On vas néixer, Jordi?
Vaig néixer a Vic però quan tenia dos anys, van traslladar el meu pare a Cerdanya i ens varem quedar sempre més aquí, a Prats i Sansor.
Des de quin any es pot dir que entrenes l’equip paralímpic d’esquí?
Vaig començar l’any 2005. Jo estava fent de Director Tècnic al Club d’Esquí de Llívia. Acabava una etapa i aquell mateix hivern vaig conèixer la Sylvana Mestre, que era la Directora Tècnica en aquell moment. Vam parlar de la possibilitat de si podia entrenar discapacitats, jo no ho havia fet mai, ho vam parlar i a finals d’agost d’aquell estiu del 2005, coincidint amb els Jocs de Torí, ja vaig començar.
Quins graus de discapacitat tenen els membres del teu equip?
Estic especialitzat amb persones amb deficiències visuals i cecs. A l’esquí alpí hi ha tres categories: la B1, la B2 i la B3. A la B1 pertany la persona que no veu res. N’hi ha que només veuen ombres o llums canviants, i els B3, en els que en esquí es valoren dues coses: o bé la nitidesa amb què es veu una imatge i el camp de visió, és a dir, mirant a un punt fix, què pot veure del voltant. En funció d’aquestes dues característiques, els metges els classifiquen sota paràmetres internacio- nals, en una categoria. Quan estan dins d’una d’aquestes categories, tenen un handicap associat la qual cosa els permet competir entre ells mateixos.
Què vol dir la B?
Vol dir “blind” en anglès; cec, en català.
Quants esportistes entrenes o quants en tens al teu càrrec?
En aquest moment tenim dos atletes que amb els seus dos respectius guies són quatre atletes.
On entreneu habitualment tenint en compte que a cerdanya no sol nevar-hi amb abundància?
A Cerdanya hi solem entrenar quan les condicions són bones, que és ara, quan comença la temporada. A la pretemporada solem anar als Alps.
De quina federació depeneu?
De la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs, la FEDEC.
En un dia normal, quan no hi ha competicions, què feu?
Si és un dia d’entrenament, com per exemple pot ser avui, ens trobem al matí al seu hotel. Fan un escalfament, esmorzen, es canvien i anem a entrenar durant el matí, fins al migdia. Normalment l’entrenament, si estem concentrats, és sempre amb neu. A vegades fan entrenaments físics. Després dinem i fan un descans. A la tarda, a la neu, tornem a tenir una sessió d’entrenament físic. A vegades el fan matí i tarda, depèn de com ho decideix el preparador físic. També disposen d’un temps per a estudiar, si els cal, per descansar, canviar-se, dutxar-se i, finalment, ens trobem per sopar. Després fem una reunió per a preparar la sessió de l’endemà. De vegades es passen vídeos per comentar qüestions tècniques, que en el cas dels actuals atletes ho poden veure projectant les imatges molt grans.
En quines proves nacionals i internacionals has participat amb el teu equip?
Hem participat als Jocs Paralímpics de Vancouver 2010 (Canadà ), als Campionats del Món de Corea del Sud 2009, als de Sestriere 2011 a Itàlia i, en definitiva, a moltes competicions d’arreu del món..., a USA, Àustria, Itàlia, Canadà, als campionats d’Europa. L’any que ve es fan els Campionats del Món, 2013. Aquest hivern, a la Molina, també hi ha hagut proves de la Copa del Món a finals de gener. Hi ha hagut cinc proves: dues super combinades (una de supergegant que és de velocitat i una d’eslàlon que és de més tècnica) i després, tres super-gegants.
Fan bons resultats els teus atletes?
Sí. No ens podem queixar. Sempre es poden millorar però, per exemple en l’últim Campionat del Món, de les cinc disciplines que hi ha, es van fer tres ors i dues plates. Als Jocs es van fer un or i dues plates.
D’on són els teus atletes?
Tots viuen aquí a Catalunya però en Gabriel Gorce Yepes és de Madrid i el seu guia és l’Arnau Ferrer Ventura de Barcelona i en Jon Santacana és del País Basc, i en Miguel Galindo, el seu guia, de Saragossa.
Quan feu vacances?
Els atletes paren tres o quatre setmanes entre abril i maig.
La teva feina és força variada.
Sí, també entreno a la neu, preparo les sessions, trasllado el material necessari, preparo la pista, assisteixo a tota mena de reunions.
Això et deu obligar a estar fora de casa sovint.
Sí, a vegades són moltes setmanes i no puc estar amb la meva família. Com tot, té pros i contres.
Quins estudis vas seguir fins arribar aquí?
Vaig començar amb l’esquí una mica per casualitat. Vaig sentir que volien gent per iniciar-se en salts d’esquí i m’hi volia apuntar però la meva mare em va aconsellar que seria millor que em dediqués a l’esquí alpí que era menys arriscat. Des de llavors sempre he estat relacionat amb l’esquí. Vaig fer competició i quan vaig veure que, ja a la universitat, m’era difícil compaginar-ho, vaig optar per dedicar-me al món de l’esquí. En Mai Luengo, entrenador de la Molina, em va proposar que l’ajudés i em va animar a obtenir la titulació. També, en el mateix sentit, em va orientar i ajudar en Hans Breitfuss, director de l’Escola d’Esquí de la Molina, i així ho vaig fer.
Si vols traduir aquest article selecciona aquí el teu idioma!!
