Brighton Ski Resort situada al Big Cottonwood Canyon és una estació familiar a nomes 35 minuts del centre de Salt Lake City i veïna de Solitude amb qui comparteix el SolBright Pass per 69 dol.lars en comptes dels 54 que costa el de Brighton sol. Tot i que pels més ganes tenen el Superday Pass que per 65$ dona accés a l'estació de 9 a 9, dotze hores d'esquí non stop ... pels més preparats!!
Mount Millicent des de l'arribada de la cadira Majestic
Clayton Peak des de l'arribada de la cadira Majestic
Des de l'arribada de la cadira Majestic cap a la base
L'estació està situada sobre tres pics i les pistes conflueixen a dues bases que no estàn precisament ben comunicades, per pasar de la zona de Mt Millicent a la de Preston i Clayton Peak toca remar, i no precisament poc, així que lo seu és aparcar a la zona de Clayton Peak (Brighton Center on està l'edifici principal de l'estació
que és al fons del pàrquing per que canviar d'aquesta a l'altra és més fàcil que a l'inversa, de tota manera el pàrquing tot i ser festiu (Martin Luther King, jr Day) no és tampoc massa gran, així que a l'hora de plegar la patejada tampoc és res extraordinari.
Si alguna cosa destacaria de l'estació és que en general la muntanya està tal com està, la gran majoria de pistes no estàn repasades a esquadra amb bulldozer i aixó fa que per exemple a mig de les pistes pogueu trobar un pedrot ben innivat i marcar-vos un bon saltet, o pistes de bumps naturals molt i molt divertides com la Thor que us recomano, és impressionant esquiar entre aquests arbres a una pista que no ha vist mai un bulldozer.
Pista Thor
Les negres de Clayton Peak des de Wintergreen
La zona central de l'estació, sota el Preston Peak, que serveixen les cadires Majestic (Que va ser la primera de l'estació i Crest Express és la que acomoda un terrain park que farà les delicies dels aficionats al freestyle amb mòduls naturals i un pipe molt ben cuidat i obert a tothom. Com gairebé tota l'estació aquesta zona està atapeida d'arbres per als que són aficionats a esquiar entre ells, però no nomes això sino que en dies de vent són molt d'agraïr.
Halfpipe a la base de l'estació
A aquesta zona hi ha una tercera cadira, la Snake Creek Express que ens deixa una mica més amunt del pas del mateix nom des d'on podem gaudir d'unes vistes espectaculars de les muntanyes de Wasatch i del seu segon pic més alt, el Timpanogos que segons diu la llegenda és el cos d'una noia india que va morir-se de pena després de perdre el seu amant.
Mount Timpanogos i l'estació de Sundance a sota
Pista Thunder Road
La zona de Clayton Peak és molt i molt divertida, des de llargues i ben trepitjades pistes blaves fins a negres de doble diamant pels més agosserats i també molts i molts arbres amb un bosc no gaire atapeit que es deixa esquiar amb força facilitat, sobretot a la part alta on aquests són més separats.
Elk Park a Clayton Peak
Vistes des de Clayton Peak
A la zona de Mt Millicent trobem la zona pels dies de paquet, uns quants tubs, penyasegats, zones obertes, zones d'arbres i una pendent força intersant, segur que aquí trobeu a tots els locals de l'estació quan la tempesat hagi plegat i els skipatrols hagin asegurat a canonades la zona, i llavors a petar-ho tot!!. A més aquesta és la zona on podeu conectar amb Solitude si teniu el forfet per a les dues estacions.
Mount Millicent des de Clayton Peak
Un tub a Mt Millicent
Una mica d'història
L'estació i el poble deuen el seu nom a uns inmigrants que van venir d'Escòcia per instal.lar-se aquí i que durant molts anys van donar de menjar als traginers que passaven des de Park City a Alta, Catherine era una gran cuinera i els traginers venien a degustar la vedella o les truites que ella mateixa pescava. Així els Brighton van obrir una botiga i posteriorment un hotel.
L'esquí arriba al final del segle XIX quan els pocs habitants de Brighton els feien servir per moure's, no és fins als anys 20 que els membres del Wasatch Mountain Club no comencen a arribar a Brighton a la recerca d'esquí ... i festa!! Segons sembla el lloc era conegut per les seves partides de bridge, el ball, l'alcohol, etc...
El primer remontador arriba el 1936 quan s'instal.la un primitiu telesquí que no acaba de funcionar gaire bé i dos anys després s'instal.la un altre abans de que K Smith vagi a Sun Valley per conèixer un nou invent: El telecadira. Amb la Segona Guerra mondial tot s'atura i Zane Doyle un carnicer de la base aèrea de Hill compra a Smith l'estació i es pasa al negoci de la neu.