Andorra El Dorado Freeride en imatges

Aquest any l'Andorra El Dorado Freeride era d'aquells que possaven, a priori, la pell de gallina. S'esperava el millor nivell mai vist a aquesta prova 4 estrelles del Freeride World Qualifier després de tots els canvis haguts la darrera temporada són molts els riders que han de tornar a guanyar-se les garrofes al circuit i això ha fet augmentar el nivell de forma increïble.

Un any més la prova es consolida fermament al sector Arcalís de Vallnord. I és que tant l'estació com el comú aposten fort per aquest esdeveninent, també com ho fa el país sencer amb el suport de la marca Andorra. Aquesta edició a més ha sigut especial per diversos motius que us relatarem més endavant en aquest article.

Com us deiem aquesta va ser una edició carregada de moments especials, el primer de tots i el més emotiu va ser el sentit homenatge de l'organització, els riders i de tots els que erem presents a l'Auditori Nacional d'Andorra el divendres cap allà les 7 de la tarda, va ser un moment de recolliment i emoció, fins i tot hi era el Ramón, el pare, convidat especialment per l'organització en un gest atent i ple d'estimació en vers en Jordi i el que va significar per a ells. No calen gaires més explicacions, aquest vídeo i la foto de la samarreta que podeu veure aquí a la dreta són el millor resum dels sentiments a flor de pell que vam viure divendres. No vaig tindre la sort de conèixer al Mestre, però de ben segur que m'hagués agradat tindre aquest plaer veient i sentint com en parlen els seus amics. Bones línies allà on estiguis!

Després d'aquest sentit homenatge que fins i tot va emocionar als membres del FWT que eren per allà, uns per atendre la competició i d'altres per atendre la proposta de Vallnord que vol convertir Arcalís en un referent mundial del freeride acollint una prova encara de més nivell, volen pasar d'acollir un Freeride World Qualifier a una prova del Freeride World Tour, proves que ara com ara es disputen a Chamonix, Courmayeur, Fieberbrunn, Kirkwood i Revelstoke abans d'arribar a Verbier. S'està negociant amb el FWT Management SA l'inclusió d'Ordino Arcalís per tal de posar-la al centre del món del freeride, cosa que podria significar la consolidació d'una marca que a nivell local és força coneguda però que a nivell internacional podria sortir molt ben parada d'un event com aquest.

Arcalís està ara mateix en lluita amb Sotxi per tal d'assolir aquesta plaça al Freeride World Tour ja que totes dues candidates miren de fer saltar Courmayeur del calendari, qui també segueix optant a estar en futures edicions, a finals de març tindrem el desenllaç d'aquesta pel·lícula, i esperem que Vallnord Arcalís en surti amb l'Oscar. 

Dissabte 22 - Semifinals Andorra el Dorado Freeride

Dissabte de bon matí tocava calçar-se les botes ben aviat, cap a les 10 del matí calia estar en posició per sortir des del pic del Cataperdís, així que el briefing, coffee break i control d'elements de seguretat començava cap a dos quarts de vuit de matí.

El Cataperdís és un clàssic a el Dorado i aquest any no ha decepcionat oferint línies prou complicades com per viure un matí gaudint del millor freeride.

El dissabte va haver-hi un altre moment a destacar, de forma espontània un dorsal va començar a omplir-se de signatures i bons desitjos, és el dorsal que els riders van dedicar a l'andorrà Dani Fornell qui va acabar a l'UCI de l'hospital de Meritxell després de caure dimarts mentre es rodava un vídeo promocional.

Diumenge 23 - Finals Andorra el Dorado Freeride

Finalment dissabte 22 riders es van guanyar el dret de participar a les finals del diumenge, en principi havien de ser només 20 però les dificultats de puntuar aquests cracks van fer que els jutges haguessin d'ampliar a 22 el nombre de classificats per les finals. El diumenge es va aixecar amb un dia primaveral esplèndid que va permetre que molta gent s'apropés a veure l'espectacle.  

Diumenge era el torn del pic del Baser Negre, rebatejat per l'organització com el Dorado, per mesurar les forces dels riders, la cosa començava molt bé per als locals donat que Lorelei Torres que provenia del JAM que va donar vuit wildcards per a les semifinals de dissabte i allà va guanyar-se un lloc a la final. Tot i això la sort no la va acompanyar en un línia força complicada que va acabar amb els seus ossos sobre la neu, res greu, una bona emprenyada i una experiència per a l'any vinent. 

Si dissabte el dinar pels riders i l'organització es va fer al renovat, i més que molt recomanable, refugi de les Portelles, diumenge la festa va estar assentada a l'edifici de la Coma on es va fer una barbacoa per als participants i tot el públic assistent.

El podi va parlar francès, i molt, sis dels dotze riders que van pujar al podi eren francesos. I entre aquests destaca una família, la Mouthon que va col·locar dues de les seves membres, les germanes Elodie i Anouck al primer i segon calaix del podi en snowboard femení.

Classificacions finals: