L'exconseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, ha revelat que l'Opus Dei al 1983 va intentar comprar els edificis de la Vall de Núria. En aquell moment secretari general de Política Territorial, Vilalta va descobrir que l'Opus intentava crear una unió de recursos a les valls de Ribes (Núria, Queralbs, Planoles, Pardines, Tosses, Campelles i Ribes). "No podia ser que Núria fos de l'Opús Dei ! Núria era un actiu històric de Catalunya; pel simbolisme, perquè s'hi havia redactat l'Estatut de Núria, perquè la devoció a la Mare de Déu no podia ser segrestada ni monopilitzada per una part molt exclusivista dels creients", explica el llibre Què pensa Albert Vilalta (Dèria Editors) a càrrec de la seva filla Mariona Vilalta.
L'Opus Dei (Obra de Déu) és una prelatura (jurisdicció eclesiàstica) que té l'objectiu de difondre l'ensenyança catòlica. L'Obra ha estat acusada de proselitisme excessiu. Té uns 90.000 membres, dels quals el 55% són dones. El seu patrimoni ha estat estimat en 2.800 milions de dòlars.
A inicis dels vuitanta, Albert Vilalta va aconsellar al Govern que comprés la Molina al Fons de Garantia de Dipòsits. La Generalitat la va adquirir per tal d'evitar el tancament de l'estació d'esquí. Un cop comprada la Molina, Vilalta va treballar perquè la Generalitat fos la propietària dels trens cremallera catalans: Núria, Montserrat, Sant Geroni i Santa Cecília. La causa era el mal estat dels trens, els quals encara eren priopietat de l'empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, S.A. (1881-2006). Aquesta empresa havia inaugurat el cremallera de Núria al 1931. Amb l'objectiu de comprar el tren, el Govern va fer una OPA, un anunci públic de compra de totes les accions de l'empresa Ferrocarrils de Muntanya, S.A. Van aconseguir la majoria d'accions i van integrar la vella empresa a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que ja tenia la Molina.
Quan Ferrocarrils va iniciar la renovació del cremallera, van saber que el Bisbat de la Seu d'Urgell no es podia fer càrrec de la gestió dels edificis de Núria -església, hotel i hostatjaria- perquè "li costava molts diners i no podien donar serveis". Alhora, Vilalta es va assabentar que el rector de Ribes era de l'Opus. El rector ja havia comprat l'hotel situat entre Queralbs i Ribes. "També em vaig adonar que l'Opus anava darrere tots els recursos de la zona i anaven fent tot un pool", explica.
Llavors Vilalta es va entrevistar amb el bisbe de la Seu, Martí Alanís. Vilalta i Alanís van establir el traspàs dels edificis de la Vall de Núria a Ferrocarrils de la Generalitat per 100 anys. Ara, Ferrocarrils gestiona el cremallera, l'hotel i l'estació. El Bisbat té la propietat dels edificis, dels terrenys i del santuari. Ferrocarrils té l'hotel subcontractat a l'empresa hotelera ESA.
