El comú de la Massana no té cap mena d’interès a adquirir la part de la muntanya de Tor (Pallars Sobirà) que fa just una setmana els va oferir un dels tretze copropietaris d’aquells terrenys. Així ho ha confirmat el cònsol major de la Massana, el liberal Josep Maria Camp, que considera que “ni legalment ni èticament no procedeix que l’administració pública andorrana”, en què inclou el Govern i el comú, adquireixi les terres que li han ofert. I que el propietari, Jordi Riba, el Palanca, pretén oferir també al cap de Govern, Albert Pintat, en una futura trobada.
Camp es va comprometre, durant una visita sorpresa i llampec de Riba, a intentar de concertar-li una cita amb Pintat. El cònsol massanenc va admetre ahir haver fet uns primers contactes però, de cap manera, no va poder garantir que la trobada finalment es pugui dur a terme. La conclusió a què va arribar Camp després de parlar uns minuts amb Riba és que “li va venir a notificar que estava disposat a vendre la seva part de la muntanya” i que donava preferència a Andorra “per una qüestió de bones relacions, de bon veïnatge”. Malgrat que el cònsol no ha pogut parlar amb el cap de Govern sobre el fons de la qüestió, Camp va explicar ahir que “penso que no procedeix que l’administració pública andorrana compri”. I, a més a més, hi va afegir que “es fa difícil des del punt de vista legal, i diria que fins i tot ètic, fer aquesta compra”, que no està gens clara perquè tampoc no ho està la posició d’el Palanca, com va quedar ahir demostrat en un comunicat de roda de premsa que havia d’oferir el conegut veí de Tor i que es va acabar ajornant davant el mal estat de salut de l’home (vegeu article adjunt). Camp assegura que la visita de Riba la interpreta “com una informació”. I afirma que la compravenda, de fer-se, l’hauria de formalitzar algun particular o una societat privada. Però que no té constància que hi hagi cap interessat. El Palanca sí que hauria explicat a Josep Maria Camp que tindria compradors. I fins i tot que li n’haurien ofert “300 milions de pessetes”.
El cònsol major de la Massana va explicar ahir, quan en principi no tenia cap mena de constància que Riba tornés a córrer per les valls, que tenir un peu a la muntanya de Tor, la germana catalana de Pal, “podria ser interessant per a l’estació”. Però seguidament va deixar clar que ara per ara Pal-Arinsal no té cap urgència a ampliar els dominis esquiables. I encara menys fora de les fronteres del Principat. Per Camp, “no és la nostra prioritat” ampliar la zona on poder esquiar, com sí que estan fent altres estacions del país. “Estem centrats a mantenir i potenciar el domini esquiable en el nostre territori”, va explicar el cònsol. El polític liberal va explicar que es fa difícil comprar un terreny en territori estranger. I va recordar que “no cal comprar sòl a un altre país”, perquè hi ha altres maneres de fer. I referint-se al cas de Grand Valira, va explicar que per traspassar fronteres “hi ha altres fórmules, com ara via concessió o per acords administratius”. Camp va dibuixar una operació d’una elevada complexitat. I “abstracta”, perquè l’oferiment per part d’el Palanca, segons es desprèn de les paraules del cònsol, no va ser gens concret. I, això, més enllà d’uns terrenys que formen part d’un litigi que malgrat que està aparentment resolt judicialment encara cueja. I no pas de manera fàcil i entenedora. “De voler comprar, no se sabria ben bé què es compra”, admet Camp.
La informació oferta durant la roda de premsa va tenir el mateix problema que, asseguraven, patia el Palanca: va ser més aviat restreta. Jordi Riba, un dels tretze propietaris de la muntanya de Tor (ho diu una sentència, no pas ell), va fer una sòrdida compareixença pública en un restaurant massanenc. De fet, només va comparèixer cobert per unes estovalles, que humitejava a raig fet d’aigua. Ara d’una ampolla, ara d’una copa. No va pronunciar ni una paraula. Esbufegava. No es trobava bé. Però es va entestar, explicaven dos amics que li fan costat (un hostaler de Rialp i un ramader de Bonmort), a explicar l’oferiment a Andorra dels seus terrenys. No fos cas que es tractés de l’última roda de premsa que feia, deien els dos col·laboradors, que s’encarregaven dels medicaments (crema per a les hemorroides inclosa) i de portar-lo al metge quan cal. Ahir al matí, a un metge del Principat. Després, vagin a saber si d’un especialista francès. De Catalunya, afirmaven els amics que assegura el Palanca, no vol saber res ni dels metges. Està malalt, afirmen els facultatius. Però la malaltia que més el corromp és sentir-se desprotegit. Traït, fins i tot, per les decisions judicials. I pel fet que les seves terres siguin ara part d’un parc natural sense que ningú (de la Generalitat, s’entén) no li hagi anat a trucar a la porta per demanar-li permís. Així ho explicava Andreu Altisent, hoteler, amic. L’home que fa mesos que acull el Palanca a casa seva i li dóna esmorzar. I li dóna dinar. I sopar. Riba, diuen, està disposat a cedir gratuïtament les seves bordes a qui li defensi la terra. Ell, ahir, mirava de defensar-se d’altres menesters. El lavabo estava ocupat.
Imatge cedida per Grand Cherokee.
En podeu llegir alguna perla més d'aquest culebró al cercador de notícies de Nevasport possant Alins al camp de la cerca.