Zones segures
"És una manera diferent de disfrutar de la neu, sense les aglomeracions de les altres estacions", va assenyalar Enric Oliva, un aficionat de la Pobla de Segur, que practica amb assiduïtat l'esquí de muntanya. Les pistes abandonades o fantasma també són zones més segures que la muntanya oberta, perquè en el seu temps van ser convenientment condicionades i arreglades. "És un bon lloc per iniciar-se en l'esquí de travessia", va comentar Oliva.
El risc d'allaus de neu als antics complexos hivernals "no és més gran que en altres punts de la muntanya", va assegurar l'aficionat. De fet, va insistir, els esquiadors que freqüenten aquestes estacions solen anar ben equipats. "A més de roba d'hivern, s'ha de portar una pala, una sonda, sovint uns grampons i sempre un petit dispositiu anomenat ARVA, que emet un senyal de ràdio i que facilita el rescat en cas de quedar sepultats per una allau", va explicar. Els aficionats que practiquen esquí fora de les pistes abalisades d'una estació no acostumen, en canvi, a portar aquest instrumental. "Sabem que no hem de sortir mai sols per la muntanya i que, abans de fer-ho, s'ha de conèixer quin temps farà i quin és el risc d'allaus", va afegir Oliva. L'únic inconvenient de les estacions perdudes són els ascensos. Com que no hi ha remuntadors mecànics, els desnivells s'han de pujar a peu, si no es disposa de moto de neu.
Notícia extreta d'El Periòdic de Catalunya.
