Continuem amb l'entrevista a Bode Miller.
P: "Has pres una decisió sobre els JJOO?"
BM: "Si, hi correré, al menys ara com ara aixó penso. He fet progressos per convertir aixó en quelcom positiu per a mi i per a la resta. El que és clar és que si vols anar bé als JJOO has de preparar la resta de la temporada de cara als jocs. Aixó ha estat molt positiu durant l'estiu. En acabar la temporada era força negatiu en aquest respecte, potser no tant a Europa però als Estats Units has de guanyar més ors que cap altre país, ho trobo una actitud insana per als JJOO i per l'esport en general. Aixó em fa cabrejar, no m'agrada l'idea de ser el cap visible de la campanya informativa als EUA. Afortunadament el tema de Nike anirarà paral.lel a aixó i allà si que farem quelcom maco, únic i amb caràcter positiu. Tot aixó succeirà en poques setmanes, tot just mentre estiguem als entrenaments de tardor. Penso que és un gran pas per que necessitava un fòrum per contactar amb el gran públic, fora de vosaltres (somriures a la sala), al menys puc exterioritzar les meves idees. Tot i que guanyar una medalles d'or és molt maco, els jocs i el missatge olímpic és ara com ara tant clar com sempre."
P: "Com sería d'important una medalla per a l'industria de l'esquí als EUA?"
BM: "Hi han diferents arguments. Ha passat anys enrera: Picabo Street va guanyar medalles d'or, Tommy Moe va guanyar medalles d'or i no sembla que canvies res. Durant un parell de setmanes va haver-hi un interès però ràpidament va desaparèixer. La gent no se'n adona que els jocs són diferents a la Copa del Món. I que la Copa del Món està un pas enrera respecte als JJOO és un error, donat que és precisament a l'inversa. Penso que en aquest punt el recolzament dels patrocinadors i la posició del US Ski Team en aquest moment tenent com a objectiu esports individuals. La gent comença a interesar-se pel ciclisme o l'esquí. Penso que hi ha potencial per crèixer millor del que ho vam fer al passat per que una gran quantitat d'esports d'equip del país s'han estancat."
P: "Has gaudit de l'experiència de la pel.licula i el llebre que veuràn la llum aquesta tardor?"
BM: "Totes dues han estat grans idees i grans oportunitats. El llibre està escrit en primera persona i sona com si jo l'hagués escrit però jo no he escrit res de res. Vam fer una gran quantitat d'entrevistes - unes 80 hores de cintes!!! - i a més a més el redactor és un gran amic de la familia, o sigui que em coneix a mi i la meva situació. Hi han moltes coses i ha dut molt de temps, no és massa acurat amb els petits detalls de l'història. Per mi és el mateix que la pel.lícula: El més frustrant ha estat que al no ser massa acurat barreja detalls que fan que es desvirtui el missatge del que jo he aprés durant la meva via."
"Però la meva idea per aixó era que fos una mica més acurat per a que la persona que arribés al final del llibre, probablement, podria arribar a conclusions basades en els missatges complets i ordenats. Aquest missatge potser els ajudaria a comprendre'm una mica més com a persona més del que ara m'entenen, són petits errors, però aquestes petites errades a cada història fan que al final nomes et trobis amb el fí. Per mi ha estat una mica frustrant per que era una gran oportunitat de que la gent pogués veure les lliçons que he hagut d'aprendre a la vida."
P: "Vas llegir el llibre abans de que veies la llum?"
BM: "No tenia gaire motivació per fer-ho. Més o menys com el que em passa amb el que vosaltres publiqueu. Puc dir el que vulgui, puc passar tant de temps com vulgui per descriure-ho, puc agafar els vostres bolígrafs i escriure el que vulgui dir però quan l'història vegi la llum serà el que vosaltres volgueu escriure i de la manera que vosaltres ho hagueu escrit. Si no haig d'escriure el llibre jo mateix i passar-m'hi un o dos anys redactant doncs després no hi ha lloc a la queixa com és el cas. Nomes ho vaig deixar en mans d'un altre esperant que s'acomplis quelcom. I allò s'ha acomplert. El llibre és bo i penso que força gent el llegirà. Un pila dels petits missatges són molts bons, és un gran escriptor."
P: "Hi ha hagut un gran rebombori arran de les declaracions que el dòping, especialment l'EPO, hauria d'estar legalitzat, podries explicar-te? Entens les reaccions al respecte?"
BM: "El punt més important és que bàsicament s'ha malinterpretat i s'ha fet despistar als lectors. El meu argument és que penso que és super hipòcrita que una droga sigui legal i es pogui comprar i que estigui prohibit que un atleta la compri. El meu punt de vista és que en una manera apropiada o dirigida per un doctor o un grup d'investigadors, fins i tot drogues com l'EPO poden potencialment minimitzar els riscos o problemes per a l'atleta, es podria cercar un punt d'equilibri entre els guanys potencials evitant danys a la salut. El problema que jo tinc és que miro a atletes que van ser els millors que amb 45 o 50 anys no poden ni tant sols caminar, els seus genolls no funcionen, les espatlles tampoc, tenen problemes a l'esquena, ... Penso que és força més comú això que no pas que un atleta de 40 o 50 anys tingui seriosos problemes per culpa dels esteroides que van prendre's als 20. Jo diria que és força més fàcil que tingui els genolls cardats. Al final del dia has de mirar els resultats i demanar-te: 'Podrien aquestes drogues haver ajudat als atletes i no s'haguessin fet mal a si mateixos? Haguessin tingut un envelliment més tranquil sense tants problemes físics?'. Penso que aquestes preguntes s'haurien de fer ..."
"El segon punt és l'EPO, HDA, productes que el públic en general té al seu abast, no són il.legals com la marihuana o la cocaina, coses que són il.legals per tothom. No entenc on volen portar el dòping per que no tots els esports són iguals, res és igual: Hi ha millor equipament, millor mètodes d'entrenament, millors entrenadors, hi han moltes coses que no són iguals. Un guanya i la resta perd. Si volem igualtat, fem-ho tot legal. Podries fer el que et vinguès en gana!!! Aquesta és l'única forma de fer-ho legal!! Per suposat que hi hauràn drogues legals i ilegals. Nomes crec que si han de fer una droga il.legal per un atleta professional qui a més a més mostra discreció, integritat, determinació i que està preocupat per la seva salut no es pot fer legal pels ciutadans del carrer que a més a més pot tindre d'altres problemes com ara: el tabaquisme, alcoholisme, coses que els atletes no solen fer, penso que és una situació irònica que no es faci legal per als atletes que tenen al seu abast mitjans per regular-se."