Tot i haver d'acomiadar personal i reduir les hores dels treballadors el passat hivern, les estacions d'esquí no tenen plans per retallar les contractacions estacionals per a la temporada d'esquí 2012-13. Pot haver-hi un indicador més clar de de la tendència de la indústria a ser optimista?
"Ens agrada mantenir una actitud positiva", diu Penny Krotz, supervisora de recursos humans a Holiday Valley, NY, que contracta a uns 700 treballadors temporers cada hivern. "Va ser un hivern estrany. Esperem tenir un gran hivern aquesta temporada, i contractarem el mateix gruix que en anys anteriors".
"Estem esperant un any bo, normal. Ens conformem amb això", diu Colleen Gaunt, gerent de personal a Mammoth, CA, que pasa dels 700 empleats de l'estiu als 2.500 a l'hivern.
"Aquest nombre probablement no canviarà", diu Tim Vadheim, gerent de selecció a Mammoth. "Tenim els mateixos llocs, els mateixos seients, les mateixes bases per a cobrir en termes de serveis dels clients. De vegades hi ha un menor nombre de clients per servir i hem d'enviar empleats a casa abans d'hora. Però encara hem de fer anar els telecadires, encendre i apagar els llums, aparcar cotxes. Necessitem un cert nombre de persones per fer rutllar el complex".
"Mai no sabem a l'entrada de la temporada quin temps tindrem. No ens quedarem curts aquests any només perquè vam tenir mal temps de l'any passat. Això seria un problema per al servei al client", assenyala Kelli Eckroth, director de recursos humans a Sugarbush, Vermont, que dóna feina a prop de 700 empleats temporers cada hivern.
Lliçons Apreses
Tot i això, la curta temporada de l'hivern passat o fins i tot els dies de treball inexistents per a molts treballadors de temporada, combinat amb un mercat de treball que millora, té a alguns directors de recursos humans amoinats. "Crec que potser serà més difícil trobar persones per a treballar de temporarers", diu Eckroth. "Crec que hi ha la percepció que no hi ha tantes hores". Afegeix que Sugarbush està reclutant de manera més agressiva, en nous llocs i una mica més lluny que en anys passats. "Estem patint una mica donat que veiem la collita de nous empleats va de baixa".
Eckroth comenta que certs avantatges competitius com ara facilitar forfets a les persones que depenen de l'empleat ajuden a navegar millor en un pool d'empleats que es va estrenyent. "Hem de ser creatius en la nostra àrea geogràfica. Tractem de tenir empleats en origen, atraure'ls i retenir-los, i l'elecció és entre nosaltres i Stowe i Killington, és la manera com els treballadors venen aquí".
Snowshoe Mountain, West Virginia, que es troba en un dels comtats menys poblats de l'estat no podia trobar treballadors per a totes els seus llocs de treball, l'hivern passat fins 1.400 llocs temporals van oferir. "No podem contractar suficient gent local, especialment difícils els llocs d'alimentació i begudes, neteja i operacions", diu Coby Brown, director de recursos humans. "I al final va resultar ser una benedicció disfressada l'hivern passat. Però pensem molt agressivament cada any envers tot el personal. Sabem el que ens cal per fer anar el complex". Brown diu que recluten "a tot arreu", com ara instituts, platges i centres turístics d'estiu. A més s'ha format una associació público/privada amb l'Estat per arribar als aturats de llarga durada.
Altres complexos tenen més facilitat per cobrir llocs d'hivern, i esperen que això continuï així. Bob Allen, director de recursos humans a Bridger Bowl, Montana, diu que ha de "treure's de sobre als sol·licitants a cops de bastó. Vivim en un lloc privilegiat. Tothom vol ser aquí". La majoria dels 325 empleats d'hivern a Bridger són repetidors. "No posem gaires llocs en oferta, només al voltant de 70, i tenim 500 sol·licituds".
El mateix passa a Mammoth, un dels pocs complexos que va acomiadar empleats el passat hivern. Molts van optar per reduïr hores de feina als treballadors fins que aquests mateixos van decidir plegar per desgast natural. "L'arribada del reclutament en línia ha canviat moltes de les variables", diu Vadheim. "Estàvem acostumats a contractar principalment empleats del sud de Califòrnia. Ara tenim la capacitat d'arribar a persones de tot el país, i fins i tot estrangers". El passat 9 de juliol a les primeres cinc hores de funcionament del lloc de reclutament de Mammoth van rebre 65 sol·licituds per a la temporada 2012/13. "Acabem de passar les 70.000 sol·licituds en 11 anys de reclutament en línia", afegeix Vadheim.
Mantenir obertes les opcions
Després de la temporada passada, Gretchen Swanson, directora de recursos humans al Crystal Mountain, Michigan, diu que la comunicació amb els nous empleats és més important que mai. "Crec que el personal temporal té l'expectativa de treballar fins al març", diu ella. "En el procés de contractació, és molt important que ells sàpiguen com en són de dependents del clima que som", afegeix. "Ens hem d'assegurar que tenim flexibilitat d'horaris. Hem de ser àgils. L'hivern passat no vam assolir aquest objectiu. Els membres del personal polivalents són molt valuosos".
"No podem sobre-prometre", coincideix Kim Hankins, directora de recursos humans a Mount Sunapee, NH "No podem garantir l'ocupació".
D'altres han après lliçons similars. "Ens vam adonar que podíem fer treballar a la gent en més d'un departament", afirma Penny Krotz de Holiday Valley. "La polivalència és una gran qualitat", coincideix John Monsoon, director de vendes i màrqueting a Sugar Bowl, Califòrnia. Així és la lleialtat de l'empleat. Quan la sequera del passat hivern va obligar Sugar Bowl a reduir dràsticament les hores dels treballadors l'empresa oferia als empleats menjars gratis, festes i descomptes en els lloguers en un esforç per mantenir el personal clau. "Ja que no rebien un xec, volíem ajudar el personal i que es quedés amb nosaltres d'altres maneres", diu Monsoon. Aquesta lleialtat es va retornar quan la neu va arribar al març, i Sugar Bowl va haver de seguir oberta amb un personal esgotat. La lleialtat, la flexibilitat i la polivalència creu Monsoon que són són essencials per escometre aquest esforç.
Consideracions amb estrangers
Monsoon diu que gestionar visats millor és una altra lliçó apresa de l'hivern passat. "La reducció d'hores és més difícil per als pocs que van venir amb vises, aquells que eren més lluny de casa i que han invertit molt per arribar fins aquí. Amb vista al futur, hem de gestionar una mica millor el tema dels visats". Les restriccions del govern nacional i les taxes locals de desocupació han propiciat que moltes estacions d'esquí redueixin dràsticament la contractació de treballadors estrangers. La sequera de l'última temporada de neu probablement resultarà en encara més retallades.
En els últims quatre anys, Snowshoe ha passat de 398 estudiants J-1 a 70. Snowbird, Utah, que a l'estiu compta amb 1.000 empleats i arriben als 1.700 a l'hivern, va cancel·lar el seu segon grup de J-1 el passat hivern, i ha reduït les seves vises H2-B a només una dotzena. "Estem reclutant a partir d'una població de més d'un milió d'habitants a una distància d'entre 6 i 8 milles", diu Mark Paterson, director de recursos humans. A Mammoth Vadheim apunta que "hem reduït significativament nostres números. Nosaltres realment no tenim dificultats per omplir posicions".
Però molts centres turístics segueixen fent servir part del personal estranger com a part de la barreja. "Fins i tot quan els resorts redueixen els seus números de temporers, la majoria segueixen utilitzant el programa a causa dels beneficis que ofereix als seus hostes i la seva cultura corporativa", diu Elizabeth Brennan, del Centre d'Intercanvi Cultural. El programa J-1 proporciona una experiència d'aprenentatge per als treballadors estrangers i locals per igual. "Als clients també els encanta l'energia i l'entusiasme que els programes internacionals aporten a les estacions".
I aquesta és la conclusió. Si més no per a la propera temporada segueix sent un mercat ocupador.
Si vols traduir aquest article selecciona aquí el teu idioma!!
