En dues setmanes un article que vaig escriure i al que vaig possar per títol "Nivalia: Quo vadis?" farà ni més ni menys que quatre anys. Aquella era una crítica oberta a la que llavors era la direcció de la Fira Nivalia, una crítica que de fet es va tornar en una realitat pel fet que aquella va ser la darrera edició de la fira fins la que s'ha inaugurat avui, quatre anys que podien haver donat per fer una reflexió seriosa i intel.ligent. Però desgraciadament no hem arribat ni tan sols a allò de més del mateix, no, ni això, aquesta vint-i-unena edició del Nivalia és un nyap que encara fa bones a les darreres edicions de la pasada direcció.
Un bon nyap
Aquesta seria la definició més acurada de la fira que avui he trigat poc més de mitja horeta en visitar i perque afortunadament m'he trobat a molts amics i coneguts als que em venia molt de gust saludar. Expositors que confessaven amb la boca petita les penúries que els hi ha fet passar l'organització, com ara que fa menys d'un mes la fira encara seguia a l'aire tot i que ja s'havia començat la promoció de la mateixa. De fet si vàreu mirar la plana de la fira fa uns deu o quinze dies passats haurieu vist que el llistat d'expositors tot just superava la desena. Pobre, trist ... de fet més aviat lamentable.
Personalment no arribo a entendre com un país com aquest que ha fet de la neu un dels motors econòmics de les comarques pirinenques pot tindre com a fira de referència quelcom tant pobre com el Nivalia que he pogut visitar avui. No arribo a entendre com pot ser que estant aquí els distribuïdors de les principals marques de material dur i roba, fabricants de primera línia o estacions de referència tot el sector dongui l'imatge que dona Nivalia. Per qui no la visiti i hagi per exemple visitat el darrer saló de l'automòvil doncs els expositors de Nivalia ocupaven l'espai que ocupava l'stand de la BMW en aquest altre saló. O per expemple que Atudem, l'organització que agrupa a la majoria d'estacions espanyoles, estigui representat a la fira amb dues cadires i una taula, si, si, dues cadires i una taula, bé i dos plafons extensibles!
Uns Jocs Olímpics d'hivern??
Si us plau, siguem seriosos, un sector que volgués gaudir d'un esdeveniment tant gran com aquest mereix una altra cosa, no mereix patir el que s'ha vist a Nivalia. No és possible que una fira d'aquest sector compti amb l'stand d'una empresa de depilacions i no veien ni una sola marca quan distribuïdors de marques com Atomic, Salomon, Rossignol (En aquest cas més sagnant que tenim fins i tot la fàbrica!!), Fischer, Dalbello, Spyder, etc, etc... són tots a la província de Barcelona!! Que l'stand del RACC sigui més gran que el de la pròpia federació catalana d'esports d'hivern, i així tot un seguit de despropòsits.
Això si, al menys en una cosa hem millorat, s'han carregat el mercadillo dels "xollos", ja no hi han "xollos" de segona mà, enganyifes de caire delictiu com botes amb tanques tan passades que ni tancaven o esquís de quan veiem embadalits al millor Tomba a preus d'escàndol, i no pas per que fossin de col.lecció o ni tant sols perque estiguessin ben cuidats. Al menys això ens ho hem estalviat, segueixen això si les botigues de sempre a les que espero que els hi vagi bé desfent-se dels stocks i poguin apaivagar una mica el xàfec que els hi deu estar venint a sobre amb la crisi.
Em resum, si tens pensat gastar-te els tres euros de l'entrada, més el que et costi el metro o el bus per anar-hi, fes-te un favor i estalvia-te'ls, ves el dimecres als cinemes Verdi o a fer unes canyes amb els amics o agafan dos més i juga a l'ONCE a veure si l'11 de novembre ets milionari i te'n vas a fer heliesquí amb els amics de Last Frontier (En aquest cas, per l'idea i el consell acceptaria l'invitació ).
