Que hi ha de la reducció de les estadístiques i la severitat de les lesions al cap?
Les coses s'han de veure en perspectiva. Les lesions al cap són entre un 10 i un 20% del total de lesions als esports de neu - tot i que hi han estudis que les situen molt per sobre quan parlen de la canalla (fins a un 43% en un estudi canadenc, tot i que aquesta dada sembla no repetir-se enlloc més). Peró tot i acceptant aquesta dada del 43% ens dona una sinistralitat de 2.4 lesions per cada 1000 diesd'esquí - realment molt baixa, una xifra més acurada ens donaría entre 0.3-0.5 lesions al cap per cada 1000 dies d'esquí. La majoria d'aquestes lesions són menors (normalment contusions) i com ja deiem la majoria de les lesions greus al cap són fruit d'actuar fora de control.
Al 1999 es va publicar un estudi dut a terme per H. Nakaguchi i els seus companys de l'hospital de Suwa a la regió de Nagano que durant dos anys van estudiar les lesions al cap dels esportistes a la coneguda regió japonesa de Nagano, Japó. Les xifres reflexaven un escàs 6,5 per cada 100.000 visites pels surfers i un 3.8 pel que fa a esquiadors. Del total de 301 casos, 11 (9 surfers i 2 esquiadors) van ser classificats com a "greus", tres dels quals van necessitar de neurocirurgia i van deixar seqüeles als pacients.
MacNab va publicar al 2002 un estudi per tal de determinar si el fet de portar casc protegia als joves esquiadors de patir lesions al cap. Van estudiar les lesions al cap, cara i coll dels menors de 13 anys i van demostrar que el casc reduiaen un 43% el risc de patir lesions a la cara, coll i cap. A més a més, va quedar clar que el fet de portar casc no augmentava pas el risc de patir lesions al coll.
Al febrer de 2005, el Dr. Brent Hagel de l'universitat d'Alberta va presentar un estudi al British Medical Journal comparant els casos de 1.082 accidents de surfers i esquiadors amb lesions al cap i/o al coll amb els casos de 3.295 que no van patir aquestes lesions. L'estudi va concloure que el fet de dur casc va reduir el risc de lesió al cap o al coll en un significatiu 29%. Per aquells que van requerir una evacuació en ambulància el fet de dur casc va reduir el risc en un 56%. 693 persones van patir lesions al cap - 69,7% de les cuals van patir nomes lleus contusions. De fet, els que van patir lesions al cap van ser en la seva majoria per causa de colisions o salts. L'estudi no va concloure que hi hagués cap associació entre el fet de dur casc i les lesions al coll.
Finalment, al febrer de 2006, el Dr. Steinar Sulheim de la Norwegian School of Sport Sciences va publicar un estudi fet sobre 8 estacions del pais per tal d'estudiar si l'ús del casc reduirien les lesions a pistes. El total de lesions al cap en aquest estudi va ser de 3.277 lesionats va ser del 17.6%. Es va trobar que l'incidència entre els surfers és d'un 53% superior a les dels esquiadors. El fet d'usar casc va reduir en un 60% les lesions al cap. També conclou aquest estudi que el fet de dur casc indica una lleugera disminució de les lesions al coll entre els que duien casc.
Càlculs de Risc i standards dels cascs
Així doncs tot i els diversos estudis la resposta a preguntes com: Quines possibilitats tinc de patir una lesió al cap? Actualment es pot afirmar que el risc és molt baix. I aquesta és la raó per la qual el casc no s'ha fet encara obligatori.
Ara, també es pot afirmar que el casc redueix el grau de severitat de les lesions al cap, i el risc que es pot reduir s'ha de reduir. És per aixó que cada dia més i més esquiadors surfers i esquiadors adquireixen un casc. Les vendes de cascs als EUA s'incrementen any rera any i aquest efecte es reflectirà en la resta de mercats de la neu. De fet sembla una profecia que s'acompleix ... els cascs cada dia es veuen com un element cool de la nostra vestimenta, i d'altra banda també hi ha la creença que cada dia es fa més palesa: fes servir casc i seràs un tio guay!!!
El principal problema és saber quin casc haig de comprar - tractant-se del que s'anomena un element de seguretat, molts no han passat cap tipus de control o test estàndard. Els tests més comuns són els que s'anomenen EN1077 i UNI EN 812, peró el test americà Snell RS-98 és força més restrictiu i exigent. Al contrari que el test EN1077, Snell realitza una sèrie de tests d'impacte i requereix un més alt nivell d'absorció d'impactes. Específicament, el cascs que compleixen l'estàndard Snell han d'aguantar un 30% més de força als impactes que el test europeu EN1077. A Nordamèrica s'ha indtroduit un nou estàndard l'ASTM F2040 - Tal com es pot comprovar als diagrames adjunts - l'Snell és el test més dur per als casc i els cascs que aompleixen aquest estàndard han passat controls més durs que els altres. El que volem dir és que si t'has de comprar un casc el mínim és que acompleixi algún d'aquests estàndards, sino més. D'aquesta manera podràs estar segur que el casc ha passat tests que indiquen que és idoni per l'ús que se li donarà. Mai facis servir un casc per anar en bicicleta (o cap altre tipus de casc) a les pistes. La protecció de cada casc està dissenyada per a cada modalitat concreta. Nomes aquells que han estat dissenyats per usar-los a la neu et donaràn la protecció que busques amb el casc.
Aquests gràfics mostren les diferències dels tests que passen els cascs. Com ja deiem l'Snell és el més dur de tots pel que fa a l'absorció d'impactes.
I per conclusió ...
Així doncs per concloure, el casc és una bona idea i et protegirà contra les lesions comunes que és susceptible de tenir el cap. Són especialment importants per la canalla, que tenen un risc molt elevat de lesió als esports de neu. A més a més, no hi ha cap evidència que els casc predisposi a qui el porta a un major risc de patir lesions al coll o de causar lesions als altres usuaris. En qualsevol cas s'ha de tindre en compte que el casc no servirà de gaire en un impacte a gran velocitat així que aneu amb compte i no us cregueu aquesta falsa sensació de seguretat.
Aquest article és una traducció d'un dels articles que es poden trobar a la plana Ski Injury. N'hi han molts de tant interessants com aquest.
