Quines diferències hi ha entre un parc temàtic com Port Aventura i un domini esquiable com Grandvalira, i què vol incorporar de Port Aventura a l’estació?
- Hi ha moltes similituds, sobretot perquè als dos llocs es ven un producte d’oci. Hi ha un segon concepte, que és molt important, i és el gaudi compartit. Quan vas a esquiar no hi vas sol, hi vas amb la família, amb els amics, i això, a l’hora de potenciar Grandvalira, és un referent molt important. Cal buscar els joves i, sobretot, el mercat familiar, que és molt important per a Grandvalira.
Hi ha una tercera similitud, que és que a Port Aventura hi havia una enorme estacionalització, ja que depenia dels cinc mesos de l’estiu i avui el parc depèn de l’estiu però no tant com abans, i d’alguna manera és un punt que voldríem aplicar a Grandvalira. Voldríem passar del color blanc al verd. Que passi de ser un destí de neu a ser un destí d’oci de muntanya i no de pur esquí. És un referent fantàstic d’èxit que a Port Aventura ja vam incorporar fa anys.
I què s’ha de canviar per millorar les activitats d’estiu?
- Hi ha dos eixos. Un de molt important és que Grandvalira tingui un al·licient important en mercats de la neu. Hem de recuperar mercats com el britànic, hem de créixer en mercats com el francès i consolidar la presència a l’Estat espanyol. L’altre eix és començar a desestacionalitzar, i per aconseguir-ho cal oferir un producte que sigui molt atractiu, oferir un producte que agradi a la gent, que li quadri com a consumidor. Cal donar una alternativa d’experiències que vagin més enllà de l’esquí. En això començarem a treballar properament, per definir aquests productes.
I cap a on s’ha d’anar, quins serien aquests productes?
- Ara mateix, estem molt enfocats en l’hivern. Venim de dos anys amb un hivern molt dolent, hem evolucionat cap a un any millor i ara estem concentrats en l’hivern vinent, i l’estiu està ja molt definit. És molt poc el que farem de cara a aquest estiu.
Però com es vol marcar la diferència en el mercat d’estiu a mitjà termini?
- Hi ha un capítol que és molt important, que és el dels congressos i convencions. És un mercat que t’ajuda a desestacionalitzar per moltes raons. Una de molt important és que és un mercat que es mou en temporada baixa, en períodes en què la neu no és important, com al maig, l’abril o l’octubre. És un mercat que es mou en tres setmanes, de manera que serà molt important per als nostres amics hotelers.
Una altra part important és que si formes part d’una empresa formes part d’una unitat familiar. Si jo he vingut a Grandvalira i he gaudit del domini en una reunió o en una convenció de treball, hi voldré tornar amb la meva família o amb els meus amics. Això ho potenciarem molt. Treballarem amb un equip comercial important, tant a Madrid com a Barcelona, treballarem en tot el material d’imatge com a element d’introducció i anirem de la mà tant dels comuns d’Encamp i de Canillo com dels hotelers de les diferents parròquies, que ens han d’ajudar a complementar aquesta oferta, que ha de ser especialment atractiva per competir amb un mercat que té capacitat de creixement.
Des del sector hoteler hi ha hagut precisament algunes queixes de manca de contacte, que sembla que en els últims mesos s’ha corregit. Es vol potenciar aquest contacte?
- Els hotelers són uns socis, uns aliats, és un segment turístic fonamental per a Grandvalira. Són molt importants per a nosaltres igual que nosaltres ho som per a ells, de manera que no té sentit viure d’esquena, sinó que hem de fer una actuació conjunta per fer front a un mercat molt complicat i molt competitiu. No podem anar sols, vull dir que volem reforçar al màxim possible la relació amb els hotelers.
Es va criticar també en el seu moment que es donava més publicitat a alguns hotels que a d’altres i que hi havia determinades discriminacions. Hi ha la idea d’englobar més tot el sector?
- Jo crec que tota la planta hotelera de qualsevol tipus és important. Andorra té una gran oferta, i Grandvalira requereix l’oferta d’hoteleria més variada i àmplia possible. A partir d’aquí, caldrà treballar i definir per segments de mercat, per estratègia de comunicació i per oferta, quina és l’alternativa hotelera per als diferents mercats, però per descomptat que hem de treballar i treballarem amb tots i cadascun dels hotels que estiguin disposats a impulsar el segment turístic cap al domini de Grandvalira. Aquí no es pot fer cap tipus de discriminació.
Una de les crítiques feta des de la PIME ha estat que surt més barat per al client portar el forfet comprat amb un paquet des d’un altre país que comprar-lo en un establiment hoteler del país. Està previst fer algun canvi en aquesta línia?
- Crec que hem de ser competitius tots, i els hotels han d’adaptar-se a una realitat de mercat que no és la que hi havia abans. Andorra ha viscut moments de bonança turística i la meva sensació és que hem de passar de despatxar un producte a vendre un producte. Això vol dir que els hotelers han de ser molt competitius, i si això no ho tenim clar és que tenim un problema de comunicació. A partir d’aquí jo estic segur que impulsarem camins per treballar conjuntament i fer un producte molt atractiu.
I per fer paquets de forfet i hotel hi ha infinites alternatives per fer que sigui tan atractiu com sigui possible. Però no crec que hàgim d’entrar a parlar de si el forfet és més car o més barat o si les habitacions són més cares o més barates, sinó que hem de mirar què vol el consumidor i què li podem oferir. El nostre problema no pot estar dintre, sinó que és fora, i no podem estar discutint internament què oferim quan hi ha mercats a Espanya o Suïssa o França que són molt competitius i agressius. I crec que nosaltres el que hem de ser és molt més agressius i tenir molt clar que aquest és un mercat global en què o ets molt competitiu o estàs fora de mercat.
Així, podem dir que la comunicació amb els hotels serà un prioritat.
- Absolutament.
Tornant a l’oferta d’estiu de Grandvalira, en els últims anys Vallnord s’ha posicionat amb força mitjançant la bicicleta. Pensa Grandvalira contrarestar aquesta oferta d’alguna manera?
- Vallnord té un magnífic equip i ha apostat molt clarament per un posicionament a l’estiu. Crec que estan fent molt bé les coses i l’han encertat amb un producte com la bicicleta. El nostre plantejament és més ampli. La bicicleta és important, però també hi ha altres elements que tenen molt de pes, com ara el passeig, el gaudi de la natura i, sobretot, el golf. Nosaltres llancem aquest any un camp de golf de nou forats i que té dos factors diferencials molt importants que el fan especialment atractiu. El primer és que es tracta del primer camp de golf d’Europa que està a més de 2.000 metres d’altura, i això el fa molt més atractiu, perquè l’aire té menys densitat i la pilota va molt ràpid. Per tant, és un camp tècnic i complicat. I segon punt important és que es tracta del primer camp de golf europeu en què puges en remuntador. Deixes el cotxe a baix i puges a una cota 2.000 a la muntanya. Si t’agrada el golf, això és una experiència fantàstica. Crec que poder combinar el gaudi de la bicicleta, la natura, l’entorn i el golf fan del nostre producte un producte difícilment equiparable, ja no només als Pirineus, sinó a tot Europa.
Potser l’únic inconvenient és la limitació temporal que suposa tenir un camp de golf en una cota tan elevada.
- Bé, està entre mitjans de maig i mitjans d’octubre. Són cinc o sis mesos, però és per una qüestió evident, meteorològica. Però, d’altra banda, creiem que un projecte d’aquest tipus és molt important i quan vaig arribar aquí em va sorprendre molt gratament que des del Comú de Canillo s’apostés per desestacionalitzar amb un producte diferencial. Crec que això és un element bàsic, que serà molt important en la comunicació de Grandvalira.
Pel que fa a l’oferta d’hivern, cap a on es vol anar en un moment en què es parla molt del canvi climàtic i de la necessitat de poder tenir la capacitat més gran d’innivació?
- Crec que és indiscutible que estem en un moment d’evolució climàtica, no tan a prop en el temps com se’ns està venent, però en un món com el de l’oci, que evoluciona a tanta velocitat, la foto que tinc de Grandvalira és menys neu i més verd. Menys destí d’esquí i més de muntanya. De cara a l’hivern immediat, el nostre plantejament gira a l’entorn del que hem dit abans: recuperar una part dels mercats, ser molt agressius des del punt de vista de la comunicació i arribar a un mercat familiar que ens ha d’ajudar a seguir creixent. De cara al futur, el component de la falta de neu, amb la tecnologia que s’està desenvolupant i que tenim nosaltres en el camp de la neu artificial, crec que hem demostrat que en temporades molt dures, com fa dos anys, hi ha hagut zones esquiables.
Què li faltaria a Grandvalira en el mercat d’hivern?
- El que s’ha fet fins ara ha estat molt ben fet i Grandvalira és un referent. Això sí, cal fer un salt més en les noves tecnologies. Grandvalira ha de tenir una presència important en els blocs i en els fòrums. Cal fer un projecte de moda per als joves, els adolescents, perquè entrin en un entorn de gaudi. Però també per a les famílies, perquè vegin que tenen un entorn de més 200 quilòmetres de pistes esquiables. Volem especialitzar-nos una mica més en els sectors del surf de neu, dels principiants, dels esquiadors experts que tenen un domini de l’entorn...
L’estil lliure ja va tenir un lloc molt important durant aquesta temporada i es preveu que sigui cabdal també en els anys vinents.
- L’estil lliure és un dels punts més importants per desenvolupar. S’han fet diferents accions dirigides a potenciar-lo i seguirem fent-ho, ja que és un segment que està creixent exponencialment en el món de la neu i que ens permet posicionar-nos com un referent important.
Per acabar, com evoluciona la idea del forfet únic i fins a quin punt podrem parlar en el futur d’un sol domini esquiable de tot el Principat?
- Crec que és un producte que segur que avançarem en el futur, perquè l’esquiador pugui gaudir de les dues valls. L’ideal seria que hi hagués una oferta única, però, en aquests moments, seria una mica prematur parlar d’un sol domini esquiable. Tot i així, ja veurem com evoluciona la qüestió en un futur.
"La promoció del mercat francès serà una prioritat per a Grandvalira en els anys vinents"
Analitzem quina és la situació actual dels mercats i cap a on vol anar Grandvalira. Un dels llocs on més s’ha perdut ha estat en el mercat britànic.Avui tenim un mercat molt important com el britànic, que ha disminuït gairebé un 50 per cent en els últims cinc anys, i això és molt preocupant.
Creu que s’ha fet alguna cosa malament o ha estat una qüestió més estructural?
- Crec que hi ha hagut coses que no s’han fet bé i una d’elles és que no hi ha hagut un posicionament clar sobre què és Andorra com a país; ja no és un problema de dominis, sinó de país. ¿Què ha volgut vendre Andorra i comunicar al mercat britànic? Hem de definir molt clarament quin és el producte, com el volem comunicar i a qui el volem dirigir. Andorra ha de tenir molt clar això. Apostem per un mercat familiar, per un col·lectiu de classe mitjana i fonamental per a un mercat de principiants. Crec que hi ha una bona predisposició per part del Govern de desenvolupar el mercat britànic. Potser no recuperarem aquest mercat, però almenys començarem a perdre menys.
Un altre dels mercats en què potser no s’ha incidit tant com es podia ha estat el francès. Què tenen previst en aquest sentit?
- Hi ha un mercat que és fonamental, i estic totalment d’acord que és França. Per proximitat geogràfica, per afinitat cultural, hem viscut d’esquena a aquest mercat, quan durant molts anys ha estat molt important. Serà una prioritat i la desenvoluparem mitjançant la promoció, la comunicació. Tindrem una presència molt important en el mercat francès.
L’expansió cap a Porté des Neiges i Portè i Pimorent pot ser l’impuls que falta?
- Sí, però es tracta d’un projecte de futur i en aquests moments el projecte es basarà més en la comunicació, sobretot en el mercat proper de Tolosa, Perpinyà, Montpeller..., que hi hagi entre tres o cinc hores en cotxe i que ens permeti recuperar una part d’aquest mercat.
I pel que fa als mercats emergents?
- Bé, quan treballes en una companyia com la nostra, en què el pressupost és relativament limitat, és molt complicat invertir en mercats emergents, sinó que cal invertir en mercats de proximitat. Partir de zero en mercats llunyans, com ara els països bàltics, anirà més de la mà dels operadors turístics. Però sí és evident que hi ha un mercat molt important a Polònia i pel qual apostarem. Un altre que ja no és emergent, perquè ja és una realitat, és el rus, que suposa una facturació important per a Grandvalira. Però, tot i així, no cal anar tan lluny, ja que el nostre mercat és molt a prop. És a França, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. I crec que és aquí on hem de concentrar la major part dels esforços. Els americans tenen una frase que defineix molt bé la realitat del mercat i que diu: "pesca on són els peixos". I els nostres peixos són a l’altra banda del riu, així que crec que ens hem de concentrar en ells.
