No fa pas gaire discutiem al nostre fòrum sobre si el casc era un invent comercial o un element bàsic de seguretat, la veritat és que maï ens possarem d'acord en aquest assumpte, bé de fet en algunes parts de l'assumpte si que estem d'acord, que cadascú faci el que vulgui i el porti o no segons li convingui i per una altra banda es podria dir que la gran majoria està d'acord en que pels menuts de la casa és un element important de seguretat.
Fa ja uns dies va arribar de nou a les meves mans un enllaç que ja havia vist peró al que no havia parat potser prou atenció, i fent-li un cop d'ull més a fons i amb estadístiques m'he adonat que potser els que diuen que és un invent comercial tenen més raó del que ens pensem. No vull dir que el casc sigui un engany, és un element més de seguretat peró potser no tan bàsic com alguns pensen. Tot i que ens possar-nos el casc i començar a baixar ens hauriem de fer sempre la mateixa pregunta: Si no dugués casc baixaría igual que ho estic fent? Si la resposta és NO potser fora millor aturar-vos un moment i reflexionar sobre la pregunta, sobra la vostra resposta sincera i llavors tornar a baixar.
El motiu és clar, si el casc us porta més enllà del vostre límit no nomes no serà mai un element de seguretat sino un element de risc a evitar, així de simple.
Aquest tema fins i tot s'ha arribat a debatre al Senat tenim com a un dels ponents el responsable tècnic d'aquesta plana i fins i tot una comisió del govern dels Estats Units va elaborar un informe clarament favorable a l'ús d'aquest complement per tots els aficionats a la neu.
Aquest divulgadíssim estudi ha rebut crítiques molt dures per part dels millors especialistes en lesions relacionades amb la neu (Entre d'altres Rick Greenwald president de l'ISSS) per ser motivat políticament i per ser poc acurat pel que fa a les estadístiques (Denotant l'alarmant augment de lesions entre surfers sense tenir en compte que l'augment percentual era potser superior a l'augment de les lesions). Potser el moment en que es va fer l'estudi tot just després de la mort d'un membre del clan Kennedy i d'un senador va fer que les dades fossin maquillades per dir el que la gent volia sentir.
Des de l'ISSS apunten a l'informe de la prestigiosa AMA (American Medical Association) que al 1997 va concloure un estudi en que no trobava suficients arguments científics per promoure l'obligatorietat del casc, tot i que donava ple suport a l'ús d'aquesta mesura de seguretat entre la població més jove donat que el casc era un element reductor més de les seqüeles d'un accident peró no un element decisiu.
D'altra banda, seria de bojos negar l'evidència de que els cops al cap són tremendament perillossos i que les lesions cerebrals són en molts casos mortals, peró no s'ha de perdre la perspectiva i és que les morts traumàtiques a la neu són poc comunes.
Morts i cascs
Les dades de la NSAA (El que sería l'equivalent a ATUDEM a Espanya als Estats Units) indicaven que a la temporada 2002/03 van perdre la vida a les pistes 37 usuaris, 8 menys que la temporada anterior. Amb 57,6 milions de forfets venuts aquella temporada dona una freda estadísitica de "nomes" 0,64 morts per milio de visitants (O el que és el mateix, una mort per cada 1,6 milions d'esquiades).
Un recent estudi inidica que a les estacions dels Estats Units entre la temporada 1991/92 i la 1998/99 es van produir 285 morts entre un total de 426,2 milions de forfets (MPVs). Aixó es dona una xifra de 0,67 morts per cada MPV o dt d'una altra forma, hi ha una mort amb cada 1,49 milions de visites a les estacions. Contrariament al que pogués semblar als Estats Units es produeix 0,46 morts/ MPV entre els surfers un 34% menys que entre els esquiadors (0,7 morts/MPV). Les causes dels accidents mortals les podem consultar a la taula adjunta:
| Causa de la mort | Proporció per MPV | Ratio d'esquiadors a surfers | |
| Surf de neu | Esquí | ||
| Total | 0.455 | 0.702 | 1.54 a 1 |
| Impacte: objecte o persona | 0.195 | 0.563 | 2.89 a 1 |
| NARSID* | 0.081 | 0.016 | 0.19 a 1 |
| Impacte amb la neu | 0.081 | 0.085 | 1.05 a 1 |
| Salts | 0.065 | 0.022 | 0.34 a 1 |
| Altres | 0.033 | 0.016 | 0.48 a 1 |
(* NARSID = Non-Avalanche Related Snow Immersion Death - Morts per inmersions a la neu peró causades per allaus)
Així doncs queda clar que als dos esports les col.lisions (Ja siguin objectes inmòvils com mòvils) són la principal causa de mort. Particularment per als esquiadors, pel que fa als surfers un NARSID o un salt amb un mal aterratge són les principals causes de mort.
A la temporada 1998/99 i com a part d'aquest estudi, Shealy i els seus companys van seguir molt de prop les morts que van haver-hi i van treure'n les següents conclusions: el 35% dels morts duia casc. I aquest rati és molt superior al d'usuaris totals que el feien servir a pistes. De fet en dos casos, dos joves esquiadors van causar la mort de dos surfers al colpejar-los amb els seus cascs després de fer salts sense veure on aterrarien.
Així doncs una de les conclusions de l'informe de Shealy és: "...els resultats no donen precissament suport a aquells que afirmen que el casc reduirà el nombre de morts a la pràctica dels esports de neu.". Aquests resultats van ser presentats a la darrera reunió de l'ISSS pel prestigiós Dr. Paul L. Morrow. El Dr. Morrow sosté que de les 54 morts que es van produir a les estacions de Vermont entre la temporada 1979/80 i la 1997/98, el casc no hagués estat de gaire utilitat per salvar a cap d'aquestes 54 vides perdudes - bàsicament pel fet que el poder paliatiu del casc no hauría tingut cap benefici a cap d'aquestes fatalitats. Citant a Shely i el seu equip: "Basant-nos en els resultats fins al dia d'avui, no hi ha cap evidència que els cascs hagin demostrat la seva vàlua per reduir el nombre de morts als esports alpins."
El missatge que es desprén de l'estudi és que la majoria dels usuaris del casc són varons, joves i agresius en el seu lliscament – justament el grup de major risc de patir un accident. Molts dels impactes a gran velocitat amb objectes sòlids causen lesions que cap tipus de casc podrà paliar. Així doncs el casc no ha de ser vist com la panacea en contra de les lesions i hem d'evitar doncs deixar-nos portar per una falsa sensació de seguretat.
A la plana de Carl Ettlinger - un expert en seguretat al món de la neu - podem llegir coses com ara: "Quan sents la pujada d'adrenalina mentre esquies (O fas surf), demanat a tu mateix si estaries fent el mateix si no portesis el casc. Si la resposta és NO, potser t'hauries de replantejar el que estàs fent."
Així doncs el casc pot reduir les lesions menors causades per petits cops o fregaments, peró no podrà fer res per ajudar a l'idiota que passa més enllà dels seus límits i que desgraciadament acabarà abraçat a un arbre, un canó o pitjor encara un altre usuari. De fet, està empiricament demostrat que per protegir el cap en un impacte a uns 50 km/h amb els materials actuals s'hauria de dur un casc de 18 cm de gruix i d'un pes aproximat de 5 quilograms. Si tenim en compte que qualsevol esquiador intermig pot assolir fàcilment velocitats d'uns 60 km/h ...
I fins aquí la primera part d'aquest article que esperem que us sigui d'utilitat i ens faci reflexionar una mica a tots.
