En plena tardor vam gaudir d'una visita a la degana de les estacions pirinenques, la Molina, com deia el llibre on la neu ha fet història i precissament aquest era el nostre objectiu: L'història de la Molina i per aixó vam aprofitar-nos del coneixement del nostre amic Rodaneu, a qui vull agraïr la seva magnífica tasca com a guía pels vestigis de l'història de la neu a la Molina.
Aspecte de l'estació del ferrocarril a la Molina, aquí va començar l'expansió
Aspecte de l'estació, i els seus usuaris, a primers dels anys 30
Vam començar l'excursió aquí, a l'estació, per anar recorrent els antics traçats de cadires, telesquís i pistes i dels antics edificis de l'estació. Ja que sortim de l'estació doncs la primera cadira que haurem d'agafar és la que dú el mateix nom.
A la cadira de l'estació es podia baixar esquiant per el
que aquí sembla un camí que en el seu día era una pista
A l'arribada de la cadira de l'estació es podia enllaçar amb la cadira del Turó de la Perdiu o bé fer un cafetó a la que un dia va ser una animadíssima terrassa tal com avui en dia ho pot ser la de la Pista Llarga.
Aspecte actual de la cafeteria que es trobava junt a les cadires, i el nostre guía
Aquest era l'animat aspecte de la cafeteria allà pels anys 40
La pista Turó de la Perdiu
Xalet a peu de pista al Turó de la Perdiu
Tot i que abans d'empendre aquesta pujada vam fer una visita pels antics edificis del barri de la Molina, allà hi han edificis emblemàtics com ara el Xalet del CEC, l'hotel Adserà o la clínica Samaranch. És aquí on els pioners s'aixoplugaven i gaudien de la muntanya, els refugis eren els espais on l'autèntic esperit de la muntanya es feia més evident.
Aspecte del refugi de l'UEC a mitjans dels 40
Una altra instantània a la porta del refugi de l'UEC
Aspecte actual del refugi de l'UEC i d'una de les primeres cases de la Molina
L'emblemàtic Xalet del CEC
L'Hotel Adserà actualment
L'ermita entre el xalet del CEC i l'hotel Adserà
Aquesta va ser la primera escola d'esquí a la Molina
Després de visitar el que va ser el nucli de l'estació fem cap a la zona de Costa Rasa, allà podem veure les restes de l'antiga cadira del mateix nom i gaudir dels maravellosos colors que ens brinda la tardor.
Sortida de la cadira Costa Rasa
Des de l'antiga traça mirant cap a Roc Blanc
Des de l'antiga traça ara mirem cap a la sortida de la cadira, al darrera hi ha l'arribada
de la cadira del Turó de la Perdiu, a l'esquerra amagada dels arbres hi ha la Pista Llarga
La Molina 1946
Des d'aquí vam fer de nou cap a l'estació passant per la pista coneguda amb el malnom de la filla de p... Per aquesta pista arribarem fins a l'hotel Roc Blanc des d'on sortia la cadira Sitjar que tenía la seva arribada on avui surt la cadira del Roc Blanc.
Arribada de la cadira Sitjar a Roc Blanc
Traça de la cadira Sitjar
Sortida de la cadira Sitjar a l'hotel Roc Blanc
I ara us presentem la pista que s'havia de baixar per agafar aquesta cadira, una senyora pista que sense trepitjar ... s'hi devien de fer unes banyeres d'aquelles que fan por!!
La pista tenia una bona pendent ...
potser d'aquí li venia el malnom ...
Passejant per l'urbanització de l'estació podreu veure les antigues cabines del telecabina que pujava a la Tossa, que han acabat convertides en papereres o les que han tingut més sort doncs han acabat als jardins com element ornamental.
Si voleu saber una mica més com era l'estació antigament aquí teniu un plànol de l'estació cortesia del nostre forero Triki-Fischer:
Plànol estació
I per acabar algunes fotos més que hans cedit la nostra forera Shock-LM, una apassionada de la Molina i com podeu veure la cosa ja li venía de família ja que aquestes fotos antigues són de la col.lecció del seu pare.
La Molina el 22 de desembre de 1946
Esquiant l'any nou de 1944
