L'esquí espanyol 'patina'

L'esquí espanyol 'patina'
Amb aquest titular he pogut llegir un interesant article d'opinió aquest matí signat per Joan Carles Armengol a El Periòdic de Catalunya, tot i que no hi estic totalment d'acord sobre el que es llegeix a l'article en línies generals convida a la reflexió sobre quin ha de ser el paper d'aquest esport al panorama esportiu espanyol. Espero que us agradi i que a tots plegats ens faci reflexionar sobre aquest tema.

El contundent èxit d'organització de la Copa del Món que va finalitzar ahir a La Molina contrasta amb l'actuació de l'esquí espanyol, que una vegada més no va tenir cap protagonisme a la pista de Supermolina. Amb María José Rienda absent per l'operació de dijous passat al lligament interior del genoll esquerre, Carolina Ruiz i Leyre Morlans --que no són especialistes en gegant-- no van poder acabar la primera mànega de dissabte, mentre que ahir Mireia Clemente, una esquiadora gironina formada a l'estació de la Cerdanya, va acabar la 48a de 72 en eslàlom tot i haver tingut una excel.lent actuació per al seu nivell d'esquiadora que, de moment, competeix habitualment a la Copa d'Europa i no entre les fórmula u de l'esquí mundial.

Però, més enllà de noms concrets, l'esquí espanyol segueix ancorat en la penúria i pendent només de la inspiració, classe, dedicació i genialitat d'esportistes comptats. La família Fernández Ochoa (Paquito i Blanca) i la granadina María José Rienda, de 33 anys, monopolitzen els comptats èxits que hi ha hagut a la Copa del Món i, esporàdicament, en alguns Jocs Olímpics i Mundials. Però els anys van passant i la situació no varia, malgrat que a Espanya l'esquí és una afició molt estesa (es calcula en dos milions el nombre de persones que esquien en pla turístic) i que hi ha gairebé 3.000 federats de diferents edats que es dediquen regularment a competir.

El president de la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (RFEDI), Eduardo Roldán, considera que la falta de recursos i la mateixa complicació dels esports de neu, de caràcter estacional, són les raons de la dificultat perquè aflorin nous campions. També apunta a una falta de coordinació amb les comunitats autònomes, que tenen transferides les competències en matèria d'esport i que desenvolupen centres de tecnificació que, segons l'opinió de Roldán, no avancen en la mateixa línia que els centres d'alt rendiment o els equips espanyols, que després haurien de recollir i treure rèdit a aquest treball previ.

Ramon Carreras, president de la federació catalana (FCEH), no està d'acord amb aquesta última apreciació de Roldán. "El que fa falta és donar més afecte a la gent", assegura Carreras, que gestiona quatre centres de tecnificació a Catalunya (la comunitat autònoma amb el nombre més elevat de federats i competidors) amb nens d'entre 10 i 16 anys. En teoria, els millors d'ells --juntament amb els de les altres comunitats-- haurien d'arribar a l'equip espanyol per ser polits i ajudats per dirigir-se cap a les competicions més importants.

Queixes a Lissavetzky

Però la realitat és que, pel que fa a l'esquí alpí, per exemple, només hi ha un equip de nivell de Copa del Món femení, i format únicament per les conegudes Rienda i Ruiz. Al nivell de Copa d'Europa només hi ha tres noies (Morlans, Clemente i Andrea Jardí) i cinc nois (Guillem Capdevila, Ferran Terra, Paul de la Cuesta, Pol Carreras i Diego Jiménez), alguns d'ells ja massa grans per despuntar. Però tots ells, almenys, s'han esforçat per arribar-hi, malgrat que les condicions no són les més idònies.

Segons l'opinió de Roldán, "falten diners, millors infraestructures, més patrocinadors i una millor coordinació entre la federació espanyola i les territorials". Els esports d'hivern, és veritat, no van entrar en el programa ADO d'ajuda olímpica fins fa un parell d'anys, amb motiu de la participació de Rienda als Jocs Olímpics de Torí. Però Roldán, president des del 2002 i membre de l'executiva (Consell) de la federació internacional (FIS), insisteix que s'han de millorar els mitjans per a un esport que té una vida molt curta, i molt dura, per als practicants. "Els hiverns passen molt ràpid i la vida esportiva dels esquiadors és molt curta i molt cara", assegura. "Cada vegada que veig Lissavetzky secretari d'Estat per a l'Esport li dic que tenim pocs diners, i no com una queixa, sinó perquè els esports de neu no són equiparables als altres. Tot és molt car, des del material fins als viatges i el lloguer de pistes, i els patrocinadors prefereixen decantar-se per esports més espectaculars o mediàtics". Les coses no sembla que hagin de canviar.

Article extret d'El Periòdic de Catalunya.

Si voleu, podem debatre aquest assumpte a aquest post del nostre fòrum.

1 Comentaris Escriu el teu comentari

  • #1
    Fecha comentario:
    16/12/2008 15:55
    #1
    Sembla clar el diagnóstic del Sr. ROLDAN, quina trajectoria i coneixament del tema, li donen total credibilitat. Ara bé, el mateix dret tenen les federacions territorials a defensar els seus colors, que la federació espanyola a buscar el protagonisme. Qué tal si en les inscripcions figuresin els nom de les territorials juntament amb l'estatal...?

    WC LA MOLINA 2008 SL DAMES

    ROURE, Núria SP-CAT 123pts-sl

    (Seria una bona acció per a reagrupar esforços) (Bon ambient entre totes les nacionalitats a la MOLINA. ok..!)

    Salutacions cordials a tots els malats de neu.

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0


Escriu el teu comentari





 

Si aquest missatge conté un sol insult, no et molestis a enviar-lo, perque serà el.liminat
AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada

Els comentaris aquí publicats no reflexen de cap manera l'opinió de Malalts de neu. Aquesta web es reserva el dret a eliminar els missatges que no consideri apropiats per aquest contingut. AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada, qualsevol comentari ofensiu serà el.liminat sense previ avís.



Lo más leído: