Els tribunals francesos ara autoritzen Porte des Neiges. Dues decisions judicials recents consideren que l’impacte ambiental de la que havia de ser l’ampliació de Grandvalira cap a França no era prou significatiu. Legalment, el projecte que Pas Grau Internacional i els seus socis francesos pretenien implementar a Porte des Neiges podria tirar endavant.
La justícia francesa ha sentenciat recentment que la decisió del prefecte dels Pirineus Orientals de denegar l’autorització del projecte que havia de suposar l’ampliació del domini de Grandvalira cap a França va ser incorrecta. Els tribunals consideren que l’impacte ambiental que hauria suposat l’operació no era de prou calibre per frenar la iniciativa, que tenia un doble component: la creació de noves pistes d’esquí i la configuració d’un centre lúdic amb una important operació immobiliària.
Les traves legals –amb una important oposició al projecte per part de grups ecologistes i, també, inicialment de l’ajuntament de Porta– i el fet que, suposadament, la impossibilitat de desenvolupar en la seva totalitat Porte des Neiges va generar la seva inviabilitat econòmica, va portar els impulsors de la iniciativa a instar la denúncia de la concessió i a reclamar, a final de la temporada d’hivern del 2010 (abril), la resolució del contracte. Pas Grau desistia fart dels impediments. Un informe que després va avalar la prefectura dels Pirineus Orientals desestimava el projecte perquè entrava en contradicció, al seu entendre, amb la protecció d’un espai natural d’alt valor ecològic (Natura 2000, d’interès comunitari per al Capcir, Carlit i Campcardós). Segons els estudis es malmetia la flora, la fauna i espais d’interès biogeogràfics com ara aiguamolls. El prefecte va denegar l’autorització al projecte el març del 2009.
Montpeller, Marsella
I es va iniciar la cursa legal, des de la societat Porte des Neiges per reclamar la validesa del projecte. Ara, recentment, en una decisió final que ha esdevingut ferma en transcórrer el termini preceptiu sense que la resolució hagi tornat a ser recorreguda, la cort d’apel·lació administrativa de Marsella dóna la raó als promotors de la iniciativa. O més exactament, anul·la la decisió del prefecte de desestimar l’autorització i resol que la intervenció de la societat “està permesa”, alhora que condemna l’Estat francès (en concret el ministre d’Ecologia, Desenvolupament Sostenible, Transport i Habitatge) a satisfer a la companyia afectada 1.500 euros. La resolució de Marsella es basa en uns termes molt similars a la prèvia del tribunal administratiu de Montpeller.
Fonaments
La decisió dels tribunals es fonamenta en tot un seguit d’interpretacions legislatives i reglamentàries sobre l’adequada aplicació d’unes directives europees que no serien del tot vigents en el moment de posar-se en marxa el projecte, que es remunta, en una primera aprovació, al 1996. I també qüestiona el procediment seguit per l’administració intervinent. Alhora, però, i tot i admetre que el projecte afectaria algunes zones d’especial protecció, la decisió de la cort marsellesa ve a dir que l’espai afectat és “molt limitat” i que l’impacte “negatiu” sobre el medi natural que suposaria la iniciativa és “molt baix”. Tanmateix, també es destaca en el veredicte judicial el fet que els promotors de la iniciativa preveiessin “mesures compensatòries” que, en certa manera, el tribunal avala. En conseqüència, segons la decisió, “el prefecte no demostra” que la creació del nou domini esquiable i el seu conjunt lúdicoresidencial “pugui afectar el lloc d’interès Capcir-Carlit-Campcardós de manera significativa”, com es requereix, ni que el projecte tracti amb “menyspreu la protecció de la Xarxa Natura 2000”.
Set milions de despesa acumulada en quatre anys i vuit més d'indemnització
Les quatre temporades en què Porte des Neiges va funcionar (entre el 2005 i el 2009) va deixar un balanç d’explotació negatiu. El dèficit que es va calcular en el moment que la societat va promoure la resolució del contracte era de 4 milions d’euros. A aquesta xifra hi calia sumar les despeses dutes a terme per la societat per posar en funcionament el camp de neu. I que passava, bàsicament, per la construcció del telecabina de l’Estany, avui ja desmantellat, i que permetia la connectivitat de Porte des Neiges amb el Pas de la Casa. Entre el dèficit i les despeses, serien uns set milions d’euros que Pas Grau Internacional i els seus socis francesos reclamen a l’ajuntament de Porta, en un plet encara per resoldre’s i que inclou, també,una demanda de gairebé vuit milions d’euros més com a indemnització en concepte de lucre cessant. És a dir, el benefici que es preveia obtenir.
