Evidentment a l'entrevista es toquen d'altres temes peró el veritablement interessant per nosaltres és Arcalís i el seu futur i hem seleccionat les parts on es parla de l'estació ordinenca i del seu futur.
Enric Dolsa
Cònsol Major d'Ordino
¿I Arcalís?
- Continuo pensant que havíem buscat i trobat la solució perfecta amb Crèdit Andorrà i, per política, no per una altra cosa, alguns la van malmetre. Després vam buscar solucions fent un edicte per al públic que amb un 99 per cent preveia el pla director i financer que s’havia fet amb Crèdit Andorrà, i va quedar desert. I com que la majoria no ens vam quedar amb els braços plegats, vam buscar una solució per salvar Arcalís, no per fer política, i vam fer el projecte de llei que és al Consell General. En principi semblava que tot això no tenia viabilitat, però ara em consta que s’està buscant la solució, que possiblement no serà la que nosaltres vam proposar al peu de la lletra, però sí que tenim clar que si el Comú d’Ordino s’hagués quedat de braços plegats el Consell General no estaria buscant solucions.
Mai no han volgut que Arcalís passés a ser una qüestió de pugna política, però a cinc mesos vista de les eleccions comunals ¿sembla molt difícil que no ho sigui?
- Sóc molt optimista i les comunals no em preocupen gens. Es va veure molt clar que vam guanyar les eleccions, la gent va confiar en nosaltres i ens va donar un suport aclaparador. Així que malgrat l’Enric Dolsa no es presenti aquest no ha de ser el problema. És clar que ha de ser el mateix equip qui ho continuï, poc importen els noms i cognoms. S’ha demostrat que en aquests darrers vuit anys hem fet tot allò a què ens vam comprometre amb la ciutadania i ho hem fet bé. Ens ha quedat un tema pendent que és Arcalís, que malauradament podria estar solucionat, i cal recordar a tothom que si aquests senyors no s’haguessin oposat al pacte amb Crèdit Andorrà, aquest novembre el pla director estaria acabat i funcionant. Alguns aspectes negatius ha de tenir la llei que van presentar perquè no hagi estat ben rebuda ni pel mateix grup parlamentari liberal. Possiblement els va sobtar que no es negociés amb ells. Tanmateix, vam entendre que si es negociava hi podia haver certes pressions perquè no es presentés el projecte, i per aquest motiu es va fer d’aquesta manera. Entenc perfectament que al grup parlamentari liberal alguns tinguessin la pell fina i diguessin “ara ens passen la patata calenta aquí”. El que tinc molt clar avui, després de les reunions que hem mantingut amb els consellers generals liberals d’Ordino, és que s’estan buscant solucions que són paral·leles al nostre projecte i sembla que pot arribar a bon port a finals d’any. Fins i tot han convocat una altra reunió de poble, a la qual l’oposició ja ha anunciat que no assistirà. S’està fent molta demagògia i s’estan explicant moltes mentides. Els assessors que té l’oposició em sembla que no són els adequats, per aquest motiu els insto perquè assisteixen a la reunió el dia 18. No n’hi ha prou amb enviar un pamflet i dir mentides a l’electorat i als residents, sinó que cal veure la realitat i només hi ha una manera: anar al Centre de Congressos, fer una reunió pública i ensenyar amb els tècnics què és el que es vol fer amb Arcalís. A partir d’aquí, que la gent jutgi i després parlarem de les mentides que han dit, perquè aquest tema s’ha d’explicar seriosament.
Pere Babi
Cap de l'oposició i membre del GUPI
¿Pel que fa a Arcalís, a aquestes altures s’hi pot trobar una solució?
- Arcalís sempre tindrà solució. El que passa és que s’ha aconseguit posar al cap de la gent que Arcalís no en té cap. Per més que es vulgui dir que Arcalís té una fallida tècnica això no és així; la fallida tècnica la té el Comú. Això no obstant, encara està en disposició de poder tirar endavant Arcalís. En la manera de gestionar-lo no s’ha buscat un director eficaç, i el Comú no s’ha preocupat que es milloressin els accessos per arribar a l’estació.
¿A l’acord amb Crèdit Andorrà li hauríeu donat el vistiplau si s’hagués fet d’una altra manera?
- Si s’hagués fet seguint el que preveu la llei suposo que sí. El que no es pot fer és saltar-se la llei. S’han de fer les coses seguint la llei, i amb Crèdit Andorrà no es va fer així. Per tant, la nostra oposició al projecte és normal. La segona vegada que es va treure el concurs ens hi vam oposar perquè el pla director que es proposa per a Arcalís no és el que es necessita. Nosaltres sempre hem posat en dubte aquest pla i és un dels motius pels quals el concurs va quedar desert, perquè no és el que necessita Arcalís, i la gent s’ha de ficar al cap que amb aquest projecte no s’anirà enlloc. Amb aquest pla director no se salva Arcalís.
¿Quina fórmula proposaria per salvar Arcalís?
- És que no s’haurien de canviar les coses. Era una estació que funcionava, amb una estructura i uns clients propis i s’hauria d’intentar conservar aquesta clientela, donant els serveis que demanin. No es pot pretendre anar a buscar un altre client ni fer una estació artificial, ja que costarà molts diners i no serà rendible. Arcalís és una estació petita i s’ha d’administrar com a tal. El que no es pot fer és agafar els paràmetres de Grandvalira i aplicar-los a Arcalís.
¿A Arcalís li fa més mal que bé estar adherida a Vallnord?
- En principi de mal no n’hi ha de fer. El mal es fa quan les persones que haurien d’incidir perquè Arcalís estigués ben situada a Vallnord no ho fan prou bé. I la manera no és altra que estar més al dia, més a sobre, participar més en les reunions, que hi hagi més iniciatives i que es dirigeixi bé. Suposo que Arcalís serà el cavall de batalla de les pròximes comunals. És evident. El senyor Dolsa ja va acordar en el darrer Comú una reunió al setembre per explicar el pla director, i aquí ja es veu que per a la majoria ja és un cavall de batalla, de la mateixa manera que el pla d’urbanisme ho va ser ara fa quatre anys. Ara, com que no tenen cap qüestió com a tema de cara a les eleccions, doncs serà Arcalís.
Notícia extreta del Diari Bon Dia.
I a partir d'aquí que cadascú tregui les seves pròpies conclusions ...
Aixó si, esperem que un cop acabi la batussa política es treballi per portar l'estació on és mereix estar per ser una de les més agradables i acollidores del Pirineu.