A Whistler amb en G60BCN!!!

A Whistler amb en G60BCN!!!
Finalment, després de molt d'esperar ja tenim aquí la primera part d'aquest famòs reportatge que portem temps esperant, sigui dit que fa dies que la primera part estava pendent d'èsser enllestida per mi, ara, esperarem neguitosos les següents entregues d'aquest magnífic reportatge del paradís de la Columbia Britànica.

Era el matí del 27 de desembre de 2003, ens dispossavem a fer un viatge somiat, ni més ni menys que Whistler una dels paradissos de tot esquiador.

El vol amb Lufthansa era el següent, BCN-Frankfurt-Vancouver, sortiem de Barcelona a les 6:35 i l'arribada estava prevista les 13:55 del mateix día, un jet lag autèntic ya que sortiem de Frankfurt a les 12:30 i arribavem a Canadà desprès de 9 hores (crec recordar) i tant sols eren les 13:55.

Vam haver de reduir tot l'equipatge a dos bultos per persona, més la bossa de mà, això va requirir una obra d'enginyería, (2 esquís i pals a una bossa d'esquí), maletes grans amb botes, ropa etc. etc. etc.), això era un requerimient de Lufthansa, desconec com va amb d'altres companyies.

Arribem a les 13:30 a l'aeroport internacional de Vancouver, per la meva sorpresa mentre perdiem alçada comnço a veure cosetes … blanques i la pregunta de tot el passatge va ser … "it's snowing" de conya!!!! Molt maco tot plegat ... però haviem d'aterrar!

L'aterratge la mar de normal, per ser un ocell enorme, estava nevant, estava a Canadà no m'ho podía creure, esperant l'equipatge ens va entrar la incògnita de ... i si no arriben els esquís…. Teniem totes les maletes i no sortia ni un sol esquí i ja estava ben acollonit … fins que darrera meu veig una muntanya d'esquís i una altra muntanya de gent agafant-los … per sort estaven allà, algún que altre cop, pero els esquís be, la bossa … bé, per això hi és.

Ens dirigim a llogar un cotxe, reservat previament, i desprès d'algún malentès ens donen les claus d'aquest flamant cotxe, tot i que n'haviem pagat un d'inferior, el millor era que tenia neumàtics d'hivern i tracció trasera, genial per la neu, més tenint en compte que era un maleït canvi automàtic, i es fa difícil de controlar amb neu.

Un cop pujem al cotxe amb tots els estris a dintre, carregats fins a dalt, sort que era molt gran, per fi ens dispossem a sortir de l'aeroport, abans de res treiem els mapes i les indicacions bàsiques (Fonamental com veurem més endavant), ens estudiem el funcionament del cotxe, (Amb lo que m'agrada a mi el rally i van i em donen un automàtic, que vaig convertir en manual), sortim de l'aparcament, direcció Vancouver, per agafar la famosa Highway 99, més coneguda com "sea to sky" ja que et porta des de Vancouver fins a les muntanyes de Whistler i Pemberton bodrdejant tota la badía Horseshoe oferint unes vistes impresionants; com que no havia parat de nevar tot i que no cuallava a la carretera haviem de moure'ns donat que les previsions eren de que estava nevant i fort, així que anem cap a Vancouver i al mig de Vancouver vaig acabar a no se on de la ciutat i gràcies a uns atents ciutadans vam trobar de nou la carretera, cal destacar que bé es condueix per allà i la cordialitat dels conductors, més endavant comentarè com van les cruïlles.

Creuem el Lions Gate Bridge que és el pont que uneix l'Stanley Park (part més al Nord de Vancouver) amb la Highway 99, carretera que ja no abandonarem fins a Whistler, però l'aventura no s'acaba pas aquí, com podeu veure a les fotos la neu començava a cuallar ....

La HWY 99 comença essent un carretera de doble carril molt fàcil, respectem més o menys les senyals de velocitat amb la marxa D, la neu anava caient i als vorals començava a deixar-se notar, el sol es ponia i encara ens quedaven molts quilómetres, desprès d'alguns qm la carretera es redueix a un carril a l'alçada de Lions Bay crec recordar i és una carretera bastant virada (segons diuen ells), el problema va ser que ens vam estar parats durant una estona per culpa d'un accident, que es va fer fosc i encara no haviem arribat a Squamish, un cop arribats a Squamish la carretera estava ben blanca, queia neu però encara es podía veure la carretera, el termòmetre marcava -8ºC, així que em vaig decidir a avançar als dropos que anaven davant meu en un doble carril, total 2 qm., més endavant la carretera era ja 100 % blanca caient uns flocs com melons i m'havía quedat jo el primer d'una filera de vehicles!

Te nassos, nosaltres guiris obrint carretera, la meva copilot no podía exercir-ne perque estava morta de son i jo neguitós perque nevava moltíssim, no ho veia clar ni amb neumàtics de neu …, veiem un parell de pendents amb furgonetes al voral, ... ostres, com si aquí no nevès maï ... (això si cuasi ningú amb cadenes), total jo una mica en tensió, i per que no dir-ho: Acollonit, així que decideixo reduïr la velocitat per a que algú m'avanci i que m'obri carretera, algú que l'hagi feta maï … i uns collons! Allà no em va avançar ningú així que vaig haver de tirar molt, fins a arribar a un semafor que em vaig trobar una furgoneta que era cosí del Markko Martin per que anava zumbat però era una bona roda per seguir-la.

Desprès d'això arribem a Whistler poble, ens allotjavem al Whistler de tota la vida, l'autèntic poble, he de dir que estava de luxe l'estudi, amb cuina completament equipada i un tracte exquisit, i l'SPA… desprès d'una sesió a Whsitler quasi necessari per repossar forces, el preu el més barat que havía a tot Whistler i això que era cap d'any.

Rainbow Retreats

És el primer dia hi ha moltes ganes i es nota, ens llevem molt aviat, ja que encara teníem que canviar un val por el ski pass 5 in 6 days, i això a vegades porta problemes, res mes llevar-nos mirem per la finestra i … Aleeeeeeeeeeeeeeeeee, paqueton de neu!!!!! Que bèstia no podia creure el cor a 200 %, ufff ufff esmorzem corre corre i agafem el cotxe i cap el pàrquing de Whistler. Be a partir d'aquí he de comentar que vàrem tenir un greu problema amb la càmera de fotos i es que a -17º i a -22º la càmera va fer figa i vam perdre mes de 20 fotos!!! I per tant explicar un dia a dia seria tonteria. Per tant ara us vaig comentant coses sobre Whistler i les seves pistes desprès ja pasarem a les activitats alternatives.

De fet començarem amb el mapa de pistes (1,12 mb) i us aniré indicant les zones de les fotos, comentar que WB són dos enormes muntanyes amb un desnivell impressionant gens habitual en en el continent americà, ja que parlant amb gent d'allà ens deien que ells estan bojos per venir als alps pels enormes desnivells que tenim, al tema de les muntanyes estàn comunicades entre si únicament per la zona central (village) és al centre d'operacions on hi trobaràs de tot, però és una tonteria fer la connexió en un mateix dia, és perdre temps, a més a més cada muntanya és bastant gran per perdre's durant un dia. Tot i estar a prop del Pacífic aquesta neu em va sembla un powder brutal!!!! Però brutal… (també he de dir que no he trepitjat UTAH).

Comentar-vos que del pàrquing a pistes s'ha de caminar per el village però es fa ràpid a la skiers plaza tobareu una taquilla de venta de ticket pass, y un planell amb lo obert i tancta de cada estació, penseu que fan tours gratuits, cuan vam arribar ens vam decantar per blackomb ja que teniem la excalibur góndola a peu sense cua, al arribar… agafem el excelerator que presentava Aquest aspecte:

Arbres enormes un tou de neu a sobre d'ells i ni cues ni res, he de dir que les cues estan molt ben organitzades, hi han dos entrades una per la dreta i una altre per l'esquerra i t'hi vas ficant, ningú es cola abans de arribar al punt d'unió allà la gent pregunta.. " are you two?" i així s'omple el cadira i les cues van ben ràpid, això de cues és un dir...

Aquí la vista des de l'excelerator, amb un personatje posant-se a punt, (recordeu que venim d'una gòndola). Al fons es pot veure whistler.

Tot i que faci sol estavem a uns - 13ºc, he de dir que abans de agafar els remontes tens una pissarra amb la temperatura a la cima del cadira i quines són les pistes del dia! Una pasada!!!

Un cop arribem adalt i baixem del cadira primera sorpresa... Estic mirant un plànol enorme i en ve un home amb un vestit vermell i em diu: "Que voleu fer avui?" i jo hem quedo parat al.lucinant li dic que vull fer la zona del glacier ... i em comença a fer una ruta per fer poques cues, bones pistes alternatives i inclús em diu quan acabis puja per aquí i baixa aquesta que avui no està trepitjada i no hi sol baixar ningú. Li donc les gracies i flipant. Seguint les recomanacions ens apropem al SHOWCASE T-Bar:

Per a que us feu una idea de les dimensions, aquest arrastre tan petit al mapa és el de la foto i és igual de llarg que el arrastre de la tossa... així que....

També podeu beure l'sniffle station, de conya per els moquillos de després de la baixada.

El remonte és el típic T-Bar dels Alps, aquí quasi no n'hi han, un cop pujem adalt volem fer l'entrada al glacier ... i merda toca patejar i amb pujada i amb lo que pesen el meus esquis.. (si vaig anar amb els fischer pero amb aquella neu tampoc és gaire putada.. ja que flota tant...

Total que patejem i ens trobem en un bowl enorme mmm.... Festival...

Després d'això marxem al 7th heaven una zona genial per les pistes de bumps i unes vistes de Whistler acollonants.

A la següent foto teniu la mateixa imatge però amb el cartell de "STAY on ROAD" perque per allà no hi havia fora pista, atenció amb el tema fotos, la gent et fa fotos a tort i a dret i després a baix les compres (si vols clar) és un lloc molt panoramic.

Aquí dalt teniu la mostra de la quantitat de neu que hi ha a una pista i aquí baix la mostra de que jo vaig ser-hi.

I de moment això és tot .... no desespereu ... ben aviat tindrem la segona part ....és això una amenaça?

7 Comentaris Escriu el teu comentari

  • #1
    Fecha comentario:
    25/10/2005 18:26
    #1
    Destino apuntado en "mis favoritos", estupendo repor David.

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0

  • #2
    Fecha comentario:
    26/10/2005 03:15
    #2
    Les felicitacions al prota ... i això no ha acabat aquí ...

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0

  • #3
    Fecha comentario:
    26/10/2005 03:17
    #3
    G60BCN ja es veia que prometia, força interesat, i ara toca la segona part.

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0

  • #4
    Fecha comentario:
    26/10/2005 06:07
    #4
    Bones, vec que us agrada la 1era part donç n'hi haura una segona o poder tercera part amb alguna activitat extra :) , ara estic lesionat i no puc escriure amb els dos mans pero ja vindrà ja.

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0

  • #5
    Fecha comentario:
    26/10/2005 12:12
    #5
    joerrrr...ja espero el següent!!!
    ...afortunat G60...

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0

  • #6
    Fecha comentario:
    29/11/2005 09:20
    #6
    ohh jo vull jo vull

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0

  • #7
    Fecha comentario:
    24/12/2005 11:13
    #7
    Collons jo vaig anar a Saas-Fee (Alps Suïssos) i no es ni la meitat d'això, no hi havia ni una tercera part de la neu que hi havia allà.

    karma del missatge: 0 - Vots positius: 0 - Vots negatius: 0


Escriu el teu comentari





 

Si aquest missatge conté un sol insult, no et molestis a enviar-lo, perque serà el.liminat
AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada

Els comentaris aquí publicats no reflexen de cap manera l'opinió de Malalts de neu. Aquesta web es reserva el dret a eliminar els missatges que no consideri apropiats per aquest contingut. AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada, qualsevol comentari ofensiu serà el.liminat sense previ avís.



Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia y nuestros servicios analizando la navegación en nuestra web. Si continúas navegando, consideramos que aceptas la Política de Cookies x