A mitjans d'octubre un amic i esquiador de la Molina de molts anys, quasi de tota la vida, tot i que no de l'estació em va possar en alerta sobre aquesta desgràcia que fa pocs dies que s'ha confirmat: El Xalet s'ensorra víctima de la voràgine constructora, segons el CEC no hi ha res a fer ... que trist.
No sembla haver-hi pas cap problema, som a la tardor, fa un dia esplèndid, els arbres llueixen els colors més macos i si no fos per una tanca taronja semblaria la mateixa bonica estampa de sempre del Xalet.
Sembla que la capella que es troba entre un altre edifici mític de la Molina, l'Hotel Adsera, i el propi xalet no ha resistit els envits de les màquines i tot i que encara s'aguanta dreta no fa pinta de que ho faci per si sola durant gaire temps més.
El Xalet fa la mateixa cara que sempre, la processó va per dins, és a l'interior, on no hi vaig poder accedir, que es destapaven totes les vergonyes i les ferides de les màquines que treballen uns pocs metres més enllà.
Quan agafes el carrer Puigmal és quan comences a veure que hi ha alguna cosa que no rutlla, agafes el carrer amb el cartell tort i tot ple de formigó, tot apuntalat, des de dalt fa cosa ...
... i des d'abaix ... fa por ...
Gaudiu de les fotos, d'aquí a ves a saber quant potser serà l'únic record que ens quedarà d'aquesta part de l'història de la neu a Catalunya, la Molina potser farà cent anys i el xalet potser no ho veurà per culpa de l'especulació i la falta d'escrúpols d'alguns polítics, que es neguen a deixar construïr per unir el Coll de Pal a Alp2500 peró no tenen cap tipus de mirament, de fet miren cap a una altra banda, quan un edifici emblemàtic de l'història del país es caurà per la seva negligència.
El Grup Qualitat fa publicitat de la seva promoció de 127 apartaments, potser haurien de possar els danys colaterals que tindràn aquest nous 127 apartaments que estaràn buits en la seva majoria durant moltíssims messos a l'any.