Divendres dia 21 de gener de 2005, dia de partida de l'expedició, sortim al vespre de la nostra pàtria estimada, al passar per la Jonquera fa vent per variar i estem a una temperatura de 6ºC. Viatge tranquil de nit, anar fent i la sorpresa salta quan a altes hores de la matinada, entre Lyon i Genève, es posa a nevar. Per sort tot queda en una anècdota i la cosa para, per tant el viatge prosegueix la marxa amb normalitat. Se'ns fa de dia a Berna, llàstima dels núvols que ens impedeixen veure cap muntanya, per sort bon temps, això si fa fred, ja fa estona que estem sota zero i fins al cap de 8 dies no sabrem el que vol dir temperatura positiva. Parada a St.Gallen per esmorçar a un bar que estava molt bé (és a dir amb una cambrera molt guapa) al reprendre la marxa com que ens haviem despistat.....ens perdem....però cap problema, anem a espetegar a un llac molt maco que vorejem fins tornar a la carretera direcció la frontera. Passem la frontera i per fi ja som a Aústria!! De seguida es comença a veure neu al turonets, cosa que fa més amè el que queda. Seguim l'autopista direcció Innsbruck, que per cert, hi ha molt de trànsit!! A mesura que ens endinsem al Voralberg, passem d'un cel amb núvols i clarianes a un cel tapat, ràpidament en un tres i no res comença a nevar i aquest és el paisatge:
Estem a uns 600msnm, la carretera va ascendint de mica en mica, "largo i tendido", paral·lelament el gruix de neu també augmenta:
i més arbrets blancs:
sempre passa igual, al principi amb l'eufòria d'arribar i veure que neva i fa fred (ara mateix estavem a uns -3ºC i encara no havia entrat la bossa freda) es fan moltes fotos que més tard trobes a faltar.
De cop ens trobem enmig d'un embús a la carretera i estem parats, no es veu res estrany, però ja m'imagino perquè és........NEU i la gent a posar cadenes!
Seguim avançant fins arribar a una benzinera just abans del poble de Klösterle, la nevada ja és significativa i hi ha un bon gruix de neu per tot arreu, estem tot just a 1000msnm:
Com que anavem molt bé de temps (feia tot just 13horetes que haviem sortit i teniem molt marge per arribar a l'hora que haviem quedat per entrar a l'apartament) i a més tenim tots un monassu impresionant decidim passar de tot i en comptes de tirar per lo segur, que és el túnel, agafem el desviament de l'Arlbergpass amb dos collons!!
Més neu que es veu just al fer el trencall...fotos sense qualitat ni gust ni res, fruit de l'impuls que tot malalt té a dins quan es troba en una situació d'aquestes:
Enfilem l’Arlbergpass amunt i dins el cotxe les úniques paraules que s'escolten són: joderrr, la òstia, macangulaputa, Diossssss, brutaal, ja us imagineu per què jeje
Aquí he de dir, per si algun dia aneu per allà, que per fer l'Arlbergpass nevant, si no porteu 4x4 absteniu-vos, ja que hi ha pentes fortes amb neu i a més hi ha molts túnels d'aquells oberts per un cantó per protegir dels allaus, cosa que fa que si vas amb cadenes tens molts trams amb molta neu i llavors túnels completament nets (per suposat) i diguem-ne que això no és molt bo pels pneumàtics.
Seguint amb el nostre particular camí a la glòria arribem a Stuben, 1400msnm, un petit poblet de 20 o 30 casetes, que podriem dir que està literalment enterrat amb neu, tot i que és molt difícil de dir, semblava que era la zona amb més neu.
Aquí es pot veure uns remuntadors de debutants en un "prat" i una caseta fantasma.
Després de passar Stuben, en un tres i no res, ens plantem a Alpe Rauz, que és el lloc d'on surten els busos gratis cap a Zürs (recordeu que no hi ha enllaç físic de tot el domini i el bus que surt de St.Anton és pagant). Aquí es veu gent esperant el bus:
Seguim pujant, i m'adono que a la carretera hi ha valles!! Fins ara no les havia vist encara, sort de les fresadores que fan la seva feina:
Cinc minuts més tard ja som a St.Cristoph, el punt més alt del coll, a uns 1800msnm i el gruix de neu ja no és considerable, simplement espectacular, jutjeu vosaltres mateixos:
Com ja us he dit abans, és recomanable portar 4x4, més que res, perquè tot i que renten les carreteres sovint, els carrers de tots els pobles estant plens de neu, l'únic que fan per evitar relliscades és tirar-hi pedretes (si si, literalment). La gent que no va amb 4x4 el que fa és arriba com pot, aparca el cotxe i es mou per la zona amb busos (dins de St.Anton hi ha 5 línies de bus i totes gratis). Llavors després d'una setmana a l'hora de marxar, vénen els problemes...... a on havia aparcat??? Als de dalt encara se'ls veu el cul i la matrícula, però us puc ben jurar que hi havia llocs que s'intuia que a sota la neu hi havia algo, però que no es veia absolutament res! I un cop localitzat, au, vinga palades!
Remarcar que això que heu vist no era un cas aïllat, estava tot St.Cristoph igual, era una imatge dantesca!
Un cop passat el coll, seguim amb molt de compte degut al fort pendent i a la neu a la carretera, la nevada perd una mica d'intensitat i la zona es torna més boscosa oferint regals a la vista:
En uns 15 minuts ens plantem a les primeres cases de St.Anton, que per cert són també les més lletjes del poble:
Com que ens sobra temps donem voltes pel poble en plan turisme calent (o sigui dins del cotxe). Aquí tenim la base dels remuntadors, a 1300msnm:
Quan ens cansem de fer el gilipolles, doncs enfilem a buscar l'apartament, per variar ens hem oblidat l'adreça de la casa, tot i que recordem més o menys la zona, és a dir 20 minuts mes voltant per carrers com aquest:
Com ja veieu està tot el carrer nevat, i així va seguir pels segles dels segles, jeje.
El primer dia ens vam adormir abans de les set de la tarda de lo fets pols que estàvem. L'endemà llevats ben d'horeta i amb unes ganes boges d'esquiar. Els horaris allà són diferents, ja que a l'estar més a l'est i no haver-hi diferència horària, doncs es fa de dia més d'hora i per tant també es pon el sol abans, l'horari de remuntadors era de 8.30h a 16.00h, cosa que em va putejar, ja que alguns dels meus companys d'aventura no van voler llevar-se tant d'hora com per obrir remuntadors, i començavem a esquiar vora les 9.30h i fins hi tot algun dia vam començar a esquiar passades les 10.30h, això quasi em va produir un cobriment de cor, i un atac de nervis veient com els remuntadors es movien, tonelades de neu pols i jo encara donant voltes per l'apartament!!! El primer dia nevava, i estaven forces pistes i remontadors tancats, vam enfilar cap a la zona de Rendl que està diguem més apartada i ho tenia quasi tot obert.
Vista de la pista que baixa de Rendl fins al poble
La plaça principal de Sankt Anton presentava aquest aspecte:
Sobre la zona d'esquí de Rendl tampoc ho puc valorar massa, només vam esquiar-hi mig dia. El suficient per tastar el powder austríac. No vam poder fer massa cosa, ja que hi havia controladors per tot arreu que no et deixaven fer els itineraris, de les parts més altes, però entre els boscos alguna cosa ja vam fer! Després vam relacionar-ho tot, i és que la tarda anterior vam estar veient helicòpters amunt i avall tota l'estona, la dona de l'apartament ens va explicar l'endemà que havien quedat tres esquiadors sepultats per un allau a la cara posterior a Rendl, en un itinerari que baixa directament fins a St.Anton i havien estat 1 dia sencer per trobar els cossos morts. Cap al migdia vam abandonar Rendl i ja no hi vam tornar en tota la setmana, no per gust, sinó per temps.
La nevada es va intensificar durant la tarda i quasi ja no vaig fer fotos. Pel que respecte a l'esquí vam esquiar bàsicament a la zona de Kapall, amb poca visibilitat. Seguint traces i gent vam descobrir una zona de bosc brutal per fer forapistes. Des de dalt de tot de Kapall baixes per una pista vermella paral·lela a un arrastre, quan s'acaba la pista hi ha dos opcions, o puges per on has vingut, o et fots dins d'un bosc, per suposat vam triar la segona (també s'ha de dir que hi havia algunes traces!) El bosc et porta directament a Nasserein després de fotre més de 500 metres de desnivell per dins seu. Hi havia tanta neu, que a vegades topaves amb arbrets petits que estaven completament enterrats!
Un company va tenir una caiguda o li va saltar l'esqui, i buffff, la feinada que vam tenir a trobar-lo! Estava a dos pams de la superfície.
Vam repetir un altre cop l'itinerari i ja va ser hora de plegar.
Fotos del bosc:
Aquesta última és feta des de dins de la cabina de Nasserein, es pot veure una pista negra de la part baixa a l'esquerra. Comentar que el nivell de les pistes era espectacular, bastant diferent que als altres llocs on he estat, una blava de St.Anton tenia pendent de vermella a qualsevol lloc dels Piris.
El segon dia d'esquí tot continua igual, neu per doquier. Intentem conèxier més estació, però hi havia força remuntadors tancats, neva fot fred (a partir del segon dia ja no vam pujar de -10ºC ens els següents 5 dies), baixem desde Galzig cap a St. Cristoph i aquest és el panorama:
Com que les condicions són dolentes decidim tornar a la zona de Gampen-Kapall que hi ha més visbilitat i referències per esquiar, a més de la part mitja en avall és bosc i ajuda. Tot i ja haver esquiat aqui el dia anterior no repetim quasi cap cop una pista. Fem l'únic itinerari obert a l'estació (es diu Kapall) en aquells moments (Recordar que St. Anton té 180km d'itineraris marcats, ... i milions de no marcats). Aquest és l'aspecte que presenta:
A la que es despisten, els desapareixen les marques que de la traça!
No tinc més fotos, perquè la nevada era realment intensa, encara més que el dia anterior. Vam decidir tornar a fer el bosc del dia anterior (és un bosc molt gros, que en cap baixada vam repetir el mateix recorregut). La nostra sorpresa va ser que cada cop que feiem la baixada, les traces quedaven semiesborrades altre cop. El gruix de neu pols era considerable, en ocasions baixaves enfonsat a l'alçada dels genolls, i en llocs de pendent o al fer força la neu t'arribava més amunt encara! Era molt divertit, els arbrets petits els saltavem i era tant el gruix i tanta la qualitat de la neu que no sabies en quin moment tocaves aterrissaves o estaves a l'aire. És a dir una neu seca de collons!!
Em vaig deixar de comentar una cosa que em va sobtar. Tot i la gran quantitat de neu que es veu al poble, el part oficial de neu posava que tenien només 60cm de neu mínim!!! Per flipar!! Repartits per tota l'estació hi havia panells informatius molt grans on posaven sobre el plànol que estava obert/tancat i també temperatura, vent i gruix. Feia gràcia perquè la mesura era en temps real de la zona del Galzig (2100 msnm aprox) i veies com oscil·lava: 160cm, 161cm, 162cm, ara pel vent 157cm, jeje feia gràcia.
Bé el segon dia vam acabar d'esquiar sota una intensa nevada. Vam anar cap a l'apartament i au a descansar per l'endemà, que estavem tots molt cansats, ja que van ser dos dies foten forapistes i esquiant molt!
El tercer dia, veient que les pistes obertes serien les mateixes degut al risc d'allaus vam decidir visitar Lech. Doncs, apa, cotxe i carretera, són uns 15km de distància més o menys, s'ha de passar pel Flexenpass. Impressionant, no tinc paraules per descriure-ho, neu i més neu. Primer es passa per Zürs i al cap d'una estoneta més ja som a Lech, un poble preciós, de postal, tot blanc, casetes molt maques, un riuet amb peixos. Aparquem a l'únic parking gratuit, a un extrem del poble, al costat d'un remuntador i au, posat els trastos i amunt per un lent telecadira que ens va deixar gelats! (estavem al pàrking a -15ºC). Però encara tinc prou mobilitat al cos per girar-me i veure això:
Aquestes casetes ens servirien per fer l'última baixada pels "jardins" de les cases amb neu pels genolls, jeje.
Llavors tirem direcció la zona mitja i principal de l'estació a buscar telecadires per pujar més i quina és la nostra sorpresa, que a part de ser desembragable, porta capota, doncs al seure notes com t'escalfa!! Si si, tenien calefacció al seient, un luxe en les condicions que hi havia! Fem un parell d'itineraris més sempre amb el poble de teló de fons i em sap greu, perquè m'oblido de tot, en una baixada per una neu suau i etèrea i no faig fotos. És bastant diferent de St. Anton, el terreny és més suau, hi ha més poca gent, cosa que manté les pistes més planxades, i els remuntadors són tots molt nous, es respira un ambient més luxós. Trobem la millor neu del què portem de vacances, és impressionant, com a exemple, em trec els esquis a la cua del remuntador per anar al lavabo i de cop m'enfonso uns 10cm en la neu trepitjada de la cua!!!
Decidim canviar de zona, pujem altra cop al Kriegerhorn (2173msnm) però baixem pel vesant oposat per agafar el nou remuntador de l'Steinmähder, un TSD8, amb capota i calefacció! Esquiem per aquesta zona una bona estona. De moment la millor zona. És com una olla d'uns 600metres de desnivell, petada de neu. Fem 3 o 4 baixades per camins diferents sense trepitjar i de cop, zassss, enganxo tres corbes en un lloc on s'ha acumulat més neu, i sento com a cada gir la neu em pica al pit i m'esquitxa a la cara. Em puja l'adrenalina, i segueixo baixant fent crits com si estigués posseït!! Amb la cara molla per la neu encara, fem un stop a la baixada ens mirem tots l'un a l'altre sense dir-nos res i tenim tots un somriure d'orella a orella. En aquell moment penso que som els més afortunats del món. Penso en tots vosaltres i desitjaria que tots fossiu allà per compartir l'experiència!
Arribem a dalt de tot altre cop del TSD8 i recordo que porto la càmara. Ja fa un parell d'hores que s'ha aclarit el cel i llueix el sol, què més es pot demanar. Faig una foto al Mohnenfluh de 2544msnm:
Intento fer una altra foto i "merda" s'ha acabat el rodet...........em sap greu, l'altre el tinc a l'apartament. Sort que un company porta càmara i em fa de suport tècnic.
Hi ha un itinerari que baixa la pala que té a sota, però està tancat l'accés pels allaus. Decidim baixar fins a Züg al fons de la vall a 1500msnm.
Agafem una cadira de 2 molt lenta, però molt bonica que et puja altre cop a 2100msnm. Es veu un itinerari balisat per sota la cadira, que fa pinta d'impressionant, és tot un bosc amb pendent de negra i amb moltíssima neu i molt poques traces. El deixem per més endavant..........al final no vam tenir temps ni dies per tornar-hi. Queda pendent per un altre any, quina ràbia! Seguim esquiant per Lech i Oberlech quan ens adonem que ja és tard, volem pujar amb els telefèrics de l'altre cara de la muntanya, que et pujen 900metres de cop i tens dos itineraris per baixar, havien estat tancats durant tot el dia i dies anteriors per perill d'allaus i els han obert a última hora, pot ser molt bo. Mentre fem camí cap allà el temps canvia, es tapa tot, fa molt fred i de cop es posa a nevar amb una certa intensitat, donada l'hora que és i les condicions, sumat a que és una zona que no coneixem, desistim i ho deixem per un altre dia......al final també m'ha quedat pendent!
Ja som a l'equador de l'expedició
Per suposat, al tornar a St. Anton es posa a nevar més durant la nit!
Ja som dimecres, en vista de les expectatives a St. Anton (zona alta tancada per risc extrem d'allaus) decidim fer cap a Zürs. Una altra de les estacions connectada a Lech per remuntadors. Té molt bona orientació poer gaudir de sol, ja que s'esquia pels dos vessants de la vall, una és Est i l'altre Oest, de tal manera que al matí cap a un cantó i a la tarda cap a l'altre! D'entrada agafem el telefèric del Trittkopf, que et porta d'una tirada de la base 1716msnm fins 2423msnm. Fem una baixada sols per una vermella impressionant! La zona es pot descriure per un pastisset blanc de neu, només trencada per la carretera, paro un moment entre els esbufecs a recuperar els nas i de pas fer aquesta foto:
i aquesta
veient el tema, i que a la nostra zona encara estem a l'ombra decidim canviar de vessant. En ment tinc un itinerari no marcat, que vaig trobar buscant coses per internet, però no dic res perquè no vull arriscar pel tema allaus. Arribem a dalt de la cadira de Zürsersee i això és el què és veu:
La cadira del Madloch.
Veig que per on volia baixar hi ha traces i decidim anar-hi. És una pala d'inclinació constant que es veu desde la cafeta (per cert, surt en primer pla a la webcam del Madloch la la web). Pillem la cadira de 2 de Muggengrat i fem una transversal per darrere la muntanya i anem a espetegar a una entrada entre les roques que dóna accés a la pala, fem dos girs i hi ha el típic camí prependicular a la baixada que abarca tota la pala perquè escolleixis la teva traça. Busco un forat sense traces i avall........buaff, la millor baixada de la meva vida, molta neu, m'arriba per sobre dels genolls estan normal, i en el moment de fer els girs i ajupir-me em torna a esquiatxar el pit i la cara de rebot, però aquest cop es prolonga durant tota la primer pendent. Arribo a baix em giro i faig fotos de la baixada i els companys que encara no han baixat. llàstima que la qualitat és pèssima:
Seguim baixant per zones no trepitjades, em desvio una mica de les traces i faig tres girs per on abans no ho havia fet ningú. PEr fi puc reconeixer les meves traces, encara que sigui una merda de baixada, em feia gràcia, ja que mai me'n recordava de quines eren, i encara que sigui una merda em fa gràcia fer una foto hi tot:
L'itinerari està tan bé, que el repetim un parell de cops més. Ja és migdia, ha marxat el sol i decidim canviar de vessant, sense haver pujat la cadira del Madloch i sense traçar unes pales que feien molt bona pinta.....ho deixem per un altre dia....que no va arribar!
Acabem el dia esquiant a l'altre vessant de Zürs, i en l'última baixada se m'apareix així de bonic el poblet, així que decideixo fer una foto:
Quasi ens han de fer fora dels remuntadors, perquè ja eren les 4 passades i no voliem marxar.
cinquè dia, dijous! El miracle es converteix en realitat, surt el sol, no hi cap núvol, obren totes les pistes! Fa fred (entre -15ºC i -20ºC) Ens quedem a St.Anton amb a intenció de fer el Valluga i arribar-nos a Stuben.
Tot no és perfecte, i el millor dia d'esquí dela meva vida, no aconsegueixo fer correr tot el que jo voldria els companys, i entre una cosa i una altra comencem a esquiar a les 10.30h :8}:8} No m'ho puc creure, però miro de no pensar-hi i disfrutar.
A la sortida de la cabina del Galzig (2085msnm) aquest és el panorama:
Primer mirant cap a St.Crisptoph (quedaria just a baix, però no es veu) i els pics que formen la zona de Stuben:
Llavors girant 180º veiem la muntanya de més a l'esquerra és l'schindlerspitze, just a dalt hi arriba un remuntador. I llavors baixa per on vulguis, hi ha moltíssimes canals de diferents nivells , desde canals simplement difícils, fins a canals ja d'esquí extrem!
mirant més a la dreta, a la zona del Gampen-Kapall aquest és l'aspecte
Les olles que es veuen en aquestes muntanyes són brutals, no les trepitjen i són tan grans com una estació petita dels Pirineus, per fer-vos una idea, l'entrada a les bowls és a 2600m i hi ha 1000m de desnivell al rmeuntador més proper. Són els famosos itineraris del Mattun i Schindler Kar.
El problema és que després de 4 dies de tenir-ho tot tancat, i a dos dies d'acabar-se la setmana tot déu vol pujar el Valluga, hi ha una cua de collons i passem de fer-la, baixem fins agafar la cadira del Schindlergrat, per fer algun forapista. Decidim baixar per una canal no balisada just a sota la cadira (és la penta forta que es veu al pic de més a l'esquerra de la 1ª fotos de Galzig). Per arribar-hi té tela, has de passar dues canals d'uns 3 metres d'ample en transversal, i fer escaleta per una altra, totes elles d'un inclinació brutal, potser de 50º o 60º, se'm foten els ous per corbata i no inento fer cap foto per si les mosques. A més, veig un capullo, que es treu els esquis per no fer escaleta, n'hi cau un i en dos segons l'esquí ja ha baixat uns 300metres fins apicar amb unes roques i encallar-se. I el tío, que per mi que està sonat, es fica l'altra a la motxilla, i cap avall, baixa relliscant pel pendent fins a parar amb les pedres de on hi havia l'esquí sense fer-se res. Com que no tenia ganes de veure morir ningú, ens oblidem d'ell i anem a lo nostre.
Un cop fet el pas complicat i tots sans i estalvis, encarem la canal, de força penta. A la foto no s'aprecia realment en pendent, però us juro que ni havia i molt:
es va estretant fins a un pas d'uns 3 o 4 metres i llavors ja sobre a tota la pala de l'schindler. Aquesta és la part final:
Aquí he fet un esquema del que vam fer, està treta de la foto desde Galzig:
Veiem que hi ha molta gent i decidim anar tirant cap a Stuben, una altre de les estacions.
Per fer-ho, cal pillar el TSD6-B de l'arlenmahder on s'aprecien traces per tot arreu, i sempre sempre, troves llocs sense estrenar, la quantitat de baixades possibles és tan gran, que és una garantia que sense conèixer els racons pots fer neu no trepitjada dde debò! Llàstima del putu dit!! ho sentu, perquè tapa lo millor:
Bé seguim cap a Stuben,per enllaçar baixem una blava llarguíssima on es pot fer una miqueta de càrving, que m'havia oblidat de que era! És molt difícil trobar pistes planxades a St.Anton, ja que la neu és tan flonja que degut al pas de la gent, tot i que passin les màquines cada dia, es van formant mini-bumps.
Per variar una mica em poso a l'itinerari del Pfannekopf i això és el que es veu:
i una mica més avall, el pic del fons ja són les muntanyes de Zürs, però hi ha el Flexen pass pel mig com ja he dit
Arribem a Stuben i pujem 1000m de desnivell a través de dues cadires de 2 on et donen mantes perquè et tapis, que molt gustosament agafem jeje. Aquí la qualitat de la neu és millor, canviem de vessant per fer l'itinerari i cadira del mateix nom, l'Albonagrat, per variar, neu per sobre dels genolls, des de la cadira que em retorna a dalt de l'Albona es veu això:
Tornem a baixar i un company s'encaparra a seguir muntanya avall, que ha vist un monitor i que segur que es pot fer (no hi ha remuntadors). Té raó és un itinerari no controlat molt conegut que li diuen Verwall, jo li dic que s'haurà de remar, que estem molt lluny, però tot i això ens hi fotem: És una baixada amplíssima, amb una pendent suau entre blava i vermella i amb molt bona neu i poques traces, totes tan ben fetes que no se'n creuen cap entre elles. un cop arribats al fons de la vall a remar, com ja havia dit.
(La muntanya del fons, la que reflexa la llum és la zona de l'Albona d'Stuben)
Després de mitja hora remant per un caminet, arribem a un restaurant, on trobem el monitor i el seu grup. Per tornar cal demanar un taxi!! Així ho fem, encara quedava un bon tros, 10 minuts en taxi per una pista a tota llet (les rodes de contacte fan meravelles). Sort que ens hem enxufat amb més gent i hem omplert la furgona, la gràcia només ens costa 3,5€ per cap!
Ja són les 15h. decidim que ara és el moment de pujar al Valluga, que hi haurà menys gent. Dit i fet!
Agafem el primer telefèric que et porta a 2650msnm i llavors t'obliguen a deixar els esquis i pillar un altre telefèric de 6 places només que et porta als 2811msnm del Valluga. Dir que crec que fan ben fet, ja que desde aquí a dalt es pot anar fins a Zürs, però l'entrada a l'itinerari que t'hi porta és molt xunga, has de caminar sobre Roca per arribar a l'inici d'un canal força estreta i complicada. Si vas amb guia si que et deixen portar esquis, perquè teòricament ha comprovat que ets capaç de fer-ho. vaig sentir que tenen en ment fer un tunel des de l'arribada del telefèric a 2650m per evitar la piràmide de Roca final. A dalt de tot hi ha una plataforma rodona que et senyala els pics i alçada a 360º a la rodona, però els -23ºC sumats a la brisa i que el sol ja s'amaga fa que fem fotos ràpid i fotem el camp:
Seieu i observeu siusplau:
Primera foto cap a l'est, es veu l'arribada de la cadira Schindlergrat i les canals que al mati hem hagut de passar fent una transversal, quan eres a dalt impressionaven força, ja que tenen molt pendent i són molt estretes. cal dir que aquesta fot és feta mentre esperavem per agafar el telefèric de dalt, per tant encara no estem al cim.
Aquesta segona és mirant al O , la muntanya del fons, aquella que té boscos a la part baixa és el Kriegerhorn (2173msnm) i tota l'estació de Lech i oberlech. Zürs queda enmig.
girant en sentit de les agulles del rellotge i mirant al N una altra vall pleneta de neu, aquí no hi ha res, ni remuntadors, ni pistes, ni pobles, segurament es deu fer algun descen amb fent heliesqui, o almenys valdria la pena, jeje
Girant 180º, cap al SE, quedaria St.Anton al fons de la vall i a l'altra vessant es veu la zona de Rendl. Aquí ens van explicar que ja està aprovat que l'any que vé amplien tot allò, posaran 3 o 4 TSD més, de tal forma que ocuparan aquesta vall que es veu, fins al fons, canviaran de vessant i faran la connexió amb l'estació de Kappl, que ja està a la vall de Ischgl (no recordo el nom de la vall)
Cap al S un sol que ara fa venir calor, però allà....mmmmm.....sort en teniem. Aquí al fons quedaria St.Cristoph i llavors ja venen les muntanyes d'Stuben
Ràpidament baixem, i fem la pista de la Vallugagrat fan a agafar un arrastre que ens retorna al vessant de St.Anton:
Ja són les 16h i tanquen remuntadors, però nosaltres encara estem a 2600m i decidim fer la Mattunjoch. Aquí es veu l'entrada:
Aquest punt està força trillat, però després s'obre i és una bowl immensa. 1000metres més avall s'enllaça amb la pista, estem completament rebentats després d'un dia intens d'esquí. Tan sols falta acabar de baixar la pista i ens espera el llitet.
Tal i com vaig prometre, amplio el reportatge, per si no n'havieu tingut prou! jeje.
El primer dia jo no portava la càmara, però un altre si. De Rendl no poso res perquè no es veu re si no val la pena, però a la tarda que vam esquiar Kapall es va obrir durant una estona i això n'és el resultat:
Vista desde Kapall:
El forapista del bosc, el primer dia tenia bona visibilitat. Aquest és el resultat.
Primera baixada:
Aquí ens vam liar una mica, i ens vam ficar per llocs una mica xungos, però va valer la pena.
Primer observant el tema:
Després en plena baixada!! Mireu la neu per on m'arriba!! Heu de tenir en compte que és el moment de la corba i ja amb poc pendent, però si us fixeu bé quasibé tinc els pantalons blancs del tot fins al genoll, que és per on arribava!! Ara bé, la consistència de la neu és espectacular!!
El segon dia, quan vam repetir el bosc encara hi havia més neu:
L'àpres-ski es fa en bars que hi ha a banda i banda de la part final de les pistes, això fa que les baixades es puguin allargar més del compte i et trobis així:
A St.Cristoph hi neva molt! tenen llevaneus per rentar la carretera i també excavadores i camions per endur-se la neu que molesta:
A lech com ja vaig dir també vam fer alguns fora-pistes. Aquest va ser molt guapo, baixant del Kriegerhorn, ja que esquies amb el poble de teló de fons:
La pujada amb la cadira lenta i petita de Zug desde 1500m fins 2100m va ser maquíssima, un bosc totalment verge i ben ple de neu, llàstima que no vam tenir temps de petar-lo.
El dia de Zürs com ja vaig explicar va ser molt guapo:
Aquí teniu unes imatges del forapista que vaig comentar que tenia tanta neu, jutjeu vosaltres mateixos per la profunditat de les traces, pendent etc etc
Més imatges espectaculars:
La canal aquella sota la cadira schindlergrat:
Desde dalt de la segona cadira d'Stuben, les vistes també són espectacular. Al fons de la vall quedaria el poblet d'Stuben i a davant es veu Zürs. Ja veieu que encara que no hi hagi enllaç físic, realment estan a prop!!
Imatges desde dalt del Valluga (tenen millor qualitat):
Deixo testimoni del fred que feia l'últim dia!! 11h am i 1400msnm:
L'últim dia ja no tenia munició (és a dir carret), ens vam quedar a St.Anton esquiant per tot arreu, des de Stuben fins a Gampen. Fins que ens van xapar remuntadors. Va ser un dia amb bastant sol, però moltíssim fred, més que mai, al matí a l'apartament la sonda marcava -17ºC !!
La tornada va ser força guapa, ja que Suissa estava tooota blanca, vam trobar una capa contínua de neu fins quasi arribarts a Lyon!
Em van quedar bastantes coses pendents, les tinc apuntades per la pròxima!
Ja està, creieu que amb aquest repo he recuperat punts pel resort???
