Ja està obert. Ja hi poden circular ciutadans, camioners i turistes. Set anys i mig després de posar-se els primers fonaments, les parròquies d'Encamp i de la Massana finalment estan unides per un túnel de vora tres quilòmetres de llarg. La inauguració del túnel de les Dos Valires es va dur a terme aquesta setmana, al punt intermig de l'infraestructura, un punt que curiosament és a territori d'Escaldes. Al discurs inaugural que va anar a càrrec del cap de Govern, Toni Martí, aquest va demanar la presència dels sis ministres d'Ordenament del Territori que han tingut càrrecs importants mentre es duia a terme l'obra: Manel Pons, Xavier Jordana, Jordi Serra, Vicenç Alay, Gerard Barcia i l'actual ministre, Jordi Alcobé.
Sis ministres de quatre Governs diferents, un fet que demostra la llarga posada en escena d'aquesta infraestructura, i que a hores d'ara es tracta de «l'obra civil de més envergadura que s'ha fet mai a Andorra», va dir Martí. Les xifres parlen per si soles: 750.000 m3 de materials excavats, 190 km. de cablejats elèctrics, 1.600 lluminàries i una previsió de fins a 2.500 vehicles diaris en cada sentit de la marxa, 159 milions d'euros de cost d'execució i el més important i tràgic són les set vides humanes perdudes a la seva construcció. El manteniment anual anirà sumant prop d'1,5 milions d'euros cada any.
A llarg termini caldrà analitzar si aquest túnel de les Dos Valires era una necessitat pel país. Així es desprén de les paraules del ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, que va reconèixer que quan es va plantejar era necessari, però que en l'actualitat «ja no ho és tant».
La via per anar a França i Espanya
El túnel està pensat per descongestionar el trànsit a la capital i a Escaldes-Engordany, sobretot amb la vista posada a la temporada d'esquí. Tal i com va explicar el cap d'àrea d'obra pública, Ramon Serra, es vol convertir les Dos Valires en el camí cap a Espanya des de la Massana –així ho indicaran els cartells de circulació– i en la sortida d'Andorra direcció França tant venint d'una com de l'altra vall. A més cal destacar que permetrà una millor mobilitat entre les dues valls als turistes que s'estiguin a una vall i vulguin visitar l'altra.
Per davant de turistes i ciutadans, però, les Dos Valires s'ha erigit pensant en el pas de vehicles que transporten de mercaderies perilloses. Per això, s'obligarà als camions pesats i de mercaderies perilloses a passar per aquesta via. En aquest sentit, Serra va explicar que la infraestructura disposa de mesures de seguretat específiques, ja que no és habitual que un túnel d'aquestes característiques permeti el pas d'aquest tipus de vehicles.
El pont de Lisboa com a homenatge
La inauguració del túnel no va ser l'única. També es obrir definitivament el pont de Lisboa, la sortida de la infraestructura a la boca de la Massana, de connexió amb la CG3. El pont de Lisboa quedarà a la memòria de tots els ciutadans pel tràgic esfondrament succeït el novembre del 2009, que va acabar amb la vida de set treballadors portuguesos de la construcció, al maig de 2010 va haver-hii un altre esfondrament que, afortunadament, no va registrar víctimes. Ahir se'ls va retre un homenatge, al qual hi van assistir alguns familiars de les víctimes. Es va fer una ofrena floral a la placa commemorativa i la violoncel·lista Mireia Planas, dels Solistes de la Jonca, va interpretar el Cant dels ocells de Pau Casals.
El vial de Sant Julià, i de La Massana?
Acabada aquesta obra, ara toca pensar en les que han de venir, Martí va assegurar que amb la inauguració del túnel «es culmina la modernització de les infraestructures» viàries andorranes. El proper pas passa per Sant Julià i el seu vial, concretament les fases 1 i 2, encara pel licitar. L'eix viari depèn del seu finançament, i el Ministeri veu com a única via possible per a tirar-lo endavant la concessió, que el ministre espera aconseguir. Alcobé va xifrar el preu d'aquesta segona part de l'obra en 40 milions d'euros.
L'altra gran obra que de moment resta al calaix dels projectes d'èpoques de bonança és la circumvalació de la Massana. De fet, el pont de Lisboa té, en un dels eixos de la rotonda, una connexió amb aquest projecte de vial massanenc. Segons Alcobé, està al pla viari i hauria de ser la següent obra a iniciar un cop sigui una realitat la de Sant Julià. Caldrà, per tant, esperar uns quants anys més.
D'altra banda, i amb l'objectiu d'estalviar costos, el ministre va informar de la voluntat que una sola empresa s'ocupi de la gestió de tots els túnels del país. Es preveu fer una concessió pública un cop s'enllesteixin les actuals obres del vial lauredià.