El sector turístic de les terres de Lleida reclama una estratègia concreta per rellançar-se al mercat i poder fer front a la forta competència de l'oferta del Pirineu d'Osca. En aquest sentit, representants del sector han considerat que a Catalunya les institucions prioritzen el turisme de costa així com també el de ciutat a Barcelona. El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, va assenyalar ahir que ja han concertat una reunió amb el conseller d'Empresa i Ocupació per posar damunt la taula aquesta situació. Serrano va dir també que aquest any només està previst que 70 esquiadors a la setmana arribats des de l'Aeroport d'Alguaire vagin a les pistes del Pirineu de Lleida.
A finals d'agost els resultats turístics donaven a la costa catalana i a Barcelona un creixement d'entre el 6 i el 10% d'ocupació. El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida va lamentar que això no s'hagi reproduït al turisme de les terres de Lleida ja que al juliol es van perdre 4 punts, l'agost es va mantenir i el setembre «s'haurà de veure». Serrano i el sector en general considera que l'Administració presta més atenció al turisme de costa i de Barcelona i reclamen «una part d'aquest pastís», informa l'ACN.
En aquest sentit, van alertar de la forta competència del territori veí del Pirineu d'Osca. D'aquesta manera s'han aportat dades que indiquen que entre el 2010 i el 2011 a Osca ha augmentat en un 6% el nombre de viatgers mentre que a Lleida només un 2%. És una tendència però que es reprodueix en la darrera dècada, ja que del 2001 al 2010 l'augment a Osca va ser del 18% i a Lleida del 9%. La tendència també es reprodueix en les dades sobre el creixement en nombre d'establiments i places hoteleres ja que del 2001 al 2010 Osca va passar de 296 a 362 establiments (un 22% més) i Lleida de 302 a 341 establiments (un 13% més).
Serrano va insistir en què el sector vol plantejar una estratègia per capgirar les xifres. Creu que el sector a Lleida s'està mantenint i no estan en una situació «catastròfica» comparat amb altres àmbits, però va remarcar que «van a la baixa». A més a més, va dir que de vegades no són conscients del potencial que hi ha a les terres de Lleida i que cal «creure-s'ho» per poder sumar. En aquest sentit, es va proposar la creació d'una taula estratègica amb membres del sector i de fora que es reuneixi periòdicament per analitzar la situació i buscar solucions.
Per capgirar la tendència a la baixa s'aposta per canviar radicalment la cultura comercial, millorar la qualitat del servei i instar a les administracions a fer una aposta ferma per les infraestructures. En aquest sentit, han reclamat des de l'autovia A-2 vies ràpides als tres eixos del Pirineu: Viella, Esterri d'Àneu i la Seu d'Urgell. Al mateix temps, que aquests tres punts estiguin units per una altra via ràpida de manera que la distància màxima entre ells fos d'entre una hora a una hora i quart.
A Andorra
Pel sector turístic, aquesta xarxa seria el millor aliat de l'aeroport de Lleida-Alguaire ja que és molt complicat vendre una destinació amb avió que està a més de dos hores de l'aeroport. Respecte a aquesta infraestructura Serrano va comentar que dels 23.000 turistes britànics i russos que està previst que vinguin la propera temporada d'esquí, només 70 a la setmana aniran a les pistes del Pirineu de Lleida, en concret a Vaquèira-Beret, ja que la resta tenen paquets turístics amb el Principat d'Andorra.
Un altre dels punts febles que el sector considera remarcable millorar és la senyalització dels atractius turístics a les carreteres. Tot plegat fa que en eixos tant importants com l'AP-2 hi hagi una indicació de Torreciudad, situada a 98 quilòmetres de Lleida, i s'obviïn el parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici o el Patrimoni de la Humanitat de la Vall de Boí.
