Que està passant aquesta temporada?
No vull ni portar el compte, però en portem moltes, masses, una barbaritat... està clar que tot i que alguns brètols encara no ho han entés aquest esport nostre és un esport de risc, però tant? Voleu dir? Que està passant? Jo no ho sé, però si que se que ho trobo molt i molt exagerat el que s'està visquent aquesta temporada, i més quan les pistes són més buides que en d'altres temporades i obviament aquest era un factor de risc important.
El darrer cas va ser dissabte, una jove brasilera que estudiava a Tolosa estava gaudint del seu baptisme a la neu. Quan baixaven per la pista verda que uneix el pla intermig de l'estació amb el de Bonascre, el Boulevard de la Griole, ella i el seu company van ser embestits per un altre esquiador amb la mala sort que ella va veure's obligada a fer un extrany gir que no va poder controlar, va anar a estavellar-se contra les xarxes de protecció que hi ha sota l'estació intermitja del telecadira de l'Ours. Allà mateix i després de que els pisters la reconeguessin va ser transportada en camilla fins al centre mèdic on es va decretar l'inmediata evacuació en helicòpter a l'hospital de Foix, hores després al vespre la jove no podia superar les ferides internes sofertes pel cop i moria a l'hospital.
Amb aquesta pobre noia portem molts accidents mortals aquesta temporada, i per més voltes que li dono no trobo una explicació. Com deia abans hi ha qui encara no ha entés que la muntanya no és un parc d'atraccions, qui no ha entés que no es pot senyalitzar tots i cadascún dels perills que ens podem trobar a una estació d'esquí, qui no ha entés que la muntanya no és un lloc per prendres a conya la força de la natura i sobretot qui no només a la muntanya sino a la vida no ha entés que jugar a dalt de la corda fluixa no sempre acaba bé i que el respecte als altres és primordial en tots els aspectes de la vida.
Popularització dels esports d'hivern
Està ben clar que tot i que les circumstàncies econòmiques no són ni de bon troç les que eren si que en els darrers temps s'ha viscut una popularització dels esports d'hivern entre sectors de la societat que abans no s'hi havien interessat el més mínim per ells, pel factor que sigui. Podria ser que aquest creixement no anés acompanyat de les campanyes de formació, informació i socialització que si que han acompanyat a d'altres esports com poguin haver estat la bicicleta de muntanya o els esports d'aventura, però també cal assenyalar el fet que la societat cada vegada és més còmoda en el sentit que sempre la culpa és dels altres, ja siguin els governs, els dirigents o els amos de les estacions en aquest cas, una mica com aquella frase mítica dels 80 quan molts joves morien per culpa de l'heroïna i es deia que la culpa no era d'ells que era de la societat.
Potser és una sensació meva, però el que si que veig a dia d'avui a pistes és una extrapolació que potser no havia vist anteriorment que és el trasllat de l'absolut individualisme de la gran ciutat a la muntanya i això ens pot portar a fets com el que aquí comentem o a d'altres accidents per col·lisió que hem vist a les nostres estacions, accidents que poden venir provocats per moltes coses, des de la més absoluta manca de respecte per l'habitat en el que ens movem i que a la muntanya ens és completament advers, des de la més absoluta manca de respecte per la vida i l'espai dels altres, des de un munt de valors que s'han anat perdent i que fan que visquem a una societat que cada dia fa més pena, potser al final allò que la culpa és de la societat acabarà essent realitat... trist, molt trist.
Així que com recomanava el sargent Esterhaus a Hill Street Blues "aneu amb compte allà fora".
