És realista i sap del cert que fa dos anys que no aconsegueix els resultats desitjats. Roger Vidosa, el primera espasa de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), als seus 28 anys no es rendeix, però és conscient que està esgotant tots els cartutxos de les oportunitats.
Enguany afronta una temporada batejada per ell mateix com de “caixa o faixa”, i el 15 de novembre s’estrena en unes FIS prèvies a una Copa d’Europa. Vidosa no pot fallar.
A la planificació de la nova temporada la federació li demana resultats... Pressionat?
Si t’haig de ser sincer resultats específics no els han acabat de perfilar del tot. El que és clar és que el meu objectiu principal és estar entre els 30 primers en Copa d’Europa en gegant abans que acabi la temporada per poder anar al Mundial. D’aquesta manera, la federació m’ho vol posar difícil perquè fa molts anys que estic a la federació i també perquè jo corri amb aquesta pressió.
Això és un caixa o faixa?
Sí, sí. Aquest any la federació ha estat molt clara i jo ho accepto. Ja començo a tenir una edat i haig de començar a sortir en posicions capdavanteres. La federació té raó per posar-me objectius com aquests. Està bé perquè finalment a Andorra quan estàs davant si no proposen un caixa o faixa en un moment donat és difícil.
És autoexigent? L’any passat va perdre llocs en totes les disciplines...
Clar. M’exigeixo millorar moltíssim. Sóc molt exigent amb mi mateix i amb el meu entorn per fer bons resultats. Abans de la pretemporada amb la federació vam parlar d’una manera de funcionar per assolir uns objectius. Es poden assolir si es treballa bé i en funció de l’objectiu. Fins fa dos anys feia totes les disciplines sempre i ara ens enfoquem cap al gegant. No trobaven el meu lloc perquè a Andorra fins fa dos anys encara era el millor en les quatre disciplines, fins que va arribar Kevin Esteve, que va agafar les regnes d’estar davant en el descens. Per tant, jo m’he focalitzat en gegant perquè comencem a veure l’aigua clara.
Per què no es va fer abans?
Jo estava una mica entre dos aigües. El grup era jove i havien de fer de tot perquè ens havien de construir. Que es podia haver fet abans? És veritat, però com a totes les empreses no dius això i l’endemà es fa. És molt més complicat que això i espero que ara ho aconseguim. Amb el temps es poden veure els resultats.
Té la sensació d’haver perdut el temps?
La federació no ha passat per moments gaire fàcils. És molt difícil trobar els diners necessaris per executar els equips i els programes. Penso que es perd temps per guanyar més tard. Potser d’aquí a deu anys tota aquesta generació el temps que jo he perdut l’ha guanyat. Mentre jo encara estigui no és temps perdut. Jo ara tinc els meus objectius i estic en forma.
Va rebre alguna crítica... Va pensar de plegar?
Moltes vegades ho he pensat. Fa 15 anys que estic a la federació. Moltes vegades, no per culpa de la federació o de l’estructura, sinó que he volgut plegar per les lesions i la manca de resultats. En molts anys no he vist l’aigua clara, però seguim tenint el suport. Es va obrint el camí i ens motiva continuar.
Àlex Antor va plegar amb una edat, teòricament jove, quan vostè va arribar. Es veu en la mateixa situació?
Àlex Antor estava en una situació delicada. Tot aquell període de temps des de l’etapa de Víctor Gómez o Vicky Grau hi va haver un buit, però això va passar perquè no es va apostar suficientment per l’esquí. Des de la federació i dels esquí clubs no es va fer el treball com feia falta. Ara comencem a recollir els fruits de la feina feta durant aquests anys de buit.
Des de la Vicky Grau no hem tingut cap esquiador en el Top-30 del rànquing mundial. Per què?
Ella tenia molt talent i va sorgir formada de l’esquí estudi d’Albertville. Allò era un exemple clar del que s’havia de fer aquí. Aquí no formàvem. Això és com el futbol, és a dir, si tu comences a treballar bé la base veuràs els resultats en uns anys.
L’aparició de Kevin Esteve i després de la progressió de Joan Verdú, el va perjudicar?
No. Sempre beneficia a un grup perquè fa pujar el nivell individual i de grup. La competitivitat s’ha d’aprofitar pel costat bo. A mi, el que em va perjudicar va ser la lesió.
