"Només els països més enrederits d'Europa no tenen setmana blanca"

"Només els països més enrederits d'Europa no tenen setmana blanca"
La temporada d’esquí va començar a Catalunya el passat 26 de novembre amb l’obertura parcial de només quatre estacions. El pont de la Puríssima va ser decebedor per les altes temperatures i la poca neu. Dos elements que cal afegir a la crisi econòmica. Els empresaris van donar per perduts entre 8 i 11 milions d'ingressos, un 20% de la temporada. La situació del sector de la neu, del qual depenen moltes localitats del Pirineu, no passa per un bon moment. Però des de l’Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM) esperen recuperar el ritme de l’activitat que aquest any pot allargar-se fins a inicis d’abril, Setmana Santa.
Després d’un pont de la Puríssima dolent, quina és la valoració del sector respecte aquestes festes?
La situació continua no sent bona. És menys dolenta, però costa millorar una arrencada tan difícil com la que vam tenir que va ser molt fluixa per la manca de fred. Ara cal dir que es pot esquiar perfectament. A Girona encara hi ha neu de les primeres llevantades i a la resta és produïda, però molt bona. Fa anys que es va fer un esforç important en inversió per garantir que en anys dolents com aquest també hi hagi neu.
Aquest any ja preveieu que la climatologia no us acompanyarà o espereu un tomb tardà?
Encara que sigui un any dolent en nevades hem de ser optimistes. A mig termini la informació que tenim és poc fiable. El final d’octubre era molt càlid però tot va canviar en un cap de setmana, aleshores vam tenir precipitacions impressionants. 
Teniu la sensació que el temps cada vegada és més ràpidament canviant?
El temps no es pot preveure a llarg termini, som nosaltres que cada vegada volem saber més. Fa uns anys sabíem que les previsions no encertaven i no els hi fèiem cas. En canvi ara, les mirem dijous o divendres i aleshores ens decidim a pujar a la muntanya. 
Anar a esquiar ja no requereix una gran organització...
Fa cinc anys, al començament de temporada, les estacions podien saber la gent que tindrien cada cap de setmana amb un 80% de fiabilitat. Avui no ho saps fins el cap de setmana anterior. De fet, si aquí fa mal temps, el mateix dijous o divendres pots comprar un vol barat i anar a esquiar a centre Europa. Cada vegada prenem les decisions més tard.
Amb la crisi econòmica com han canviat els hàbits dels esquiadors?
Els esquiadors continuen pujant però la seva despesa és molt més prudent. Des de fa dues o tres temporades la gent ja no puja el divendres per esquiar tot el cap de setmana, sinó que arriba el dissabte per estalviar-se una nit d’hotel. A més, cada vegada venem més entrepans i menys menús i dinars a la carta. 
Malgrat estalviar, els esquiadors no renuncien a la neu...
Si l’any passat el nombre globals d’esquiadors no va baixar - van pujar una mica els usuaris de les estacions d’alpí i van baixar les de nòrdic perquè no poden produir neu- sí ho van fer els ingressos de les estacions, perquè vam fer i farem forces ofertes per garantir que l’esquiador continuï pujant, ja que tota la comarca depèn d’aquesta activitat.
Ara és més barat viatjar a l’estranger. D’on arriben els esquiadors?
L’any passat ja vam notar que esquiadors que feien una setmana aquí i una setmana a fora no l’han fet i s’han quedat aquí. Ara ens estem començant a moure per tenir esquiadors de fora, donat que fins ara no els havíem necessitat. Baqueira tenia una oficina a França i aquest any n’ha obert una segona. A poc a poc intentem aconseguir esquiadors alemanys, francesos i anglesos.
Quina esperança teniu en l’aeroport d’Alguaire?
Alguaire ens pot ajudar, si el sabem aprofitar bé. Els esquiadors que han arribat ara, però, ja anaven cada any a esquiar a Andorra des del Port de Toulouse. Per tant, han de deixat de ser els darrers d’un gran aeroport europeu per ser els reis d’un petit aeroport. De fet, fins ara aquests tour operadors no coneixien Catalunya com un destí de gran estacions perquè no els hi havíem mostrat. És una oportunitat que hem d’aprofitar.
Quines pèrdues pot suposar que aquest any no hi hagi setmana blanca?
Només els països més enrederits d'Europa no tenen setmana blanca: Portugal, Grècia, Itàlia... L’any passat va funcionar molt bé, però ara tornem al model anterior, és a dir, vindran aquelles escoles que sempre han dedicat una setmana a la neu. Nosaltres insistim en la necessitat de tenir aquesta setmana.
A Catalunya la meitat de les pistes són públiques i la resta són privades. Com està la situació econòmica de les pistes privades?
Desconec quins números té cada estació. Nosaltres, com a patronal, més que diners, sempre hem demanat agilitat en la tramitació administrativa. Per a poder fer producció de neu es necessiten inversions i aquestes només són possible amb diners i permisos. 
I aquests tarden molt...
A Catalunya obtenir permisos és de bojos. Per exemple, per començar a fer un llac es pot tardar entre cinc o sis anys, mentre que a Europa i a la resta d’Espanya, que tenen la mateixa llei ambiental, en són dos. No he entès mai perquè en aquest tema aquí som tan ineficients. Tenim, però, el compromís del govern actual per agilitzar tot això.
Entenc que una estació d’esquí és un pol econòmic per una gran àrea geogràfica, però per què Generalitat ha de quedar-se amb la gestió d’aquelles pistes que han deixat de ser viables econòmicament? Això no és un greuge compartiu vers altres sectors?
Els governs públics donen suport al sector perquè és important per l’economia en general. A Catalunya el 50% de les estacions són privades, però a la resta d’Espanya totes les estacions, excepte tres – dues a l’Aragó i una altra a la zona- són públiques. Que la Generalitat es quedi amb els drets d’una estació quan aquesta fa fallida, com ha passat amb Espot i Portainé, és valorar el sector. La Generalitat no es gasta els diners perquè els ciutadans puguin fer una activitat, sinó per garantir la supervivència i l’economia de la muntanya. És a dir, no estem parlant d’oci, sinó d’una activitat econòmica. Dit d’una altra manera, les estacions d’esquí són per al Pirineu com la Seat per Barcelona.
Tenim un excés d’infraestructura d’esquí?
No, en absolut. De fet, abans hi havia més pistes i en els anys vuitanta ja en van tancar algunes.
Quin són els objectius de l’Associació?
La formació dels treballadors del sector, perquè en aquests moments a Espanya no hi ha cap legislació sobre aquest tema. En segon lloc, la promoció del sector. I, finalment, actuar de lobby davant de l’administració pública.
Quan ha baixat la contractació en el sector?
Abans els contractats eren persones de la zona que a l’estiu treballaven al camp o amb el bestiar. Després un gran gruix dels treballadors eren gent experta en muntanya. I en aquest moment hi ha tot tipus de treballadors. Aquesta temporada la contractació s’ha fet més tard, però s’ha contractat la mateixa quantitat de gent. De fet, en aquest moment ja s’ha fet el 80% de la contractació.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, manté el projecte de Barcelona seu dels Jocs Olímpics d’Hivern 2022. Té sentit fer uns jocs en una zona on la neu s’ha de produir?
A Soelden han suspès moltes vegades l’inici de la Copa del Món per manca de neu, en canvi, aquí, a La Molina, fa tres anys es va fer un campionat del Món de Snowboard i va ser un èxit. El percentatge de pistes amb producció de neu austríaques és superior a la catalana. A Finlàndia, les dues grans estacions, tenen el 100% de les pistes amb producció de neu. Que faci fred no vol dir que hi hagi precipitacions!
Per tant, el sector manté la il•lusió...
S’està treballant molt bé amb un pressupost molt baix, perquè s’aprofitarà la majoria de la infraestructura que ja es va fer pels Jocs Olímpics. Ara per ara, s’ha fet una feina molt bona. Es treballa sobre el mateix model: la idea és fer coses perquè tinguin utilitat el dia després.
Com a patronal, heu sentit plenament partícips en el procés?
Estem plenament identificats en el procés i hem fet diverses reunions, però qui té la responsabilitat amb el projecte són els governs. Qui paga mana, per tant, al final no vol dir que nosaltres estiguem cent per cent a favor de les decisions que prengui la l’Oficina de la Candidatura. Nosaltres donem suport a la globalitat i, en aquest sentit, no hem tingut cap problema de comunicació.

Artículos relacionados:


3 Comentaris Escriu el teu comentari

  • RX
    RX
    #1
    Fecha comentario:
    03/01/2012 16:38
    #1
    El razonamiento que se hace sobre las inversiones en estaciones públicas es bastante bueno y lógico. Pero también las estaciones privadas son motor de regiones. En Cataluña está más equilibrado, pero en Aragón, Astún o Candanchú y el Valle del Aragón han estado en clara desventaja por el efecto de las inversiones públicas de Aramon.

    karma del missatge: 18 - Vots positius: 1 - Vots negatius: 0

    • Gràcies!
  • #2
    Fecha comentario:
    03/01/2012 16:42
    #2
    #1 En general la cosa deixa bastant a desitjar, les respostes són per dir-ho, suament, bastant allunyades de la realitat. No ens podem comparar amb França o Aústria quan no tenim dominis ni tan sols similars o comparar-nos amb Alemània quan un i altre poder adquisitiu són el que són.

    karma del missatge: 18 - Vots positius: 1 - Vots negatius: 0

    • Gràcies!
  • #3
    Fecha comentario:
    03/01/2012 21:02
    #3
    No tots poden permetrese portar als nens de setmana blanca a esquiar a la neu. I si no hi ha diners per la salut menys haurá per pagar a tots els alumnos del sistema educatiu una excursió de una setmana a esquiar. Aquest home vol que li cuadrin els numeros caigui qui caigui

    karma del missatge: 18 - Vots positius: 1 - Vots negatius: 0

    • Gràcies!

Escriu el teu comentari





 

Si aquest missatge conté un sol insult, no et molestis a enviar-lo, perque serà el.liminat
AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada

Els comentaris aquí publicats no reflexen de cap manera l'opinió de Malalts de neu. Aquesta web es reserva el dret a eliminar els missatges que no consideri apropiats per aquest contingut. AVIS: L'IP dels usuaris queda registrada, qualsevol comentari ofensiu serà el.liminat sense previ avís.



Lo más leído: