La seu d'Atomic a Barcelona ha acollit la presentació als mitjans de comunicació de l'especialista espanyol en Quilòmetre Llançat (KL) Ricardo Adarraga. Resident a Alemanya i enginyer de software de professió, Ricardo Adarraga Schmid (1965.02.13) és l'únic esquiador que competeix habitualment en les proves de KL de la Copa del Món, i fins a la seu d'Atomic ha vingut amb tot el seu material: esquís, cascos, vestit, botes i bastons. Ricardo, que en el que portem de temporada només ha disputat una prova de KL, ja ha competit a la Pista Antenes, anomenada Pitu Figueres en honor del traumatòleg Josep Maria Figueras, i al seu judici es tracta d'una pista "molt bonica. No és una pista per fer un rècord, però m'agrada", encara que sap que "a Grandvalira vindran els millors especialistes i el meu objectiu estaria quedar entre els deu primers". Ricardo és fill d'un atleta d'Hernani olímpic al 1948 a Londres i d'una suïssa.
Gran Capitán, els esquís de Ricardo Adarraga
Així és com l'esquiador d'Atomic ha batejat als seus esquís. Ricard –actual número 24 del rànquing FIS, encara que va arribar a ser el número 13 de l'especialitat– posseeix el seu rècord de velocitat en els 213,56 km/h, establert a la pista de Verbier (Suïssa), l'any 2010. Tot i que espera batre aquest rècord personal i algún dia poder correr al Indianàpolis del quilòmetre llançat que és a les Arcs. Els seus esquís els fa Atomic per encàrrec i la marca proveeix a prop del 80/90% dels corredors.
No obstant això, com deia el propi Ricardo i Nadal Antor, director de la cursa de Grandvalira, la pista d'Andorra no està especialment indicada per establir una gran marca, tot i que "és una pista ideal per al principi de temporada i anar preparant les competicions". Nadal Antor avançava que "ens agradaria arribar als 170 km/h, d'una prova que tindrà la seva continuïtat, ja que la tenim assegurada durant diversos anys. La nostra intenció és anar pujant la velocitat cada any i veure com van frenant els esquiadors". La FIS impossa uns límits de seguretat que no permeten superar els 200 km/h a les seves proves, els rècords s'aconsegueixen a proves com l'Speed Masters Pro que es disputa cada any a estacions com Vars o Verbier.
"Em fa una il.lusió tremenda"
A l'esquiador d'Atomic li "fa una il·lusió tremenda venir a competir al Pirineu", encara que a l'hora de buscar un resultat sap que ho tindrà difícil, ja que hi haurà una gran participació. La cita canadenca que obria aquesta disciplina de la Copa del Món es va suspendre per falta de finançament i, per tant, és Grandvalira l'encarregada d'inaugurar la temporada donat que la data dessitjada per la prova, a mitjans de març, ha estat reservada per a la prova de Vars. Això, amb el fet de disputar al Pirineu, i les bones temperatures que s'esperen farà que hi hagi una molt bona participació, 65 inscrits de moment, i entre ells estaran els números u d'aquest esport, com Simone Origona, recordman mundial de l'especialitat amb 251,4 km/h. Per aquest motiu Ricardo Adarraga aspiri a quedar entre els 10-15 primers, ja que "vindrà molta gent bona". Probablement Simone, Il Profesore, arribi als 170 km / h, però "és que és un fenomen i és molt difícil guanyar-lo". Cal resenyar que els participants a aquestes proves prefereixen una neu una mica transformada que no pas una neu dura com a l'esquí alpí, apart el vestit no és que abrigui molt i donat que és força complicat de posar doncs les bones temperatures són agraïdes.
La clau del quilòmetre llançat
Ricardo Adarraga ha donat les claus del bon especialista en KL. En el nostre esport "es tracta de lliscar. No ens agraden les corbes. Nosaltres anem en línia recta. El nostre és un esport en què intervé molt l'aerodinàmica. L'important és fer-se compacte i deixar-se portar per la força de la gravetat". "La ment és el múscul més important, i si m'ho demanen dic que si, que he passat molta por, i això és el que fa interessant aquest esport". Una altra de les claus del KL és saber llegir molt bé la pista i veure la línia més ràpida, així com portar els esquís molt plans, el major temps possible. Aquesta és probablement la clau de la superioritat d'Orignone, un ex-corredor de descens que sap llegir les pistes però que nomes desvetlla la seva línia ràpida a les finals per a que ningú la vegi i poder imposar-se a la majoria de proves.
Aquest matí el material de Ricardo ha cridat molt l'atenció. Els seus cascos aerodinàmics, els seus bastons adaptats a la seva morfologia, les botes tunejades per ell mateix amb un estudi aerodinàmic personalitzat i uns esquís de 238 centímetres, que pesen 15 quilos amb les fixacions (Pes màxim permés pel reglament). "Em passo hores i hores preparant la sola, ja que la preparació dels esquís és fonamental per a l'acceleració", i de ben segur que els deixa en òptimes condicions per a la competició d'aquest cap de setmana a Grandvalira.