En primer lloc, les competicions aporten riquesa als hotels, a l'estació donant llocs de treball com els controls, i als restaurants de la zona. Seguidament, els usuaris habituals de l'estació es troben que nois i noies, en molts casos temeraris, passen a velocitats altes per pistes blaves o on hi ha una concurrència alta d'usuaris, sense adonar-se'n de que els usuaris poc habituats a l'esport s'espanten.
Per altra banda, donent ambient a l'estació, els nens i nenes petites tenen idoletrats els competidors. Tant és així, que quan els veuen tant baixar per pista com en competició, els animen i es queden bocabadats, prenent-los com a referència. Aquesta emoció i sentiment que tenen cap a ells, va contrastada per un abús en les cues dels remontadors com el telearrossegador, on per motius que es consideren “prioritaris”, tenen el dret de passar davant de tothom qui hi hagi allà. Essent un motiu de tensió i crispació que condueix cap a una convivència díficil per part de tots els qui decideixen passar el cap de setmana practicant el seu esport preferit.
Així doncs, exposats els motius que estàn dificultant la convivència, ens preguntem si hi han solucions per que tant usuaris com competidors puguin continuar essent els protagonistes dels dies d'esquí. Per exemple, en altres estacions el que es fa es tenir una cua “per omplir cadires” i en el cas del telearrossegador, respectar les cues tal i com els clubs transmetren als seus esportistes.
Queda la porta oberta per a l'exposició d'opinions tant d'esquiadors, surfers, competidors, clubs, personal...
Gerard Rosell.
