Un número u té tota la pressió del món. La pressió que es posa ell al damunt per ser qui és, la pressió de qui confia en ell i li dóna suport --la Federació Andorrana d'Esquí (FAE)--, la pressió dels mitjans de comunicació que esperen d'ell els millors resultats, i la pressió dels aficionats, que tenen entre cella i cella veure un dels seus el més amunt possible en una Copa del Món. Però tota aquesta pressió es dilueix si al centre de tot hi ha una lesió gairebé crònica --fatídica paraula-- que es tracta i no se soluciona. La temporada passada, el 18 de març per ser exactes, la FAE anunciava per mitjà d'un comunicat que el seu número u, Roger Vidosa, no podia més. Havia passat mesos intentant recuperar uns problemes d'esquena que no minvaven, i la cosa estava ja en un camí sense sortida. O parar o morir (per ser exagerats).

Dit i fet, la recuperació va agafar un altre rumb. La decisió de la retirada --utilitzarem allò que es diu que una retirada a temps és una victòria-- va arribar quan el corredor preparava els Campionats de França, durant un entrenament d'eslàlom amb pals en què el dolor li va fer obrir els ulls. Des d'aquell moment, Vidosa va tornar a fer-se proves i anàlisis, va tornar a la clínica especialitzada de Capbreton on va rebre un treball exclusivament dirigit a la seva esquena, i va començar a pensar en la pròxima temporada. És a dir, en la temporada que és a un no-res de començar, al mes d'octubre.

L'objectiu és millorar els resultats de l'anterior campanya, en què la FAE va obtenir els seus millors èxits per part de les seves primeres espases: Mireia Gutierrez va ser 19a a la supercombinada dels Mundials de Val d'Isère, i a la mateixa estació i en la mateixa especialitat, Roger Vidosa va obtenir el seu major èxit, la 22a plaça, però en aquest cas en una de les proves de la Copa del Món.

De moment, Vidosa va fent. És a la regió d'Ushuaia, a l'Argentina, on la setmana passada va disputar dos eslàloms gegants FIS a l'estació de Castor. Els resultats són satisfactoris i fan pensar en una bona recuperació. Bons auguris. Vidosa va finalitzar la primera prova en la 19a posició, amb un temps d'1min 37,91s, amb la suma de 39,25 punts FIS, mentre que l'endemà va tenir encara millors sensacions per ser 9è, amb un temps d'1min 37,21s i 33,90 punts FIS, que milloraven el seu registre personal de 37,04 punts. Bones sensacions? Potser el més important és que la seva esquena no doni senyals de vida. Llavors es podrà pensar que Vidosa, per fi, és un esquiador nou.

Notícia extreta d'El Periòdic d'Andorra.