Grandvalira va abaixar el teló de la dura temporada 2011-2012 diumenge passat. Toca ara una llarga espera, impacient, fins que les instal·lacions no tornin a obrir portes, pels volts del Pont de la Puríssima. Però mentre els amants de la neu passen com poden aquest interval, la plantilla fixa de Grandvalira-Ensisa, vora un centenar de persones, encara no ha canviat el xip de la temporada d'hivern. A més, n'han afegit un de nou: El de la temporada d'estiu.
No hi ha temps per descansar. Toca seguir pujant a pistes, seguir treballant. Aquesta vegada sense esquiadors pel voltant, amb el silenci de la muntanya i uns gruixos de neu que superen el metre en moltes zones, que conviden a tocar-la, a baixar esquiant i deixar perenne una ziga-zaga. Ja els hagués agradat tenir-los durant la temporada.
«Ara toca el desmuntatge», resumeix el director de Qualitat i Medi Ambient de Grandvalira-Ensisa, Ton Naudi. Hi participen tots els equips tècnics, el de màquines, el de canons, el de remuntadors, el pisters i el mecànics. La primera part de tota aquesta tasca dura uns 15 dies. Durant aquest període també es netegen de neu els camins amb les retracs, perquè amb la tornada a la feina a finals de maig –després d'unes merescudes vacances–, ja es pugui treballar amb 4x4. Ara és impossible.
És impossible per la immensa capa blanca, que també amaga d'altres materials que només es podran treure sense neu, explica Naudi. Com xarxes o peces que han quedat enterrades.
Un cop es concreta la fosa de neu també és quan s'inicien les campanyes de neteja de residus. En sortirà de tot, llaunes, roba d'esquí, i sobretot, cigarretes. Són dos o tres dies en què tots els treballadors es dediquen en exclusiva a la neteja. «Les pistes de competició, però, les netegen els nens dels Esquí Clubs, perquè prenguin consciència del que representa llençar brossa a les pistes», exposa el cap de Medi Ambient.
Pensant en el camp de golf
Però com ja avançàvem, la tasca que fan ara els treballadors d'Ensisa també és en clau d'estiu. I a Soldeu, l'estiu és sinònim de camp de golf. Ara mateix ni s'intueix, està tapat sota una capa blanca. Però gràcies als GPS, ja s'han localitzat la norantena de canalitzacions que permetran que la neu, quan es fongui, ho faci d'una manera ordenada i no malmeti la gespa. Hi ha temps fins al mes de juliol.
També amb la voluntat de no malmetre el verd del futur camp de golf, l'equip de canoners ja ha començat a canalitzar l'aigua del llac dels Piolets, a tocar del camp, cap amunt, a Canillo, al llac de Portella. «Amb bombes d'aigua l'anem remuntant cap a dalt. Si no ho féssim es desbordaria i no hi hauria golf». Han de transportar 45.000 metres cúbics d'aigua, i ho aconseguiran en un parell de dies.
Mentre els canoners controlen aquesta canalització, els mecànics reben tota la maquinària i la revisen, una per una, amb cura. Més allunyats, tocant al Tarter, l'equip de remuntadors, amb l'ajuda d'una grua, desmunta un telecabina, mentre que els pisters retiren matalassos i aixequen xarxes de protecció. Poc a poc, van traient els records d'una temporada que tots ja hem donat per tancada, però que ells encara no poden oblidar.
