Un seguit d'accidents amb conseqüències tràgiques en els darrers dies han fet encendre els llums d'alarma. Només cal veure els comentaris a les edicions digitals dels diaris del país per veure que ningú és indiferent al que succeïx en els nostres camps de neu.
No som diferents dels altres llocs; als països anglosaxons tothom es va mobilitzar i es va donar un nou impuls a l'ús del casc arran de la mort de l'actriu Natasha Richardson per accident d'esquí al Canadà al març del 2009.
Els fets tràgics tenen l'efecte d'atraure l'atenció del gran públic sobre temes dels que no es parla habitualment, però que no per això estan desatesos. La seguretat en les pistes d'esquí implica nombrosos professionals. La feina més aparent d'aquests professionals és la que comença des del moment mateix d'un accident, començant per l'equip de pisters socorristes, els centres mèdics de pistes i seguint en els casos més greus amb el transport sanitari i els serveis hospitalaris.
Aquesta part de la feina, però, és només una part mínima
Els pisters socorristes, per exemple, dediquen la quasi totalitat de la seva jornada laboral a tasques de prevenció, detecció i senyalització de perills. Col.laboren amb els serveis meteorològics oficials recollint dades sobre el terreny, realitzen sondatges per determinar l'evolució del mantell nival...
El seu coneixement del terreny i de les incidències detectades durant la temporada d'hivern determinen tot un seguit d'actuacions que poden anar des de l'adequació de la innivació artificial i el treball de les màquines trepitja-neu fins a moviments de terra durant l'estiu per tal de millorar l'orografia del terreny.
La feina dels «canoners» o nivocultors també té la seva importància, vigilant els més mínims canvis en la temperatura o la humitat ambient per tal de produir una neu de la millor qualitat possible.
Els «maquinistes» també, durant les hores de tancament i de vegades amb condicions adverses, han de retornar les pistes malmeses pel pas dels usuaris i els estralls de la meteorologia a un estat òptim...
Tots els recursos humans i materials que puguem posar al servei de la prevenció seran sempre pocs, sempre hi haurà el factor humà, i de vegades l'atzar que faran que pugui aparèixer l'accident.
Però mirem les coses amb serenitat. De què estem parlant? Estem parlant d'una activitat esportiva, realitzada en un entorn natural i per tant amb variables que no podem controlar, una estació d'esquí no és un parc temàtic amb atraccions mecàniques perfectament controlades. La velocitat, les trajectòries escollides depenen de l'usuari i del seu comportament depèn el nivell de risc assumit. L'usuari ha de ser conscient del seu nivell tècnic i del seu estat físic, en definitiva de la seva capacitat de lliscar amb seguretat (la pròpia i la dels demés). Per afavorir la convivència dels diferents usuaris s'han establert una sèrie de normes de comportament a les pistes d'esquí que cadascú hauria de conèixer i respectar, són les 10 regles FIS. Aquestes regles són pur sentit comú, el menys comú dels sentits, diuen, però que la gran majoria dels usuaris respecten.
En el nostre entorn els accidents en els esports d'hivern segueixen els mateixos patrons que en totes les àrees esquiables del món. Estan ben estudiats, els professionals implicats ens encarreguem de recollir-ne les dades, posar-les en comú i intentem extreure'n ensenyaments i pistes per millorar-ne la gestió i trobar mesures de prevenció. La seva incidència és del voltant de 5 accidents per 1.000 dies d'esquí, de mitjana els darrers anys s'han atès uns 14.000 lesionats per temporada. Tot i l'espectacularitat de la xifra cal pensar que només un 5% d'aquests precisaran de tractament hospitalari. Les dades de mortalitat ens parlen d'índexs que poden variar d'un mort per 1,5 a 3 milions de dies d'esquí; les estadístiques en aquest cas són més imprecises en tractar-se de fets excepcionals, per això mateix és molt difícil afirmar quins poden ser els factors que poden conduir a un desenllaç fatal. Semblaria, però, que els elements que trobem amb més freqüència són la combinació d'altes velocitats i l'impacte contra un element fix o un altre usuari.
Són moltes veus que acusen la presència d'obstacles en aquest tipus d'accidents i en demanen l'eliminació. La reflexió que ens hauríem de fer és: l'usuari que no pot controlar la seva trajectòria i acaba impactant contra un obstacle té les mateixes possibilitats d'impactar contra un altre usuari que contra aquest element fix...
La política de senyalització i protecció dels diferents elements que es poden trobar a les estacions d'esquí de casa nostra és exemplar, i és una fal·làcia pensar que es poden eliminar... Els canons, les pilones, les balises de senyalització són elements necessaris i indestriables d'una pista d'esquí, tal com ho són els arbres, els barrancs, els talussos...
Cal que tots siguem conscients dels riscos que assumim i que adaptem el nostre comportament en conseqüència, que respectem les normes de convivència, el sentit comú, que ens equipem correctament... i malgrat això sempre quedara aquell factor, l'atzar que mai podrem controlar...
