Són vora les onze del matí i la jornada al centre mèdic de les pistes del Pas de la Casa es presenta tranquil·la. De moment, als boxs de les instal·lacions no hi ha ni corredisses, ni contusionats ni tràfecs. Tot i ser diumenge de Setmana Santa i tenir uns dominis amb neu abundant, per ara no arriben emergències. “Està comprovat, el nombre d’accidents és proporcional al volum de gent que hi ha a les pistes”, comenten el Bernat i l’Antònia Escoda, propietaris dels centres del Pas i de Grau Roig i coneixedors del sector. De fet, ells i l’equip que piloten –el va impulsar el seu pare als anys 70– s’ocupen únicament d’atendre les incidències que es deriven de l’esport blanc. Aquest any, però, s’ha notat la davallada de l’activitat. Habitualment, tal com comenta el Bernat –fa un exhaustiu recull estadístic de totes les temporades per tenir dades que permetin més endavant, entre d’altres, enfocar campanyes de prevenció– cada any es fan càrrec d’uns 3.800 ferits, segons la mitjana dels darrers sis anys. I aquesta temporada, en canvi, es preveu tancar-la amb unes 3.000 persones ateses.
Cap a les dotze migdia fa cap a les instal·lacions una alerta. Es tracta de la Carla, de deu anys, que s’ha fet mal esquiant. Arriba acompanyada de la seva monitora, la Nayla Rondina, que explica com en una col·lisió un adult ha caigut sobre el peu de la Carla. El resultat: un esquinç. “Hauré d’estar una setmana amb crosses”, es lamenta mentre admet que la cama li fa “una miqueta” de mal. És el primer cop que ve a esquiar al país –ha vingut des de València amb la seva família– i haurà de passar en repòs la resta de dies que li queden de vacances. Encara la situació amb resignació, quin remei. “Però per primera vegada he anat amb moto”, relata, dibuixant un mig somriure, com l’han traslladat els pisters fins al centre mèdic.
Evaquació amb moto o barqueta
En el moment en què hi ha una emergència a la neu, els protocols d’actuació dels monitors i dels pisters estan clarament establerts. “Quan algú es lesiona, el més important és no tocar-lo ni ajudar-lo a aixecar-se. De seguida marquem la zona amb els esquis encreuats per evitar nous accidents i després abriguem bé el ferit. El tranquil·litzem mentre arriben els reforços”, detalla la Nayla. I just llavors entren en acció els pisters. N’hi ha una desena per a cada sector (Pas de la Casa, Grau Roig i el Cubil) i s’encarreguen –a més de totes les tasques de seguretat dels dominis– d’evacuar els accidentats amb la moto de neu o amb una barqueta. “Actuem en funció del temps que faci i com estigui el ferit per baixar-lo ràpidament a les instal·lacions”, exposa el cap del sector del Pas, Lluís Rocafort.
Durant els quinze anys de carrera professional, ha vist situacions complicades, com accidents greus i víctimes mortals. La seva experiència diu –també hi coincideixen Antònia i Bernat Escoda– que la gran majoria d’accidents a pistes es produeixen perquè els usuaris no respecten el seu nivell, ni el relatiu a la forma física ni la preparació per lliscar per les pistes. Però també hi influeixen molts altres factors, com l’estat de la neu, la climatologia i el moment del dia. “Al migdia habitualment tenim un pic de gent que es fa mal; passa el mateix a darrera hora de la tarda”, exposen els germans Escoda. I quan fa mal temps, també els arriben menys lesionats, contràriament al que es podria pensar. “Quan hi ha sol i fa bon dia, la gent es fa més mal; potser es confien més”.
Amb tot, els sanitaris assenyalen que un percentatge baix dels ferits requereixen un trasllat posterior a l’hospital. Sol ser un 4% del total. Una xifra encara inferior és la relativa als sinistres greus: el 2%. Però quines són les lesions que més tracten els facultatius del món de l’esquí? Una tercera part són esquinços (majoritàriament de genoll i de les extremitats superiors), un 20% contusions i un 13% fractures. “Abans ateníem moltes més ferides i lesions a la tíbia i ara no tantes, perquè el material d’esquí ha millorat molt”, comenta el Bernat. No obstant això, ara reben més lesions de canells que anys enrere, per la popularització de l’snowboard. Encara hi ha un altre símptoma de l’evolució dels camps de neu: fa anys arribaven bastants esquiadors amb traus al cap per les topades amb les perxes del telesquí; avui gairebé cap perquè aquests sistemes són residuals.
És prop de la una del migdia, i comencen a arribar més accidentats.
Notícia extreta del Diari d'Andorra.